El risc d’exhibir la teva imatge a les xarxes quan no compleixes amb el cànon de bellesa

 

Destacados

Per Redacció OCC InCom-UAB

Que les xarxes socials formen part del quotidià de la joventut és un fet inqüestionable i, fins i tot, podríem dir inevitable. És més, passar un moment del dia davant la pantalla és una activitat a la que ja ens hem acostumat la majoria de les persones. Segons dades de Comscore publicades al març del 2023, les persones d’entre 18 i 24 anys dediquen al dia una mitjana d’una hora a les xarxes socials, seguida de la franja dels 25-34 anys, que dedica 39 minuts. A la resta d’edats, la mitjana de consum diari és de 25 minuts.

Però, malgrat aquesta normalitat, la llista de preguntes i problemes que genera la cultura digital continua creixent: la seva capacitat addictiva, la seva influència en l’autoestima, els problemes que pot generar fer visible dades personals, els mecanismes d’engany i estafa que hi circulen, la pèrdua de valors democràtics arran l’expansió de noticies falses… No volem menysprear les possibilitats comunicatives que permeten, però és evident que cal parar atenció en els efectes negatius de l’expansió de la cultura digital.

Aquesta crònica parlarà concretament del risc que comporta mostrar la teva imatge, que va ser el tema debatut a la taula Xarxes socials i el seu impacte en l’autoimatge juvenil organitzada pel Observatori Social de la Fundació La Caixa en col·laboració amb la Fundació FAD Juventud el passat 29 de març al Palau Macaya (Barcelona) dins del cicle ‘Benestar i salut mental d’una societat digitalitzada’. Hi ha molts experts que coincideixen en que el consum digital comença a ser un problema quan la persona, per sentir-se bé i sentir-se a gust, necessita rebre molts likes i comentaris positius quan comparteix un retrat (selfie).

La tertúlia va estar moderada per Silvia Álava, psicòloga sanitària, experta en psicologia educativa, escriptora, conferenciant i directora de l’àrea infantil del Centre de Psicologia Álava Reyes. La taula va estar formada per 4 participants:

  • Cristina Gil, educadora social i psicòloga, especialitzada en igualtat i violència de gènere. Gil és una de les autores de la guia Sin filtros, que té per objectiu lluitar contra la irrealitat a les plataformes. Aquest document aborda les conseqüències de l’ús dels filtres per manipular els selfies. En termes generals, vol aconseguir que la joventut faci un ús més conscient d’aquestes eines i ajudar així a prevenir problemes d’autoestima.
  • Asiria Álvarez, fotògrafa contemporània i dissenyadora gràfica amb perspectiva feminista. Va estudiar a l’EASDGC (Escola d’Art i Superior de Disseny de Gran Canaria). També ha participat com a autora a la guia Sin filtros.
  • Santos Solano, doctor en Psicologia clínica de la salut i investigador del grup ANOBAS de la Universidad Autónoma de Madrid. Ha treballat sobre els Trastorns de la Conducta Alimentària.
  • Beatriz Romero, politòloga, feminista i activista de la diversitat. És col·laboradora i portaveu de WeLoversize, una comunitat en línia que lluita per aconseguir l’empoderament femení. Aquesta iniciativa vol ser un refugi on totes les corporalitats tenen cabuda.

Les emocions negatives lligades al consum digital apareixen més entre les noies que entre els nois

Al “Barómetro juvenil de salud y bienestar 2021”, un estudi del Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud-Fundación FAD Juventud basat en una mostra de 1501 joves (de 15 i 29 anys), podem llegir que:

  1. Un 21,1% de la població juvenil sent estrès interactuant amb altres persones a les xarxes (7 punts més que l’any 2019). Aquest problema té un pes semblant entre nois i noies, però destaca lleugerament entre els 20 i els 24 anys.
  2. El 13,1% de les persones que tenen entre 25 i 29 anys estarien disposades a assumir el risc de publicar imatges intimes atès que pensen que podrien obtenir algun benefici.
  3. Un 42% de la població juvenil sent inseguretat a les xarxes (7 punts menys que al 2019). Aquesta percepció destaca sobretot entre les noies (47%) en comparació amb els nois (37%).
  4. En relació amb la preocupació de la imatge externa, un 21,5% de la població juvenil es preocupa bastant de la imatge que projecta. Aquesta preocupació és superior entre les noies (27%) que entre els nois (15%). El Baròmetre anterior apuntava una progressiva aproximació d’ambdós índexs, però al 2021 la situació torna a ser molt diferent segons sexe.

