Per Redacció OCC InCom-UAB

La llibreria Documenta, a Barcelona, va ser l’escenari escollit per la presentació del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil” el passat 20 de juny. Aquest és l’últim títol de Miquel de Moragas Spà, catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i creador de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB) l’any 1997 -des del naixement d’aquest centre de recerca fins l’any 2010 Moragas va ser el seu director-. L’obra ha estat publicada per PUV Publicacions Universitat de Valencia a la col·lecció Aldea Global (2022). Apareixen com a coeditors: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I i Universitat Pompeu Fabra.

A més de l’autor, a l’acte hi van participar els acadèmics Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic emèrit d’Història de la Comunicació de la Universitat de València (UV); Aida Martori Muntsant, professora de Tecnocampus (UPF, Universitat Pompeu Fabra); Emili Prado, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, i María Victoria-Mas, professora a la Universitat Internacional de la Rioja. Els ponents van compartir les seves reflexions a partir d’una lectura acurada del llibre.

Moragas i el seu interès pels canvis en el pensament humà, en la cultura, en la societat

Miquel de Moragas va explicar que la preocupació pels canvis li ve des del seu primer treball com a professor universitari sobre el pensament pre-filosòfic. Això li va portar a estudiar les cultures mesopotàmiques, quan encara no hi havia l’escriptura, que després va ser la base de la filosofia. Aquesta curiositat també apareix a la seva tesi doctoral “Semiòtica i comunicació de masses”, que va dur a terme als anys 70 en plena bullició de la cultura de masses.

Ara, amb aquest nou llibre, Moragas torna a fer-se preguntes semblants a les que es feia quan va analitzar la cultura mesopotàmica: “fins a quin punt i de quina manera els canvis en les matèries expressives de la comunicació (escriptura, impremta, imatge fixa i mòbil, digitalització, realitat virtual) influeixen en el pensament humà, en la cultura, en l’organització social i en la democràcia?”. La pregunta de partida ha estat: “ara hi ha més canvis que mai?”. I la resposta fruit del treball és: “és veritat que són més accelerats que mai però no és veritat que siguin nous absolutament”, afirma amb rotunditat Miquel de Moragas.

L’obra contextualitza tots els canvis i aprofundeix sobre determinats moments, com per exemple quan apareix l’electricitat, la telefonia i la ràdio. Ara bé, “més que canvis tecnològics hi ha canvis en la repressió a la llibertat d’informació. El tema clau no és tant la tecnologia, que ho és, sinó les dificultats històriques i extraordinàries que s’han hagut de passar per mantenir la llibertat d’informació”, confessa Moragas. El text presenta un estudi de com els canvis del periodisme modifiquen l’organització social.

L’autor parla de canvis disruptius. Es pregunta i indaga, per exemple, sobre quina influència ha tingut el bolígraf. Moragas va explicar que es va comprar una ploma amb tinta i va començar a escriure per evidenciar-se a ell mateix que escrivia amb una velocitat molt diferent a com s’escriu amb un bolígraf o un ordenador. “Quan entres amb temes menors, t’adones que no ho són tant”, relata.

Imprescindible balanç històric per entendre el present

Segons Gómez Mompart, aquesta nova publicació “és un text d’actualitat però a la vegada de balanç del que ha estat la comunicació”. El catedràtic de la Universitat de València explica que es fa un repàs de les cinc grans revolucions de la comunicació: l’oralitat, l’escriptura, la impremta i els mitjans de comunicació fins arribar a Internet. “Sense ser pròpiament un llibre d’història de la comunicació en sentit clàssic, el seu enfocament teòric es fa des d’una perspectiva històrica. La centralitat del text són els canvis i les dinàmiques socials”, relata Gómez Mompart. Per aquest acadèmic, la comunicació s’ha de pensar en termes històrics, “sense la tecnologia els humans també ens comunicàvem”.

Aida Martori Muntsant també parla d’una molt bona retrospectiva històrica: “és un llibre molt complert amb un molt ampli ventall temàtic, des de les eines per escriure als mitjans de comunicació, passant pel fotoperiodisme, el walkman, les màquines d’escriure i les revistes de moda fins arribar a l’etapa actual amb les macrodades i la intel·ligència artificial”. La clau és que és un llibre que parla molt bé de la història, interpreta molt bé el present però també té una vessant molt prospectiva, una mirada cap endavant, puntualitza Martori.

