Nova edició de l’Informe de la comunicació a Catalunya, coordinat per l’InCom-UAB

 

Destacados

Redacció

Acaba de publicar-se l’Informe de la comunicació a Catalunya 2021-2022. El passat 17 de novembre es va presentar a la seu a Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest és un projecte de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), finançat per la Generalitat de Catalunya i que compta amb el patrocini de Naturgy. A aquesta nova edició, la número 12, han participat 10 investigadors i 6 investigadores de diferents universitats. És a dir, aquesta obra manté des del seu origen el seu caràcter col·laboratiu i interuniveristari.

Benvinguda al Col·legi de Periodistes de Catalunya

El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, va donar la benvinguda. Cal tenir present que aquesta és la primera vegada que l’Informe es presenta a aquesta entitat.

Morros va destacar la llarga història de l’obra: “neix l’any 2000 i des d’aleshores és un observador constant dels canvis que han experimentat els mitjans de comunicació que – com tots sabem– no són pocs”. El degà del Col·legi va descriure el seu contingut com “una anàlisi precisa que ens permet identificar els punts forts i els punts febles i comprendre també el sector i les noves perspectives a la vegada que ens proporciona eines essencials per una millora continua”.

Segons Morros, l’Informe permet diagnosticar el panorama comunicatiu català i, a més, va subratllar que ho fa amb dades que sustenten la diagnosi. A més, va indicar que és una de les obres més consultades al centre de documentació del Col·legi.

Entitats implicades

A continuació van participar, Jordi del Río, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; el degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Enric Marín, en representació de la universitat des de la que es coordina l’obra, i Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB, centre de recerca encarregat de dur a terme el projecte. En aquesta ocasió, per motius d’agenda, no va poder assistir a l’acte de presentació cap representat de Naturgy.

Jordi del Río: un sector amb molta vitalitat, però amb qüestions preocupants

Jordi del Río va fer un resum de les principals idees que ell mateix ja havia tret després d’una primera lectura del document. Del Río va parlar de la vitalitat del sector, però alhora també va voler explicar que la situació és preocupant.

El director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya va posar en valor el paper de la Generalitat durant la pandèmia: “el sector de la comunicació va ser un dels pocs que no va rebre ajuts directes per part de l’Estat Espanyol arran de la pandèmia, fet que va obligar al govern a aixecar una partida per ajuts a projectes de 8 milions i mig d’euros per premsa i digital i al voltant dels 5 milions pels projectes audiovisuals. En temps pressupostaris complicats, és un fet a tenir en compte”.

Jordi del Río va subratllar la “baixada general de la difusió de la premsa en paper, un sector que està buscant un nou model de negoci a l’entorn digital. Però això no impedeix que la situació sigui preocupant mentre no es consolidi”.

Però Del Río va explicar que la lectura del document també deixa espai per l’esperança: “hem de confiar en dades que es destil·len de l’Informe com, per exemple, que la premsa generalista catalana resisteix millor que la de l’Estat Espanyol. Això ratifica que les coses s’estan fent bé”. A més, va destacar que els diaris de proximitat estan resistint millor que els generalistes. Pel que fa a la ràdio, la seva interpretació és positiva, “manté una salut de ferro (…) tot i que la irrupció de la radio digital ens obligarà en breu a un canvi”. En canvi, en relació amb la televisió, considera que “tots plegats haurem de fer autocrítica”.

Jordi del Río va manifestar en tot moment l’interès de la Generalitat per continuar donant suport a l’Informe, que va definir com “una feina ben feta”. De fet, de cara a la propera edició, va apuntar que estaria bé aprofundir sobre la precarietat laboral, un mal endèmic del sector. Des de l’InCom-UAB, prenen nota.

Enric Marín: cal més sinèrgies entre les universitats catalanes

Enric Marín va afirmar que “la comunicació cada dia té més importància i rellevància” i que, per tant, documents com aquest, pel seu esperit interuniversitari, són molt necessaris. El degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB va defensar la necessitat de crear més sinergies dins del sistema universitari català per tal de poder-nos projectar millor fora. Marín, atès els canvis que s’han d’aplicar en breu als centres universitaris, ho té clar: “és un moment d’oportunitats”.

