Societat digital: periodisme i sostenibilitat econòmica - OCC InCom-UAB

Home » Cròniques OCC » Societat digital: periodisme i sostenibilitat econòmica

Societat digital: periodisme i sostenibilitat econòmica

Per Redacció OCC InCom-UAB

El Cercle d’Economia ha posat en marxa un cicle sobre “Economia i societat digital” amb una primera sessió dedicada al periodisme el passat 13 de setembre. Alberto Artero, director general de El Confidencial, i Enric Hernández, director de El Periódico, van dialogar sobre aspectes clau del periodisme a partir de les reflexions i preguntes directes del periodista Albert Sáez, director del Master en Transició Digital a Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

Ginés Alarcón, membre de la Junta del Cercle d’Economia, va obrir la trobada plantejant Internet com a un nou paradigma social, essent la premsa un dels primers àmbits que van haver de reaccionar. Precisament, Albert Sáez va presentar a Enric Hernández com la persona que va gestionar la transició de la redacció de El Periódico cap a l’entorn digital. Hernández va recordar les dificultats per fer entendre que s’havia de modificar la manera de treballar: “ajustar costes i salaris, i renovar el periodisme sense renovació generacional, no va ser fàcil i, a més, sobre estructures de negoci antigues (…) Vaig haver d’insistir en aspectes com que la distribució del diari ja no depenia de la capacitat logística».

 

Nous models de negoci

A la seva primera intervenció, Alberto Artero va plantejar obertament els problemes derivats de les actuacions i el poder de Google i Facebook. Internet va aparèixer com a una eina d’accés a informació, i Google ràpidament es va posicionar. Després, amb les xarxes socials digitals, es va afegir la possibilitat de relacionar-se, i davant això Facebook està demostrant una gran capacitat d’adaptació. Amb aquest context, és evident que la premsa ha de plantejar-se què fer.

Albert Sáez va exposar que la relació dels mitjans amb Facebook i Google ha passat per acords, lleis, tribunals,…i que no s’ha trobat la solució. Els mitjans competeixen amb aquests gegants, però són aquests gegants els que porten tràfic als seus sites.

Artero és partidari de col·laborar i no d’adoptar una actitud submisa. El director de El Confidencial va recordar que Google inverteix en interessants projectes periodístics amb convocatòries específiques i va afegir el fracàs d’iniciatives com Google News, però, dins de la seva argumentació, no va poder obviar que gran part del pastis publicitari cau en mans d’aquests gegants. El director de El Confidencial es va mostrar partidari de trobar la manera de compartir amb les xarxes els beneficis i també d’explorar pràctiques com el contingut patrocinat.

Per la seva part, Enric Hernández va afirmar que és urgent que cada mitjà reflexioni sobre què vol ser i va oferir dues possibles respostes: un mitja massiu que no opta pel cobrament dels seus continguts o un mitjà basat en la fidelització d’un segment de públic amb la intenció d’atraure’l-ho a un sistema de pagament. Tot i que Hernández no veu clar que els sistemes de pagament puguin dominar a curt termini, sí preveu moltes experiències en aquest sentit. Sobre aquesta qüestió, Artero va exposar que s’ha d’actuar amb cura: “podríem cobrar, però ¿i si això significa la pèrdua de lectors?… no tothom s’abonarà a tot… per tant, et pots equivocar si et precipites donant aquest pas i també si ho fas massa tard”. Ara bé, les crítiques més directes van ser sobre dos aspectes concrets. Artero va mostrar el seu desacord amb la pràctica de “penalitzar a qui més llegeix els teus continguts” (consum gratuït fins a un nombre determinat de visites) i Hernández va qüestionar l’ús d’expressions solidaries que no fan altra cosa que amagar l’aplicació d’un sistema de pagament.

Amb ironia, Enric Hernández va dir que “els periodistes hem començat a parlar sobre models de negoci a partir de la crisi del  model de negoci tradicional”, però acceptant que la discussió és inevitable. El director de El Periódico va afirmar que “ser solvent et dona més possibilitats de sobreviure” i, com a prova, va explicar que pocs diaris han tancat. Ara bé, davant d’una pregunta que es va fer al final del debat des del públic, també va haver de reconèixer que els pocs tancaments té molt a veure amb les estratègies globals dels grans grups empresarials.

