Com es cuina un èxit audiovisual quan l’espectador té el comandament i les regles del joc han canviat per sempre? Com es transformen els gèneres clàssics per adaptar-se a les noves finestres de distribució? Com neixen els formats més atrevits per connectar amb públics específics? En el marc de la 52ª edició de Filmets. Badalona Film Festival, Cristian Trepat, director de l’àrea de continguts i programació de 3Cat, va plantejar possibles respostes amb la ponència “Noves narratives orientades a distribució de plataforma”. Trepat va fer un viatge per entendre la transformació audiovisual en l’era de l’streaming. Això va ser el 24 d’octubre al Teatre El Círcol de Badalona.
L’economia de l’atenció
Trepat té clar el punt de partida, l’economia de l’atenció: “L’audiovisual és una indústria on es competeix per l’atenció de l’usuari. És a dir, es lluita per un intangible: captar l’atenció dels usuaris i que consumeixin els nostres continguts és l’objectiu. És a dir, seduir el públic amb continguts atractius en funció dels seus interessos”.
El director de l’àrea de continguts i programació de 3Cat recorda que ja queda lluny l’oferta lineal de continguts basada en una distribució de continguts molt convencional, “la tele de tota la vida”. Ara hi ha un canvi de paradigma, ens diu: “el pas des de la graella lineal de continguts a un consum a demanda a través de la plataforma també ha afectat la manera com produïm, com pensem i conceptualitzem aquests continguts”.
En aquest nou entorn, molt competitiu, una proposta com 3Cat no pot comptar només amb els continguts de proximitat. Trepat apunta que l’audiència ara també busca valor en allò que consumeix i, sobretot, requereix d’una recompensa immediata i connexió emocional. El directiu de 3Cat indica que el repte és captar l’atenció dels usuaris però amb continguts de qualitat, en català i amb vocació de servei públic. Sobre la llengua, assenyala que aquesta és una missió però també un condicionant.
La creativitat ha de respondre a les necessitats de les persones usuàries
El pas de la graella fixa al consum a demanda implica el fi de les capitulacions i les durades estàndard, atès que amb les plataformes l’usuari pot consumir quan vulgui, el que vulgui i on vulgui. Aquest canvi, per Trepat, posa l’usuari al centre i fa que el contingut es modeli en funció de les necessitats d’aquest usuari i, d’aquesta manera, s’obre un món de moltes possibilitats creatives: “Provar coses que no ens atreviríem a provar en un canal lineal generalista. Això permet tenir un ecosistema de major llibertat creativa. Sense la dependència del lineal, s’obre un marge significatiu per a la innovació i per assumir certs riscos creatius. Formats híbrid que barregen gèneres, estructures narratives més lliures, sovint amb un to més participatiu o transgressor”.
#Factor Clau 1. Reconfiguració de l’arquitectura narrativa i el ritme amb l’objectiu de captar l’atenció de l’usuari. Trepat descriu que el consum ara és maratonià, de veure un capítol setmanal hem passat a prémer de seguida ‘reproduir següent’. Es tracta del binge-watching, quan l’espectador devora els continguts a un alt ritme de consum. “Saltar d’un capítol a l’altre amb finals d’episodi amb micro-ganxos dissenyats per a la continuïtat immediata”, remarca Trepat.
En relació amb aquest fenomen, Trepat apunta que, en cas de capitulació, “es poden fer temporades més curtes i episodis de durada flexible”. Pel que fa a la serialització, aquesta s’intensifica: “trames més complexes i arcs de personatges més profunds”. I, a més a més, “la no-ficció abraça el format sèrie. Prenen força les series documentals immersives, grans històries reals narrades amb la estructura, el ritme i la profunditat emocional d’una sèrie de ficció”.
#Factor Clau 2. Més diversitat de continguts i més llibertat creativa. El paradigma de les plataformes hauria d’ajudar a arribar més enllà dels públics massius, amb “propostes més arriscades i originals per a públics nínxol. Un calaix de continguts on tothom hi hauria de poder trobar el que vulgui”, diu Trepat.
Pel que fa a la ficció de nínxol, Trepat indica que “no canviem només com expliquem les històries, sinó també quines històries i per a qui les expliquem. Ja no depenem només de les audiències massives i podem atendre a públics amb interessos particulars”. Sobre la no-ficció especialitzada, Trepat vol subratllar “documents i factuals sobre temes específics, subcultures riques i diverses o formats procedimentals que ofereixen un alt grau de detalls”.
D’altra banda, Trepat associa aquesta cerca de nous públics amb el treball sobre “noves fronteres”. Pel directiu de 3Cat, “continguts amb arrels locals sòlides, però amb un potencial d’atractiu i comprensió que transcendeixi fronteres, faciliten que les produccions catalanes viatgin i trobin nous públics arreu del món. I això obre la porta a una major experimentació formal amb noves regles i formats atrevits”.
#Factor Clau 3. Transformació de gèneres específics. Trepat parla de l’adaptació del format en funció de la finestra de distribució. I, en aquest sentit, menciona la creació de llargmetratges i sèries documentals de diversos capítols per a plataformes sobre una mateixa temàtica, l’evolució de la no-ficció cap a entrevistes i converses Premium a les antípodes del talk-show de consum ràpid i, per últim, d’una programació divulgativa atractiva, “es despullen de qualsevol rigidesa o formalisme innecessari i adopten estètiques visuals molt moderes, narratives àgils, un to proper”.
Sobre les entrevistes, Trepat destaca la tendència a converses en profunditat amb personalitats poc habituals als mitjans. Es tracta de converses més extenses i cuidades, i de temàtiques més diverses i inesperades. Trepat parla de “convidats vistos des d’una altra òptica”.
#Factor Clau 4. Noves estratègies en l’elecció de prescriptors per connectar diferent. Trepat tracta sobre la cerca de persones presentadores de perfil ampli i transversal, “cares conegudes per a públics massius i heterogenis, amb garantia total. S’aposta per figures claus que siguin referents per a targets segmentats i estratègics, amb l’objectiu de connectar i generar notorietat en comunitats a les que no s’arriba”. Abans els programes d’entreteniment buscaven figures que connectaven amb públics, ara es fa el mateix amb la selecció d’influencers. “Els creadors de continguts se sumen al ventall de prescriptors i comunicadors capaços de connectar” afirma Trepat.
En definitiva, els canvis tecnològics han estat sempre un motor en l’evolució del llenguatge audiovisual. Trepat va fer memòria i va recordar canvis com el derivat del cinema mut al sonor, que va capgirar les narratives, o el pas del blanc i negra al color, que va afegir capes d’expressivitat als continguts. També va mencionar el pas del format clàssic al format panoràmic, provocat per l’aparició de les televisions. I, en l’actualitat, “tenim el pas del continguts audiovisuals des del format horitzontal al vertical, que aporta una nova gramàtica visual”. Però, ara, els canvis van més enllà del llenguatge i afecten directament a les estratègies de distribució, atès que hi ha un canvi als hàbits de consum.
