Amparo Huertas i Luiz Peres Neto han participat aquest matí a la III Jornada sobre Ètica Periodística, organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya i les onze universitats catalanes. Els dos membres de l’InCom-UAB han presentat la ponència “La formació en ‘comunicació inclusiva’ als estudis universitaris: obstacles i propostes d’actuació”, signada també per un tercer membre del centre de recerca, Celina Navarro.
Resum de la ponència
Amparo Huertas, Luiz Peres-Neto i Celina Navarro (UAB)
Presentem el projecte “Diàleg Brasil-Espanya per a la innovació docent en comunicació inclusiva: diagnòstic i propostes d’actuació a partir de la investigació acció”, desenvolupat entre 2021 i 2023 amb el suport del Fons de Solidaritat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest és un projecte de cooperació interuniversitària, coordinat des de l’Institut de la Comunicació-Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) amb la col·laboració de l’Escola Superior de Propaganda i Màrqueting de Brasil (ESPM-São Paulo).
El seu principal objectiu és contribuir a la millora de la qualitat docent en matèria de comunicació inclusiva en els estudis universitaris de l’àrea de la comunicació, en línia amb el treball que es desenvolupa des de la Cátedra UNESCO de Comunicació amb seu a l’InCom-UAB. En aquests moments, no s’imparteix cap assignatura especialitzada i, ateses les dificultats actuals a l’hora de fer un periodisme des dels principis ètics, creiem que aquesta formació és imprescindible.
Des del punt de vista metodològic, es tracta d’una investigació acció. Amb una mirada transnacional, interdisciplinària i interseccional, es va abordar la comunicació inclusiva en termes generals i, a més a més, es va aprofundir sobre problemes específics relacionats amb el tractament mediàtic de les migracions, els desplaçaments forçats, les comunitats indígenes i les expressions de gènere (feminismes i teories queer). La finalitat del projecte és, per una banda, sensibilitzar sobre aquests problemes i, per l’altra, oferir eines per estimular la creació de noves narratives que ajudin a construir una societat oberta, cohesionada, inclusiva i crítica.
Al tractar-se d’una investigació acció, l’eix central era provocar el debat, entre estudiants, entre professorat i entre estudiants i professorat. És a dir, no es pretenia quantificar opinions, percepcions o nivells d’interès sobre els temes d’actualitat, sinó provocar directament la discussió i el debat. En relació amb l’alumnat, es van dissenyar processos de treball diferents tenint en compte les dinàmiques docents de cada centre. En la UAB es van desenvolupar exercicis específics per treballar amb estudiants de diversos graus i, en l’ESPM, es va optar per la realització de grups focals. La mostra final va estar formada per 412 estudiants (UAB: 299; ESPM: 113). En relació amb el professorat, es van generar diversos espais de debat com, per exemple, en el marc dels equips docents que van acceptar col·laborar incloent alguna activitat de la nostra proposta a les seves classes. Ara bé, cal destacar la realització d’un workshop online amb representants de 19 equips d’investigació (Catalunya: 1; Espanya: 10 i Brasil: 8), per debatre conjuntament sobre els resultats obtinguts fruit del treball previ amb estudiants.
Aquest projecte es va pensar l’any 2020. En aquell moment, hi havia molts debats oberts que afectaven directament a la pràctica professional, dins i fora del periodisme. Recordem, per exemple, les discussions arran de l’arribada de l’extrema dreta als parlaments i, molt especialment, les discussions sobre com informar entorn els seus discursos racistes i homòfobs. En aquest context, vam considerar que era urgent pensar com oferir eines per tal que les/els futures/s comunicadores/s poguessin generar contranarratives al marge de la polarització, capaces de contrarestar la influència i efectes dels discursos d’odi que proliferen a les xarxes socials.
A partir de la informació obtinguda, podem dir que no hi ha un vocabulari comú. Quan l’alumnat parla dels grups socials que pateixen discriminació/exclusió, fa servir adjectius molt diversos (silenciats, aïllats, marginats, minoritaris, no-normatius,…). No obstant, a l’hora d’identificar els principals desencadenants de discriminació i intolerància social, la majoria apunta la identitat de gènere i la raça/ètnia. Especialment a Catalunya, hi ha una tendència dominant a relacionar “comunicació inclusiva” amb discursos respectuosos amb les diverses identitats i expressions de gènere i aquesta visió fa que el debat sovint es centri entorn el “llenguatge inclusiu”. Entre el professorat, no sembla que hagi consens sobre el seu ús i, de fet, es van recollir moltes reserves (per exemple, el seu ús és identificat amb una ideologia política i això pot provocar el rebuig entre l’alumnat). En relació amb la noció de “raça”, es va comprovar l’absència d’una mirada crítica. A Catalunya, de manera especial, sembla que termes com “ètnia” o “diversitat cultural” no són d’ús habitual. Van aparèixer altres eixos de reflexió (origen cultural/migració, diversitat funcional, dones, religió, edat, classe social, ideologia i salut), però amb una presencia poc destacada. I, de manera puntual, també es van recollir comentaris sobre com el futbol pot crear comportaments poc respectuosos entre persones que no segueixen el mateix equip.
Aquest estudi mostra una universitat que defuig parlar dels conflictes. Ara bé, les raons són molt diverses, des de falta de temps dins de les planificacions docents fins al sentiment de no tenir el coneixement suficient per tractar segons quins temes, sense descuidar que també pot donar-se cert desinterès. Per tant, fer front a aquest problema implica treballar en moltes direccions. Per contribuir en aquesta tasca, hem publicat el llibre “Idees per a abordar la comunicació inclusiva en els estudis universitaris de comunicació”. Disponible en català, castellà i portuguès en accés obert al Dipòsit Digital de Documents de la UAB (https://ddd.uab.cat/record/284252?ln=ca).
Vídeo de la Jornada: https://www.youtube.com/watch?v=N6I3-vA-nzU&ab_channel=Col%C2%B7legidePeriodistesdeCatalunya
Resum de la Jornada: https://www.youtube.com/watch?v=jpjdL7kfFJw&feature=youtu.be&ab_channel=Col%C2%B7legidePeriodistesdeCatalunya