 

Com atraure lectors i lectores

La gent cada vegada dedica menys temps a la lectura i, davant això, Artero planteja que s’ha de lluitar per seduir-la: s’ha d’arribar a l’audiència oferint bones histories i, a continuació, s’ha de ser capaç de generar un hàbit de consum regular (fidelitat). Per la seva part, Enric Hernández va donar molta importància a la necessitat d’adaptar la manera d’escriure. Va recordar que la primera competència va ser la premsa gratuïta amb una manera diferent d’explicar l’actualitat i va apuntar que actualment ja és molt visible la transformació de l’escriptura arran de la seva adaptació als webs, també als textos que es publiquen en suport paper. Hernández afirma que està apareixent una nova manera de fer les cròniques, es manté la seva característica de text breu però ara inclou més aspectes (informació, opinió i context). Sobre aquest assumpte, Alberto Artero va afegir que un problema del periodisme digital és la jerarquització de la informació: “quan ja estava més o menys clar com fer la portada a la versió web, va arribar el consum al mòbil, on tot apareix en format cascada”. D’alguna manera, Artero va apuntar la sensació d’haver d’afrontar canvis contínuament.

La immediatesa com a eina per enganxar al públic sembla està perdent valor. El director de El Periódico va dir que caure a la immediatesa fa que sigui molt fàcil equivocar-se i, per tant, cal ser prudent. El director de El Confidencial també va parlar d’aquesta qüestió, però amb una perspectiva diferent. Va comentar la impossibilitat de competir amb la rapidesa amb la que la gent comparteix a les xarxes fotografies de qualsevol incidència que es troba al carrer.

 

Què s’ha de mantenir del llegat analògic?

Davant el soroll que produeixen les xarxes socials, Sáez va demanar què s’ha de mantenir exactament del llegat analògic. Enric Hernández va respondre veracitat, això fa “que et vinguin a buscar per a verificar una informació” i, a mode de exemple, va afegir que, arran del terratrèmol de fa uns dies, va augmentar considerablement el nombre de visites des de Mèxic al seu diari. Alberto Artero, que va definir El Confidencial com un diari sense línia editorial, va respondre independència, “cal preservar la puresa”: el periodisme ha d’estar fet per periodistes, amb rigor i solvència, i assumint responsabilitats.

No es va parlar d’influència política, però si de les pressions dels lectors i lectores -sobretot arran de la seva activitat a les xarxes- i, molt especialment, de les pressions econòmiques. Artero ho va deixar ben clar indicant que els mitjans han d’evitar els deutes amb el sistema financer. I, a partir d’aquesta reflexió, es va fer un incís sobre la premsa econòmica. Enric Hernández, qui va recordar el dia que El Periódico va publicar que La Caixa havia passat a ser un banc, va indicar que “sempre hi ha una manera d’explicar les històries i que a vegades s’ha de creuar la línia vermella perquè, si no ho fas, deixes de ser creïble, fins i tot per a les teves pròpies fonts d’informació”. Artero es va mostrar d’acord i, com a prova, va explicar les recents publicacions al seu diari sobre El Corte Inglés.

El diàleg entre Artero i Hernádez va tenir un punt de complicitat. Ambdós van aprofitar la trobada al Cercle d’Economia per promocionar els seus diaris, però ho vam fer de forma molt educada. Van procurar mencionar exemples de bona pràctica periodística de manera equilibrada i, quan van criticar pràctiques dels seus competidors més directes, no van dir noms, tot i que també és cert que era molt fàcil identificar-los.

Tot i que la reunió va tenir un esperit optimista i va ser una conversa distesa, el contingut va anar en un sentit molt diferent. De fet, moltes preocupacions continuaran vigents durant molt de temps. Fins quan es sentiran expressions del tipus “ho he vist a Facebook”?. Artero va parlar de la «canibalització» d’aquesta marca i Hernández de la «tribalització» de les comunicats digitals.

vistes:

20