Per Redacció OCC InCom-UAB

En la inauguració de la Catosfera, el 6 de novembre, es va incloure la taula rodona sobre comunicació i humor Informar des de l’humor. Els límits de l’humor a la xarxa, amb el periodista, escriptor, guionista i col·laborador de l’informatiu Està passant de TV3 Jair Domínguez; la periodista i humorista feminista Ana Polo, que condueix el podcast Oye Polo, de Ràdio Primavera Sound; la guionista especialitzada en humor Júlia Cot, actualment al programa d’humor satíric de TV3 Polònia, i el dibuixant i director de la revista satírica d’humor El Jueves Guille Martínez-VelaLa moderació de la taula va anar a càrrec de la periodista Mariola Dinarès, directora i presentadora del programa Popap, de Catalunya Ràdio.

L’objectiu era reflexionar sobre el límit de l’humor a les xarxes d’una forma distesa i desenfadada. Per primera vegada, de forma inèdita i després de 12 anys, aquest cicle de debats sobre novetats tecnològiques i del món d’Internet i la comunicació a Catalunya s’ha realitzat en format íntegrament virtual per les restriccions de la Covid-19.

Les xarxes afavoreixen que un acudit esdevingui la forma d’assabentar-te d’una noticia

Guille Martínez-Vela diu que “l’humor és agraït” i creu que “un format que combina informació i humor és més atractiu que la informació a seques i, per això, triomfa tant l’humor”. L’humorista admet que “estem molt pendents de les xarxes” i reflexiona sobre el següent fet: “t’assabentes de les noticies a través dels acudits que s’han fet. I d’això ens n’hem d’avergonyir. L’humor és llaminer però hem d’anar a les fonts per estar ben informats”. A més, considera que “l’humor, al cap i a la fi, és un mecanisme de defensa cap a l’adversitat que et fa sentir millor a tu i a la resta”.

Guille Martínez-Vela té una opinió molt clara sobre el tema: les xarxes socials i, en especial Twitter i Instagram, tenen ments brillants que fan tots els acudits possibles i el llistó està cada cop més alt. “A El Jueves tenim l’avantatge que fem dibuixos, és la nostra especialitat, i no tothom a Twitter en fa”. “Tenim l’orgull d’autor que no pot repetir-se però sovint amb els mateixos elements hi ha acudits molts semblants”, explica Martínez-Vela, qui qualifica Instagram com “una xarxa perfecta per les vinyetes per transmetre un missatge de forma molt directa i molt ràpida”.

Establir un límit d’humor?

La sàtira i l’humor a les xarxes no estan exempts de crítiques. Júlia Cot indica que “amb les xarxes socials l’humor arriba a un públic a qui no va adreçat i, per això, també és més fàcil generar polèmica”. “A Twitter, pots dir alguna cosa que segur que algú no entendrà”, diu Jair Domínguez.

Per tant, la pregunta de Mariola Dinarès sobre si és pot fer humor de tot és clau. Domínguez respon: “els meus límits van una mica més enllà de la gent normal. M’agrada l’humor àcid i poques coses m’ofenen. De la pandèmia es pot fer tot l’humor que es pugui. Jo tinc com a límit més o menys els nens morts. Trobo que ja és anar a provocar”.

Júlia Cot també creu que es pot fer l’humor de tot i que el límit hauria de ser el teu gust personal i saber que hi haurà gent que hi estarà a favor i gent que estarà en contra. Alhora també defensa que “no s’hauria de perseguir mai penalment un acudit ni que ningú anés a la presó per fer humor”.

Ana Polo, com els altres tertulians, creu que és pot fer broma de tot, però pensa que “el punt de vista és important. Si la línia de l’humor és oprimir els col·lectius que sempre han estat oprimits, a mi personalment no m’interessa i penso que no s’hauria de fer. Tens la llibertat de fer-ho, sí, però crec hi ha d’haver una certa responsabilitat. L’humor no deixa de configurar les nostres creences i l’imaginari col·lectiu”.

Per Guille Martínez-Vela, “és important analitzar la línia humorística i el missatge. Si té un sentit i el missatge és defensable, es pot arribar a fer humor de tot. Un acudit pot servir per denunciar una situació o per visibilitzar coses”.

Humor reivindicatiu i confrontació

La periodista i humorista feminista Ana Polo, considerada per Dinarès com una persona valenta per les seves intervencions, va dir: “que se’t qüestioni no agrada”. “Són coses que passen a la vida però a les xarxes tot es magnifica”, segueix. Polo afirma que generalment, als seus missatges, “qui respon són homes però també hi ha dones contraries al feminisme”.

Polo admet que ha rebut tot tipus d’insults i confessa que al principi plorava però al final t’acostumes. Segons va dir, la seva tàctica és bloquejar aquests seguidors però a vegades decideix respondre amb sarcasme. Pensa que, amb el temps, ha après a dialogar a Twitter: “si reivindiques, sempre hi haurà confrontació”. Ana Polo explica que les seves referents són precisament les humoristes que fan humor reivindicatiu.

Acudits i monarquia

Pel que fa als acudits de la monarquia, el dibuixant de El Jueves diu que se n’han de poder fer perquè és una institució que està al capdamunt, però “si la monarquia ha caigut en desgràcia no és pels humoristes dels mitjans sinó per la seva pròpia ineptitud. Qüestionar la institució era una cosa que semblava que no es podia”. En aquesta línia, Júlia Cot diu que “cada vegada al Polònia costa més fer gags del Rei perquè el relat objectiu dels fets ja és comèdia”.

Ignacio Fernández Sarasola va publicar un estudi sobre aquest tema l’any 2019 amb el títol Libertad de expresión y tutela de la Corona: el caso de «El Jueves». A qui li pugui interessar, li recomanem la seva lectura.

Espai Catosfera

Vídeo inauguració i taula rodona sobre l’humor a les xarxes (Catosfera 2020)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *