L’àrea de comunicació del Congrés Participatiu Catalunya i Futur ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya les principals conclusions del seu treball. La trobada, amb el títol Els mitjans de comunicació que necessitem a Catalunya, s’ha celebrat el 28 de novembre del 2018. El Congrés Participatiu Catalunya i Futur és un projecte de l’associació Exigents.cat, nascuda el setembre de 2016 «amb la voluntat de convertir-se en el primer think tank col·laboratiu concebut perquè hi participin experts i ciutadans», segons s’explica al seu web.
Una política de comunicació pròpia per a Catalunya
Martí Petit Bozzo, cap d’investigació i projectes del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha estat el primer ponent d’aquesta presentació de conclusions, definida com a fase d’experts del Congrés. Martí Petit ha defensat una política de comunicació pròpia per a Catalunya.
Petit ha explicat, de forma clara i precisa, perquè considera important la regulació: «configura el mercat» i, a més a més, «com a portadora de valors, cultura, llengua… també conforma els hàbits socials». Abans de la migració a la Televisió Digital Terrestre, hi havien 2 canals de televisió catalans i 5 espanyols. Després, el desequilibri és encara més evident. Tenim 8 canals catalans i els d’abast espanyol sumen 32. El cap d’investigació i projectes del Consell de l’Audiovisual de Catalunya considera l’audiovisual com un sector estratègic «del corpus polític de Catalunya».
Però Martí Petit també ha fet referència a l’aparició de nous àmbits que necessiten noves regulacions, «Internet ha generat nous problemes, que calen resoldre». Segons Petit, cal apostar per les formes culturals tradicionals, però també s’han de tenir en compte les «formes connectades». Petit ha mencionat la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual (DSCAV), que treballa al voltant de les televisions, dels serveis a demanda, de les plataformes de distribució de vídeos i dels continguts audiovisuals de les xarxes socials i ha destacat la introducció del principi de prominència dins d’aquesta Directiva. Aquest terme es refereix a la necessària presència i visibilitat de la producció europea, però també inclou la idea dels serveis d’interès general. Aquest últim aspecte es observat per Martí Petit amb optimisme: això és com una «anella jurídica des d’on pot penjar una normativa jurídica pròpia».
Crear una «factoria de producció»
Enric Marín, expresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ha remarcat que aquestes propostes són un working progess. Aquest és un document que «no està tancat, que està en procés d’elaboració». De totes maneres, Marín ha defensat amb contundència els seus arguments: «Quan parlem de polítiques culturals, ha de ser en un sentit ampli, des de l’educació fins internet», «és impossible fer polítiques socials sense polítiques culturals».
Enric Marín s’ha queixat de que la cultura sempre sigui el sector que més pateix quan es produeixen retallades. Des del seu punt de vista, a la construcció dels estats nacionals, la cultura sempre ha tingut un paper secundari, atès que l’economia s’ha considerat més important. Marín ha defensat la idea de que, per a un Estat, «la base més solida és la cultura», i immediatament ha subrallat la importància del sector audiovisual. Marín proposa la creació d’una «factoria de producció», atès que «cal transformar l’empresa per garantir la producció de continguts».
Després de destacar les aportacions del Llibre blanc de l’audiovisual, Marín ha ressaltat els problemes de finançament del servei públic audiovisual, les dificultats que comporta connectar amb el públic amb la irrupció del món digital i la necessitat de tenir en compte les televisions locals públiques.
Pel que fa a la llengua, Enric Marín considera que les polítiques de fa 30 anys ja no tenen sentit. Marín ha afirmat que «no cal perdre el temps sobre l’oficialitat (…) Perquè una llengua tingui vitalitat, ha d’estar disponible i útil».
Necessitem periodistes lliures, crítics i ben formats
Neus Bonet, presidenta del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha iniciat el seu discurs enllaçant molt hàbilment amb les últimes paraules de l’expresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, «i, perquè tot això funcioni, necessitem periodistes lliures». A partir d’aquí, Bonet s’ha centrat en els principals problemes de la pràctica periodística, «en defensa del nostre ofici».
La presidenta del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha fet èmfasi en que cal acabar amb la precarietat, els salaris ínfims i les llargues jornades laborals. Ha destacat la necessitat de periodistes crítics i ben formats i, en relació a les institucions públiques, ha demanat que aquestes difonguin «informació solvent». «Els principis ètics també s’han de respectar des dels gabinets de les institucions».
Bonet s’ha detingut en la defensa de la paritat de gènere: no poden haver-hi diferències salarials, les dones tenen dificultats per arribar-hi als càrrecs directius i calen «ulls de dona» que expliquin la realitat. Finalment, també ha estat molt crítica amb el món universitari. Bonet s’ha queixat de l’elevat nombre de periodistes graduats que cada any finalitzen els seus estudis, «el mercat no ho pot absorbir». I, davant d’això, la presidenta del Col·legi de Periodistes demana un «pacte entre universitats».
La formació de la gent en mitjans
Pere Oriol Costa, catedràtic emèrit de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha tancat la taula rodona fent un repàs dels temes d’actualitat, però amb una visió molt més global. Oriol Costa ha parlat de la «bombolla digital», conseqüència del consum hiperpersonalitzat; la polarització de les societats, reforçada pels algoritmes que decideixin l’oferta que ens arriba; i l’increment del sensacionalisme per la lluite dels clickbaits. El catedràtic emèrit també ha estat molt critic amb com es fa la publicitat electoral: “els partits polítics no poden fer les noticies electorals. Això és una perversió. Això ho han de fer els periodistes”. Però, al costat d’aquests problemes, també ha defensat el “periodisme de revelació” -ha recordat casos com el dels “papers de Panamà”- i la “formació de la gent en mitjans”.
La periodista Anna Salvans, que ha moderat la taula, ha tancat l’acte insistint en que “no són conclusions tancades”. Salvans, que s’ha referit al periodisme com a element cohesionador, ha qualificat la suma de les intervencions com una molt completa radiografia dels reptes que ara té Catalunya.