Quan llegeixes el llibre te n’adones que els canvis disruptius potser són evolutius, explica Martori. La professora de Tecnocampus-UPF apunta que els capítols que ella ha viscut són els que més li han agradat i li han fet recordar coses que tenia ja oblidades, com les cabines telefòniques als espais públics dels pobles, el walkman de quan anava d’excursió o el so del mòdem a la casa familiar, quan buscava la senyal d’Internet per començar a navegar. “Cal mirar enrere per interpretar el present i el futur”, diu la professora de Tecnocampus-UPF.

Per Emili Prado, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, “el llibre és una experiència de vida. El fil conductor, fins i tot de les etapes històriques que es revisa, és com afecta a la vida quotidiana dels individus tot l’entramat de sistemes de comunicació que s’han donat al llarg de la història”.  En definitiva, des de la perspectiva de Prado, Moragas ha pensat la comunicació des del lloc que ocupa l’usuari, el consumidor, el receptor. Ara bé, aquesta perspectiva històrica, aclareix el catedràtic de la UAB Emili Prado, serveix sobretot per interpretar la modernitat. Una idea que va voler il·lustrar amb aquesta cita textual del llibre: “Es difícil saber com evolucionarà aquesta convergència de sistemes semiòtics però és segur que convé evitar la simplificació i la tendència nostàlgica en el sentit de donar per suposat que els canvis en la forma de comunicar signifiquen un empobriment respecte a les anteriors cultures orals i escrites”.  És a dir, segons Prado, la mirada de Moragas no és una mirada nostàlgica i el text tampoc no està exempt de mirada crítica. Aquesta última es concentra en els problemes que es plantegen en els àmbits socials i culturals.

La irrupció d’internet i les xarxes socials digitals

Moltes de les reflexions que es van compartir a la presentació del llibre van tenir com a protagonista internet i les xarxes. Emili Prado va apuntar que, entorn dels canvis provocats per la irrupció d’Internet, s’han fet lectures voluntaristes sobre la seva capacitat revolucionaria de transformació democràtica, sobre la conversió de cadascú de nosaltres en potencial emissor o sobre l’empoderament que això suposaria en termes de transformació social. Però, alhora, també hi ha una lectura de la realitat que ens adverteix que aquesta interpretació tan generosa de la capacitat democratitzadora de les tecnologies de la comunicació i de la informació no està exempta de problemes pràctics generats per la lògica del mercat i per la fatalitat de la concentració i del control, que ara és la més gran que s’ha produït en la història. Aquesta preocupació porta a Prado a parlar de determinats paràgrafs com un regal: “des del punt de vista dels reptes socials de futur hauríem de preocupar-nos molt especialment de les formes de control ocult“. Els dispositius d’ara obtenen una ingent quantitat d’informació dels usuaris, una material la disposició del qual enlluernaria a qualsevol investigador.

Martori també va voler subratllar que, al llibre, Internet no és concebut com un nou mitjà de comunicació sinó com un fenomen que transcendeix els mitjans de comunicació i afecta el conjunt de l’organització social. Martori esmenta la introducció del vídeo a Internet i el naixement de YouTube al 2005 com a fenòmens cabdals vist des del present.

Gómez Mompart puntualitza que, quan parlem de xarxes socials, s’ha d’afegir «digitals» perquè xarxes socials han existit en la humanitat des què vivim en comunitat. Segons la seva opinió, abans d’Internet tots els mitjans també eren social media. Gómez Mompart defensa que s’ha de ser precís, perquè en cas contrari  es pot acabar no entenen les característiques que han canviat en el ecosistema de la comunicació abans i després d’Internet. Fins i tot, Gómez Mompart considera que sovint es confon ecosistema comunicatiu amb sistema comunicatiu, quan no és pas el mateix.

