Tecnologías de la comunicación

From earpiece to app
• the triumph of the telephone
• for a readership interested in the media and art

Landline, mobile, Skype and iPhone: the once familiar telephone has become a mobile all-rounder. 15 texts by artists and cultural scientist present a multifaceted picture of the technology, praxis and aesthetic of the telephone, thereby opening up new access routes to an everyday object that is in a constant process of change.

With contributions by renowned national and international artists and scientists, including Regine Buschauer, Nicholas Knouf, Stefan Münker, Hansmartin Siegrist and Heike Weber.

Los adolescentes son el grupo poblacional que más uso de las tecnologías online hace en la sociedad española actual, muy por encima de los adultos que deben supervisarlos y orientarlos en su proceso educativo. La franja de edad que va desde los 12 a los 17 años (preadolescentes y adolescentes) se corresponde con la primera generación que ejerce su autonomía “digital” de la mano de las tecnologías online, una generación que comenzó a conectarse antes de los 13 años de edad. Los usos de Internet y su repercusión en la configuración de nuevas pautas de comportamiento en la adolescencia

La obra presenta las principales pautas de comportamiento y los usos que los adolescentes hacen de las tecnologías relacionadas con internet, la categorización de los nuevos estilos de comportamiento en la adolescencia actual, y se señalan posibles estrategias de prevención ante los riesgos y ciberpatologías.

Algunos de los resultados recogidos indican cómo el acoso escolar se ha trasladado a la red. Así mismo se identificó la presencia del ciber-bullying (comentarios o imágenes ofensivas), la realización de actos obscenos delante de la webcam (quitarse ropa o intercambiar imágenes o comentarios sexuales fuertes) o las propuestas de encuentros cara a cara con desconocidos.

Grupos de discusión y una encuesta representativa de la población adolescente escolarizada de 12 a 17 años el estudio analiza las principales pautas de comportamiento y los usos que los adolescentes hacen de Internet e identifica las prácticas de riesgo en su relación cotidiana online.

Is it true that, in this era of digitization and mass media, reading and writing are on the decline? In a thought-provoking collection of essays and profiles, 31 contributors explore what may instead be a rise in rhetorical activity, an upsurge due in part to the sudden blurring of the traditional roles of creator and audience in participatory media. This collection explores topics too often overlooked by traditional academic scholarship, though critical to an exploration of rhetoric and popular culture, including fan fiction, reality television, blogging, online role-playing games, and Fantasy Football. Both scholarly and engaging, this text draws rhetorical studies into the digital age.

With increasing numbers of computers and penetration of the Internet around the world, localization of the technology and the content it carries into the many languages people speak is becoming an ever more important area for discussion and action. Localization, simply put, includes translation and cultural adaptation of user interfaces and software applications, as well as creation and translation of internet content in diverse languages. It is essential in making information and communication technology more accessible to the populations of the poorer countries, increasing its relevance to their lives, needs, and aspirations, and ultimately in bridging the “digital divide.”

Localization is a new and growing field of inquiry. This book identifies issues, concerns, priorities, and lines of research and is intended as a baseline study in defining localization in the African context and how it is important for development and education in the long term.

Coordinado por la profesora de Narrativa Audiovisual, Virginia Guarinos, se trata de un libro colectivo en el que han participado un grupo de investigadores de la Facultad de Comunicación de la Universidad de Sevilla.

La primera parte de la publicación, denominada La Imagen on line de Andalucía, contiene nueve artículos que analizan cuestiones de interés relacionadas con la Comunidad Autónoma, desde diversas perspectivas y planteamientos. Tratan temas tan diversos como su imagen en la prensa digital, en el audiovisual de ficción o en la promoción turística.

La segunda parte, Presencia de Andalucía en la red de redes, ofrece un análisis cualitativo y cuantitativo de las apariciones de esta región en Internet a partir de la búsqueda de la palabra “Andalucía” en buscadores, redes sociales, blogs, multimedia y wikis. Los Anexos incluyen un conjunto de tablas relacionadas con este análisis de presencia.

