Joves i Xarxes Socials: l’alternativa a la connexió és la soledat?

Per Redacció OCC InCom-UAB

Les TRIC (Tecnologies per a la Relació, la Informació i la Comunicació) formen part de la vida de les i dels adolescents: el 98,4% d’una mostra formada per uns 41.500 joves d’entre 11 i 18 d’anys que estan cursant l’ESO (Ensenyança Secundària Obligatòria) indica que té telèfon mòbil amb connexió i el 90,8% diu que navega per Internet a diari. Un de cada quatre dels membres de la mostra té discussions totes les setmanes a casa per l’ús d’aquestes tecnologies, però alhora el 36,8% informa que els seus pares i mares acostumen a utilitzar el mòbils durant els àpats. Tot això, i més, ho recull l’informe d’UNICEF L’impacte de la tecnologia en l’adolescència.

Aquest és un estudi en el que han participat 265 centres educatius de tota Espanya i que té com a objectiu proporcionar un diagnòstic de l’ús i l’impacte de les TRIC en la adolescència. Quima Oliver, coordinadora d’UNICEF Comitè Catalunya, i Nacho Guadix, responsable d’Educació d’UNICEF Espanya, van ser les persones encarregades de presentar el treball el 28 d’abril de 2022 al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

A l’obertura de la Jornada, Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va apuntar que aquest informe d’UNICEF posa de manifest com s’està transformant el món de la comunicació i quina és la seva incidència entre les persones més joves. Aquest treball dona peu, sobretot, a reflexionar sobre l’ús -o potser seria més adient dir l’abús- que els més joves fan de les pantalles, va emfatitzar Morros.

Hàbits de consum

La disponibilitat d’un mòbil propi arriba entre els 10 i 11 anys. A primer i segon curs d’ESO, el 92,2% ja disposa del seu propi smartphone. La meitat tenen una connexió vinculada a un contracte, però un de cada quatre tenen accés a dades de forma il·limitada.

Portar el mòbil al centre educatiu és el més habitual. El 59,1% de l’alumnat de l’ESO té per costum anar sempre amb el seu telèfon mòbil, percentatge que augmenta fins el 71,3% al tercer i quart curs. Ara bé, només el 7,1% reconeix fer-lo servir durant les classes amb fins que no tenen a veure amb els estudis.

Sobre les hores de connexió, l’informe indica que un 31,6% passa més de 5 hores diàries connectat a Internet entre setmana i la xifra augmenta al 49,6% durant el cap de setmana. Es a dir, la meitat dels adolescents es passen més de 5 hores al dia davant una pantalla dissabte i diumenge.

Més de la meitat, el 58,4%, reconeix tenir el mòbil a la seva habitació durant la nit i un 21,6% afirma que es connecta després de mitjanit tots o quasi tots els dies. “Aquest hàbit significa que té una repercussió molt gran en els seus hàbits d’higiene i descans”, interpreta Guadix.

Només el 29,1% de la mostra explica que els seus pares els posa normes sobre l’ús de les TRIC, el 24% diu que els limiten les hores d’ús i el 13,2% apunta que té restriccions pel que fa a l’accés de contingut.  Les normes i límits van decreixent a mesura que filles i fills van creixent. Així, aquestes es redueixen a la meitat a la segona etapa de l’ESO.

Sociabilitat digital: amistats, relacions…

Els usos més habituals de la xarxa tenen a veure amb finalitats relacionals o lúdiques. Dins dels usos més habituals també apareixen tasques relacionades amb els estudis, però en l’últim lloc.

El 96,9% reconeix sentir alegria a la xarxa; el 81,6%, tranquil·litat; el 78,9%, diversió i plaer; i el 71,6%, comprensió. Nacho Gaudix opina que “això vol dir que aquests joves tenen una menor satisfacció amb la vida” i que “ [l’entorn digital] és un dels sortidors emocionals més potents als quals s’agafen”.

De les dades, se’n desprèn que més de la meitat dels adolescents fa servir les xarxes digitals per fer amics i que el 44,3% ho fa per no sentir-se sol. El contacte amb desconeguts és habitual i aquest suposa un brou de cultiu pel grooming: el 57,2% ha acceptat alguna vegada incloure com «amistat» a un desconegut en alguna xarxa social i el 21,5% ha quedat en persona amb gent que va conèixer per Internet.

YouTube, Instagram i TikTok són les xarxes més acceptades. Segons l’estudi, el 98,5% està registrat a alguna xarxa social (el 83,5%, en tres o més, i el 61,5% té varis comptes o perfils dins d’una mateixa xarxa) i el 99% utilitza habitualment almenys una app de missatgeria instantània (el 49,9% arriba a utilitzat tres o més i WhatApp i Direct Instagram són les més populars).

… i riscos

No hi ha dubte que Internet provoca emocions positives en els adolescents, però tampoc no es pot amagar com aquest entorn reformula i potencia els problemes que ja s’havien de gestionar abans als espais físics.

Arran de l’estudi s’han detectat conductes constitutives de sexting amb índexs realment preocupants: el 8% manifesta haver enviat fotos o vídeos personals de caràcter eròtic o sexual i una quarta part, el 26,8%, manifesta haver-los rebut. Tot i que el sexting es practicat pels dos generes, les pressions les pateixen generalment elles. A partir de tercer i quart d’ESO les taxes de sexting es dupliquen.

Una de cada 10 adolescents va rebre una proposició sexual per part d’un adult a Internet i un de cada tres va accedir a webs de contingut pornogràfic. Les noies són objecte de proposicions sexuals per part d’adults més freqüentment que els nois, mentre que el consum de pornografia online es duplica al gènere masculí.