La deriva del periodisme

Martori va voler destacar l’epíleg sobre “pagar o no pagar”, atesa la discussió que hi ha ara sobre quin és el millor model de negoci de la premsa arran de la fragmentació i la segmentació de les audiències. El llibre l’ha fet reflexionar sobre els ecosistemes mediàtics com a espais on els més petits estan molt diferenciats, els grans tenen molt poder i els mitjans de comunicació de mida mitjana han de pensar com poden encaixar.

Martori subratlla que al llibre es defensa que el problema no és tant la supervivència dels diaris sinó la pèrdua de valor de la informació pública a l’era digital. A més, la professora de Tecnocampus UPF també va voler recalcar la defensa que es fa al llibre de les polítiques de comunicació i la idea de que els sistemes reguladors no poden recaure en les pròpies empreses.

Futur llibre de referència

Moragas defineix “La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil” com “un híbrid d’història de la comunicació, de sociologia de la comunicació i de teories de la comunicació”. L’empremta acadèmica hi és present, però el llibre està escrit amb codi obert. És a dir, és un llibre obert a experts i no experts. D’alguna manera, Moragas té molt present que avui tothom és comunicador i potser, per això, ha pensat en dos tipus de lectors: aquells que han viscut les transformacions i aquells més joves, que no les han viscut i poden trobar aquí moltes respostes.

Per Gómez Mompart, Moragas és la persona més indicada per escriure aquest llibre: “no només perquè és un dels investigadors i docents més reconegut a Catalunya, a Espanya i a la majoria dels països iberoamericans sinó perquè els seus manuals de sociologia, de comunicació, teòrics són des de fa quatre dècades llibres essencials pels milers d’estudiants”. I, segons Gómez Mompart, aquest llibre té unes característiques que faran que esdevingui també un llibre de referència.

Sobre la narrativa del llibre, Gómez Mompart apunta que “és un discurs obert –aperto, com diria el seu amic Umberto Eco-, gens acadèmic i parla moltes vegades en primera persona”. El text apel·la constantment al lector a integrar-se, a col·laborar, sobretot des de la reflexió. Per exemple, fent referència a la memòria històrica provoca que el lector estigui implicat amb el que està llegint. Sembla que Moragas vol que el lector esdevingui el que Umberto Eco diria un lector actiu, explica Gómez Mompart.

Per Victoria-Mas “el llibre és una eina fonamental” i, cansada de no tenir temps per llegir i de la pressió que obliga a estar produint contínuament, valora molt positivament l’oportunitat d’agafar un llibre. Sembla que aquest llibre és una bona excusa per fer-ho. La professora de la Universitat Internacional de La Rioja pensa que s’ha de dedicar més temps a “l’estudi profund” i afegeix que el llibre és una eina de capçalera que necessitem perquè el que ara mateix ens falta és perspectiva. “Estem molt lligats a la immediatesa, a la producció i als problemes microscòpics i perdem de vista d’on venim”, va puntualitzar.

La professora de la Universitat Internacional de la Rioja afirma que el llibre és una eina de capçalera que necessitem perquè el que ara mateix ens falta és perspectiva. “Estem molt lligats a la immediatesa, a la producció i als problemes microscòpics i perdem de vista d’on venim”, va puntualitzar.

“És un llibre necessari per parlar del canvi. No podem parlar del canvi sinó sabem el que hem passat, el que encara hi és i no ha canviat tant, i sense tenir aquesta perspectiva més gran, més completa i més equilibrada”, va dir María Victoria-Mas. Per ella, el llibre “és un mapa, una eina per posar el focus en els temes que són realment importants i aporten canvis que també són positius”.

Gómez Mompart també va destacar que l’últim capítol està dedicat als efectes de la pandèmia sobre la comunicació. Segons el catedràtic de la Universitat de València, en els darrers dos anys s’ha fet molta recerca sobre això, però des d’una perspectiva més sociològica. Per tant, aquesta és una de les primeres aportacions, diu Gómez Mompart.

Agraïments

María Victoria-Mas va aprofitar aquest acte de presentació del darrer llibre de Miquel de Moragas per agrair públicament no només al propi Moragas sinó també als companys de generació reunits a Documenta pel seu paper fonamental a l’evolució i consolidació dels estudis de comunicació. Això sí, per acabar, va fer una crida als investigadors i investigadores joves perquè tornin al llibre i a interessar-se per entendre el context.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.