En el present dossier proposem una educació patrimonial mitjançant recursos educatius en línia de contingut de patrimoni, els quals es poden dividir en materials i activitats accessibles des de pàgines web com per exemple portals educatius, museus i altres institucions de patrimoni. No només volem apropar a mestres i professors, sinó que també gestors i gestores de patrimoni a les possibilitats educatives que ofereix la fusió de noves tecnologies i el patrimoni. Introduir materials i activitats en línia amb contingut de patrimoni en els processos d’ensenyament i aprenentatge permet un aprenentatge transversal de continguts procedents de diferents matèries i afavoreix l’adquisició de competències bàsiques en situacions i pràctiques reals de l’alumnat.

Aquest dossier vol donar a conèixer les WebQuests com una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet, té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte. Volem apropar-vos a una forma específica d'aprofitar el potencial educatiu d’Internet. Per a això, en primer lloc, es descriu què és una WebQuest i perquè són un recurs de gran interès educatiu a l'escola de la societat del coneixement i de les TIC. A continuació, s'aprofundeix en el procés de creació d'una WebQuest i es donen pautes pràctiques per a la seva elaboració, des de la idea inicial fins que està enllestida per a fer-la servir amb l'alumnat. A més, s'explica com dur a terme l'aplicació de les WebQuests a l'aula, exposant exemples de pràctiques reals de diferents nivells i àrees.

En la primera part d’aquest dossier hi podreu trobar reflexions de com les TIC estan immerses en la vida quotidiana dels infants i donem pistes de com l’escola hi té molt a dir a l’hora de poder educar i ensenyar des de les TIC i amb les TIC als més petits. A partir del procés de desenvolupament de l’infant, els projectes curriculars, el rol del mestre i el treball en equip, podem veure de quina manera les TIC hi poden tenir cabuda a l’educació infantil i quins aspectes cal tenir en compte per provocar canvis efectius. Plantegem també quines haurien de ser les competències bàsiques TIC en aquesta etapa. En la segona part hi posem de relleu aspectes d’organització i gestió de recursos TIC tenint en compte l’equip de mestres, les necessitats tecnològiques de l’escola i l’organització de l’aula d’Ed. Infantil. Després analitzem el programari bàsic a utilitzar i recursos varis en funció de les àrees curriculars. Sabem que són aspectes en constant evolució, però pensem que davant de l’allau de possibilitats i la diversitat de recursos que tenim a l’abast, cal acotar, seleccionar i optimitzar-los per tal que siguin el màxim d’efectius davant les pròpies necessitats. Per acabar, exposem i expliquem diferents experiències reals, portades a terme a diferents escoles i per diferents persones, en les que es pot percebre l’adaptació de l’ús de les TIC a les necessitats de cada escola, equip de mestres i/o alumnes, amb l’idea de que siguin aportacions útils a tots aquells que realment considerem que les TIC no només s’han d’ensenyar.

This innovative text examines videogames and gaming from the point of view of discourse analysis. In particular, it studies two major aspects of videogame-related communication: the ways in which videogames and their makers convey meanings to their audiences, and the ways in which gamers, industry professionals, journalists and other stakeholders talk about games. In doing so, the book offers systematic analyses of games as artefacts and activities, and the discourses surrounding them.

Focal areas explored in this book include:

• aspects of videogame textuality and how games relate to other texts
• the formation of lexical terms and use of metaphor in the language of gaming
• gamer slang and 'buddylects'
• the construction of game worlds and their rules, of gamer identities and communities
• dominant discourse patterns among gamers and how they relate to the nature of gaming
• the multimodal language of games and gaming
• the ways in which ideologies of race, gender, media effects and language are constructed.

Informed by the very latest scholarship and illustrated with topical examples throughout, The Language of Gaming is ideal for students of applied linguistics, videogame studies and media studies who are seeking a wide-ranging introduction to the field.

Despite growing interest in the cultural industries and the iconic status of the web designer, surprisingly little academic attention has been paid to the work of people who make websites. This book fills that gap, offering a detailed analysis of the work practices and working conditions of web designers. Helen Kennedy draws on over a decade of work and research within the web design industry to argue that web design is suffused with ethical inflections, which originate both in Tim Berners-Lee's ideal vision of the web as an open, accessible and universal medium, and in the ethics and values which individual web designers bring to their work. Rich in empirical detail, Net Work is a must read for people interested in digital media and the cultural industries, and for those who want to work in these fields.