El 33,6% de la mostra afirma haver patit assetjament escolar i un 22,5%, ciberassetjament. Es detecta una clara correlació entre ambdós tipus d’assetjament: el 72,9% dels adolescents que pateixen assetjament online també el pateixen offline.

Segons l’estudi de l’UNICEF, el fet d’haver de complir normes no implica una disminució de l’ús problemàtic d’Internet, però sí que afavoreix una disminució de bona part de les pràctiques de riscos online. Les diferències són notables quan es comparen els que gairebé mai es connecten a Internet a partir de mitjanit i els que ho fan de manera habitual. Entre aquests últims, les conductes de risc online es tripliquen.

Videojocs: entreteniment, vincles i futur laboral

Els resultats de l’informe deixen constància que els videojocs són una de les principals fonts d’oci. De mitjana, dediquen set hores a la setmana als videojocs, malgrat que cal tenir present que un 4,4% juga més de 30 hores. Aquests són un canal de socialització o interacció social més a través del qual els adolescents coneixen gent i fan amics. Així, el mòbil es situa per davant de la consola com el principal dispositiu de consum.

Per últim, l’informe detecta que un de cada cinc destina tots els mesos diners als videojocs i, en un 4,5% dels casos, la quantitat arriba a superar els 30 euros. A més, també cal ressaltar que un de cada cinc, sobretot nois, pensa que podria arribar a ser un gamer professional.

Compte amb les apostes online

Aquest treball d’UNICEF alerta de que un 3,6% de la mostra consultada ha apostat o ha jugat diners alguna vegada a entorns digitals. Fins i tot, l’1,6% ho fa de manera habitual una vegada al mes. Aquests percentatges són superiors entre els nois i tendeixen a l’alça durant la segona etapa de l’ESO.

Prop de la meitat de la mostra (43,1%) pensa que  hi ha moltes probabilitats de guanyar diners amb els jocs online. Es més, tres de cada quatre joves que han jugat o apostat amb diners online afirmen haver guanyat alguna vegada.

Les apostes esportives són la modalitat amb més acceptació. I com ho paguen? L’ús de la targeta de crèdit o un compte de Pay Pal són les opcions més habituals. Aquesta despesa no excedeix els 10 euros al mes però un 17% es gasta més de 30 euros mensualment.

Debat final: Responsabilitat compartida

La presentació de l’estudi Impacte de la tecnologia en la adolescència ha finalitzat amb el debat entre diversos especialistes.

Elvira Vilardell, representant d’Adolescents.cat , va presentar els resultats d’un test sobre hàbits de consum i noves tecnologies que han respost 3.547 joves d’entre 14 i 22 anys de Catalunya.  Els resultats apunten que un 37% dedica entre 3 i 5 hores diàries al mòbil i un 37% mira el mòbil constantment, incloent la nit.

Aquest altre estudi també indica que més de la meitat (58%) és, en certa manera, conscient de l’alt risc de navegar per Internet i considera que cal vigilar. Sobre el control parental, aquest treball també reflecteix que aquesta no és una pràctica habitual: un 83% es connecta quan vol, només un 4% té unes normes i horaris prefixats i, en un 36% dels casos, la família no controla gens l’ús que fan de les noves tecnologia. “De tant en tant em pregunten què miro i amb qui parlo, però em sento lliure de fer el que vull”. Aquesta és una de les declaracions d’adolescents recollides a l’estudi. Vilardell resumeix la percepció de la joventut d’aquesta manera: “si no fas servir el mòbil , et quedes aïllat”.

“Internet ha deixat de ser una finestra i és una porta a través de la qual els nostres fills i filles surten de casa i poden anar a tot arreu des de la seva habitació. Cal procurar que les famílies regulin on van”, va dir Roger Ballescà, psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i coordinador del Comitè d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). Segons Ballescà, els espais de relació s’han traslladat des de l’entorn físic a l’entorn digital i aquest últim no està preparat per ells. És un espai on no es diferencia entre la zona per adults i la zona dels nens i adolescents.

Lidón Gasull, directora de l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) i advocada, apunta que “hi ha una bretxa generacional tan gran entre adults i adolescents que fa que les famílies tinguin por. Hi ha manca d’informació i desconeixement”. Gasull considera que “el sistema educatiu és clau i caldria fomentar eines col·laboratives perquè els joves tinguin una aproximació activa i no passiva”.

Quima Oliver, a l’inici de la presentació, ja va insistir en que “és imprescindible definir el rol i la responsabilitat que tenen les famílies, l’escola, els governs i la indústria del sector en pro de la prevenció, protecció i higiene digital”. I aquesta idea també va ser defensada al final per altres participants de l’acte. Noelia Rebón, advocada especialista en infància i adolescència: “els agents de la societat, escola, empreses, mitjans, administracions, s’han d’implicar perquè hi hagi una bona higiene digital». Joan Cuevas, director d’Innovació, Digitalització i Currículum del departament d’Educació de la Generalitat, aposta també per trobar solucions de forma conjunta entre administracions, entitats i experts.

Però, a més de generar noves estratègies i sinergies focalitzades a fer front als problemes que la sociabilitat digital genera i enforteix, cal també pensar en com abordar això dins de les llars i famílies. Per exemple, les limitacions no han de tenir el sentit d’un castic sinó que més aviat s’han d’entendre per part de les i dels joves com una ajuda per poder aprendre a seleccionar quins espais són interessants i quins no i, sobretot, a gestionar les respostes emocionals, positives i immediates, que les xarxes generen.

I, per últim, malgrat que és evident que les dades recollides són molt preocupants, atès que recorden fàcilment comportaments addictius, també caldria investigar sobre com el llenguatge digital afavoreix que tot això succeeixi. Cal pensar també sobre com es pot actuar des de la pròpia indústria cultural.

Imagen entrada de RÜŞTÜ BOZKUŞ en Pixabay

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.