El Baròmetre del 2018 afirmava que més de la meitat dels joves necessitaven desconnexió, cansats del consum de les xarxes. Aquest problema es va agreujar durant el confinament, quan havien d’estar connectats a totes hores (per estudiar, per treballar i per l’oci). I, al Baròmetre del 2021, continua sent evident que les xarxes generen emocions positives i negatives, molt especialment entre les noies.

Xarxes socials i cossos normatius

Santos Solano explica que “la imatge corporal és una construcció psicològica. La clau versa en entendre la relació d’un mateix amb el seu cos”. Segons aclareix Solano, hi ha una correlació entre una imatge corporal pobra i una autoestima pobra.

“Vivim en una cultura que ens indica quin és el cos perfecte i situa els cànons de bellesa tant per homes com per dones. Avui en dia les xarxes socials són el principal mitjà de transmissió d’aquests valors. Anem interioritzant l’ideal estètic i construïm la nostra imatge corporal des de la comparació”, explica l’expert.

D’aquesta manera, Solano defineix les xarxes com una porta d’entrada a conductes d’auto-control mitjançant l’exercici físic o l’alimentació. Abans la principal transmissora de l’ideal estètic era la publicitat televisiva, però ara les xarxes són més directes i més properes. És més, el mòbil, de forma automàtica, ja et dona la possibilitat d’introduir uns filtres per canviar la teva imatge quan abans era necessari la participació d’un professional especialitzat en programes com el Photoshop. Ara, si no ho desactives, el filtre t’altera la cara automàticament i, d’aquesta manera, seguint a Santos Solano, les xarxes et fan entendre que el cos perfecte existeix “perquè te l’estic ensenyant i, per tant, tu ho pots aconseguir” i alhora et fa associar aquest cos perfecte amb l’èxit social i la felicitat. Tot plegat és molt preocupant.

El problema de sentir l’obligació de respondre a un cànon de bellesa, més evident entre les noies

Cristina Gil exposa que “hi ha un biaix de gènere tant en l’ús de les xarxes com en l’afectació que tenen. Sempre que parlem d’imatge corporal i del cànon de bellesa històricament hi ha diferències i sempre afecta més a les dones”. Segons Gil, la pressió que abans es veia a portades de revistes amb els retrats de les actrius de Hollywood ara es dona des de les xarxes.

Gil va il·lustrar el seu discurs amb diverses dades: “el 32% de les noies reconeix que Instagram els fa sentir pitjor amb el seu cos” i “el 69% senten decepció per no tenir els cossos que veuen a les xarxes”. L’educadora social i psicòloga fa èmfasi en que està parlant de l’adolescència, el període en el qual la persona construeix la seva autoimatge i pateix si no respon a allò que es considera correcte quan “no és tracta de com sigui el teu cos sinó de la imatge que tu tinguis del teu cos”.

Seguint amb el biaix de gènere, Gil comenta que “el 72% de retocs o operacions de cirurgia estètica que es realitzen al nostre país són a dones”. I, a la última dècada, segons dades de la Associació Espanyola de Cirurgia Plàstica, cada vegada aquests retocs es fan a una edat més primerenca (aquesta ha passat dels 35 anys als 20). Silvia Álava va comentar que, a més a més, ara ja no es visita aquests centres amb una imatge agafada d’una revista sinó que es porta imatges pròpies retocades amb filtres.

Les xarxes socials són també una via de violència cap a les dones. Si abans aquesta situació s’emmarcava a les relacions socials cara a cara, ara seguidors a les xarxes et poden assetjar per pujar una fotografia en bikini fins al punt d’arribar a demanar-te les teves contrasenyes. Les xarxes permeten formes de control tant per part de persones conegudes (com parelles o ex-parelles) com de desconeguts. Per tenir un cos que no s’ajusta a la norma, que no respon al cànon de bellesa, es poden rebre insults i amenaces.

La diversitat corporal també està present a les xarxes

La feminista Beatriz Romero va aportar una mirada diferent: “les xarxes han arribat per quedar-se i no tot són desavantatges (…) també són importants per transmetre la diversitat”. Hi ha una sèrie de moviments socials que han aparegut gràcies a la irrupció de les xarxes socials. Es tracta de demandes de la societat que reflecteixen la seva diversitat, com Body Positive o, el més recent, Body Neutrality. Tots dos han arribat a ser coneguts per les xarxes socials. “Cada dia hi ha més diversitat corporal al contingut que consumeix gent molt jove”, afirma Romero.

Romero defensa així que les xarxes són una eina molt important per la divulgació i acció social i, per això, aposta per “aprendre a usar bé les xarxes socials”. Romero es refereix tant als usuaris com a les empreses, però considera que la clau està en l’educació de les noves generacions tant a l’escola com al seu entorn social i familiar. Cal evitar que el consum es redueixi als continguts dels influencers. Romero insta a “buscar a les xarxes referents plurals”.

Ús indiscriminat dels filtres de bellesa

La fotògrafa i dissenyadora gràfica Asiria Álvarez va fer un breu recorregut de l’evolució dels filtres. Instagram, des dels seus inicis, va incorporant diversos filtres (de color, d’il·luminació…), tots ells de caràcter més aviat creatius. Amb l’aparició de Snapchat apareixen els filtres que permeten modificar el rostre, que fan servir eines de reconeixement facial i mapeig d’aquest. Amb Snapchat es veu clarament com la tecnologia permet modificar la cara molt fàcilment. Però, mentre que aquí es feia amb un punt de diversió, a Instagram hi ha una altra intenció amb els mal anomenats “filtres de bellesa”, que modifiquen la cara completament. Ja no es tracta de divertir-se sinó d’arribar a tenir la cara que respon al cànon de bellesa actual. Fins i tot, Instagram ha hagut de retirar alguns filtres que malmetien l’autoestima i incomplien certes polítiques de benestar bàsiques.

Cristina Gil denuncia que moltes influencers els utilitzen sense indicar-ho de forma explícita. Ara bé, per a Gil, el problema no és tan sols que adolescents vegin aquestes imatges i es comparin sinó que potser és fins i tot més preocupant el fet d’acostumar-se a veure’t d’una manera que no ets i això acabi fent que no et reconeguis al món real. Gil puntualitza  que “comparar-se amb una imatge irreal és una trampa. No es tracta de demonitzar les xarxes però s’ha de tenir un pensament crític”. Ara bé, Romero també demana que els influencers siguin honestos.

Fomentar una actitud crítica

Solano comenta que l’adolescència és una etapa difícil i un moment de canvis constants. Per il·lustrar la idea, Solano indica que 8 de cada 10 noies està insatisfeta amb el seu cos i rebre missatges d’odi a les xarxes per tenir un cos que no respon a l’ideal estètic ni al sistema de bellesa aspiracional normatiu agreuja el problema.

Beatriz Romero es suma a la reflexió indicant que “amb tots aquests missatges d’odi es fomenta la falta d’autoestima, no sentir-se validat o validada” i, fins i tot, es pot “arribar a l’aïllament personal. Hi ha gent que deixa de pujar continguts a les xarxes socials per por”. Per Romero, el discurs d’odi és el més preocupant perquè es jutja a la persona apuntant idees que reafirmen el prototip de les persones que no complexen els cànons d’estètica normatius (“s’ho mereix”, “és gandula”, “no es cuida” o “menja de tot mirant la televisió”). El doctor en Psicologia apunta que “la clau és desenvolupar una actitud crítica. Es tracta de ser conscient quan s’està consumint una imatge alterada. I si se n’és, el risc d’acabar interioritzant l’ideal estètic és menor”.

No es tracta de prohibir les xarxes socials

Al tancament del debat, es fa èmfasi en que no s’ha de prohibir les xarxes socials sinó que es tracta d’educar potenciant un ús correcte. Les persones participants insisteixen en que les xarxes socials són una eina molt útil per moltes activitats i alhora avaluen molt positivament les possibilitats de l’activisme digital, però és evident que s’ha d’acompanyar als adolescents per protegir-los del mal ús.

Com va recalcar Sílvia Álava: “No estem aquí per criticar les xarxes, sinó per pensar com fer-ne un bon ús (…) tenen les xarxes socials culpa del què em passa? No estem aquí per buscar culpables sinó per fomentar un ús saludable”.

Imatge de Patou Ricard a Pixabay

Vistas:

225