Redacció OCC InCom-UAB (Barcelona – 24/04/2018)
Carlos Pérez de Rozas va fer una lliçó magistral sobre fotoperiodisme, sota el títol “El poder de les imatges a la premsa”, el 16 d’abril 2018 a la Biblioteca Ignasi-Iglésias-Can Fabra de Barcelona dins el cicle que organitza el Consell de la Informació de Catalunya amb Biblioteques de Barcelona. El fotoperiodista ha posat de relleu la importància de les imatges, la força de la il·lustració, la relació entre la forma i els fons de les portades de les revistes i dels diaris -ja siguin en suport paper o digital-, i en l’arquitectura en què es desenvolupa el missatge, el color i les lletres que configuren els textos. Escoltant a Pérez de Rozas, el refrany que diu «Una imatge val més que mil paraules» esdevé veritat.
Des del punt de vista de la imatge i del periodisme, atenent tant el contingut com la forma, quins són els temes que més han destacat aquests últims anys? Carlos Pérez Rozas apunta la migració, la gent que intenta passar amb vaixell des de Líbia fins a Itàlia. També remarca una de les situacions més injustes de la història com és la gent d’ètnia musulmana a Birmània que ha hagut de fugir de les seves terres i anar cap a Bangladesh, on més de 800.000 persones estan refugiades a un campament. I, per acabar, destaca la problemàtica de les armes als Estats Units, que també ha estat tema de portada, així com la massacre de Las Vegas.
Per Carlos Pérez de Rozas, “els referents són molt importants (…) tenir cultura és imprescindible per fer periodisme i per fer bon periodisme”. Per il·lustrar aquesta idea, planteja com a exemple un treball del suplement cultural Metrópoli, del diari El Mundo: una portada, totalment manual, a partir de quadres del pintors Diego Velázquez, Juan Bautista Martínez del Mazo i Benito Manuel Aguero.
Il·lustració de referència
Seguint amb la línia històrica amb el retrat del primer president d’Estats Units, George Whashington, la publicació londinensa The Economist, una de les cinc millors revistes del món, a partir d’un quadre històric del segle XVIII publica una portada crítica de Donald Trump amb el text “Seré Tremendo”. Pérez de Rozas la qualifica com a “sensacional”.
El president dels Estats Units és motiu de portades satíriques arreu del món i Edel Rodríguez és l’il·lustrador de moda al món. “I està a dalt de tot per la seva feina com a dissenyador gràfic contra la política de Donald Trump”, descriu el fotoperiodista i en mostra varis exemples. En aquestes portades de la revista Time, fetes a l’agost i a l’octubre de 2016, Donald Trump apareix primer tocat i després enfonsat, quan es donava la victòria a Hillary Clinton, mesos abans de les eleccions americanes. Es tracta d’unes de les portades més premiades del darrer any.
I un cop guanya les eleccions Donald Trump, Edel Rodríguez fa una portada, en aquesta ocasió, per la prestigiosa revista alemana Der Spiegel.
Edel Rodríguez va ser reconegut com un dels grans il·lustradors del moment, amb una portada que representa “la decapitació de la democràcia, la decapitació d’un símbol sagrat”. Va tenir un reconeixement mundial, explica Carlos Pérez de Rozas.
Un any després de la victòria de Donald Trump es publica aquesta portada, “Washington, un any després”, al mateix rotatiu d’informació general alemà.
I pel Time, coincidint amb l’aniversari de la victòria, l’il·lustrador fa aquesta portada tenint en compte el llibre que ha donat la volta al món publicat a través de filtracions de persones properes a Donald Trump durant els primers mesos del mandat, Furia y Fuego.
Donald Trump és aficionat al golf i això és motiu també de portades molt crítiques a revistes com The Economist per Justin Metz.
The New Yorker, per Barry Blitt.
O a Der Spiegel, també per Edel Rodríguez.
“Tres grans revistes internacionals, tres grans portades, tres il·lustradors amb tres propostes interessants sobre el Trump jugador de golf”, explica entusiasmat Carlos Pérez de Rozas.
El millor Fotoperiodisme de l’any al món
Carlos Pérez de Rozas mostra als assistents les sis fotos finalistes, en la que s’inclou la guanyadora del prestigiós premi de fotoperiodisme, World Press Photo, en el que s’hi han presentat 74.000 fotografies de quasi més de 4.000 periodistes.
La fotografia guanyadora d’aquest 2018 és de Ronaldo Schemidt, un retrat del manifestant José Víctor Salazar Balza, el seu cos apareix envoltat de foc arran dels violents enfrontaments amb la policia veneçolana en una protesta contra el president Nicolás Maduro, a Caracas, Venezuela. A més a més, a la paret del fons, es veu una pistola, seguit de la paraula PAZ.
Ramon Peco, a La Vanguardia, va escriure: “No hi ha dubte de què la fotografia de Ronaldo Schemidt és d’una força tant tremenda que és impossible no parar-se davant d’ella. La imatge, com ha assenyalat el jurat, es relativament clàssica segons els paràmetres del fotoperiodisme. Però també és una lliçó de tècnica fotogràfica. Estem davant una foto que compleix amb la famosa frase de Robert Capa: ‘Si les teves fotos no són suficientment bones és perquè no t’hi has apropat el suficient’. En aquest cas el fotògraf estava tremendament a prop del manifestant José Víctor Salazar Balsa
Per Carlos Pérez de Rozas hi ha dos tipus de fotoperiodisme: un de més tranquil, dur i intel·ligent i un altre que és amb el que et trobes, ràpid i en el que el fotògraf ha d’actuar de manera racional com a les de la Massacre de Las Vegas, primer premi a l’Actualitat de David Becquer del World Press Photo 2018.
D’aquesta mateixa sèrie fotogràfica, els diaris populars van publicar aquesta fotografia que, tot i que hi ha un gran respecte perquè no s’identifiqui la cara, hi ha l’element de la sang propi de diari sensacionalistes.
I en aquest punt, el fotoperiodista descriu la importància del color, que explica que conté informació. Amb les tragèdies, el negre és un color que apareix bastant. Negre és foscor, por. El color és un element informatiu.
Així mateix també es presenten il·lustracions de portades de la matança de Las Vegas com la de la revista The New Yorker de David Plunkert amb 59 bales amb els noms de les persones que van morir. ”Un homenatge a les 59 víctimes i amb el nom de cada una d’elles”, remarca el fotoperiodista. La portada està seleccionada com a millor portada de l’any.
Carlos Pérez de Rozas presenta la foto guanyadora dels Premis d’Istambul 2018 al veterà i prestigiós fotoperiodista Damir Sagolj, de l’Agència Reuters de Abdul Aziz, un nen mort en la que el seu cos està cobert per una manta i els seus ulls per fulles al camp de refugiats de Bangladesh.
I també la guanyadora del premis POY 2018, del freelance espanyol Edy Bayer, en la que fotografia a Peace just després donar llum a una nena al vaixell Open Arms.
I acaba la seva exposició amb un homenatge al fotoperiodista de Santa Coloma de Gramanet, Samuel Aranda, amb la foto guanyadora del World Press Photo 2011, “un premi molt merescut”, va dir Pérez de Rozas. L’escena resumeix el que va passar durant la Primavera Àrab.
“El fotoperiodisme català i espanyol és molt molt bo i els seus professionals estan molt reconeguts arreu del món”, sentencia Carlos Pérez de Rozas.