Huertas: sobre la responsabilitat que implica dur a terme aquest Informe

Amparo Huertas, directora de l’Institut de la Comunicació, centre de recerca de la UAB responsable de la coordinació de l’Informe – i, en aquesta edició, també membre de l’equip editor de l’obra –, va destacar la responsabilitat que implica dur a terme aquest encàrrec, atès que s’han de garantir continguts interessants i de qualitat, així com un treball seriós, rigorós i útil, pensant en les necessitats de l’acadèmia, les institucions polítiques i el sector empresarial.

Per Huertas, “és una responsabilitat enorme que assumim cada dos anys”. Huertas va destacar que una lectura dels diversos informes -des del primer, al que s’analitzava el sector al 2000, fins l’últim- permet entendre quines han estat les conseqüències de les decisions preses, però també de les que no es van prendre: “a aquelles persones que es demanen sobre com hem arribat fins aquí, l’Informe li pot ser molt útil. I, de cara a com pensar el futur immediat, pot ser molt útil també la lectura d’aquesta nova edició”.

Per a la directora de l’InCom-UAB, això és una prova clara de la importància de la informació que queda recollida a cada edició. L’objectiu de Huertas és que l’Informe continuï reunint tota la informació necessària per poder avaluar l’impacte de les polítiques de comunicació amb una mirada històrica i alhora prospectiva.

Presentació de l’Informe

Estructura

El document ofereix tal volum de dades i detalls, que és impossible fer un resum acurat. Dit d’una altra manera, cada persona, segons els seus interessos, podrà fer-se el seu propi resum. No obstant, dos membres de l’equip editor, Bernat López (Universitat Rovira i Virgili) i Luiz Peres-Neto (InCom-UAB), van fer l’esforç de destacar les principals conclusions a aquest acte de presentació.

L’Informe de la comunicació a Catalunya 2021-2022 es divideix en tres apartats. A la primera part, titulada “Marc general”, es troba el capítol dedicat a les polítiques de comunicació i un segon sobre l’economia i el finançament. A la segona part, “Mitjans i indústries de la comunicació i la cultura”, s’analitzen els diversos subsectors per separat (premsa, ràdio, televisió i plataformes audiovisuals, cinema, llibre, música i videojoc). Tanca l’Informe la part anomenada “Reptes”, on, a aquesta edició, es reflexiona sobre el públic juvenil i infantil, el tractament informatiu del canvi climàtic i, per últim, entorn l’actual paper dels mitjans públics. És a dir, en total, hi ha dotze capítols.

Tendències del bienni 2021-2022: Recuperació post-pandèmia i acceleració de la digitalització

Bernat López, qui participa com a editor per tercera vegada consecutiva, va destacar que l’Informe, “ple de dades, és una gran panoràmica i un gran arxiu i repositori. És un retrat de dos anys molt intensos de gairebé totes les indústries culturals, no només dels mitjans tradicionals i no només dels mitjans de comunicació”.

López defineix el bienni 2021-2022 a partir de dos grans tendències. En primer lloc, va destacar la recuperació post-pandèmia. López va remarcar que la Covid-19 “va representar una gran sotragada al sector. A alguns els hi va anar bé, però a altres bastant malament. La recuperació, tal i com es va apuntar a la primera taula, va ser possible gràcies als ajuts de les administracions, concretament de la Generalitat, i això s’ha de subratllar”. I la segona macro tendència és “l’acceleració de la digitalització, que tots ja observem al dia a dia. Aquesta acceleració, propiciada també per la pandèmia, és el tret característic més remarcable del bienni”.

Al capítol sobre les polítiques de la comunicació, d’Ana Fernández Viso (Universitat Autònoma de Barcelona), es destaca la important activitat reguladora del bienni, protagonitzada i liderada per la Unió Europea, que és la que ha impulsat els principals canvis regulatoris. Segons Bernat López, “l’autora subratlla alguns reptes com el pluralisme i la diversitat, permanents i eterns. I, de cara a un futur, cal tenir present la irrupció de la intel·ligència artificial”.

En el terreny de l’economia, Pablo Gómez-Domínguez (Universitat Pompeu Fabra) apunta la contracció dels ingressos publicitaris als mitjans tradicionals en paral·lel al creixent domini global de les grans plataformes, que l’autor anomena com el “tripoli” tecnològic  Alphabet-Amazon-Meta, els tres gegants del sector.

Seguint amb aquest resum elaborat per Bernat López, al capítol dedicat a la premsa, del qual n’és autor des de fa ja moltes edicions Joan M. Corbella Cordomí (Universitat Pompeu Fabra), es destaca la continuïtat i, fins i tot, es parla de cert estancament. “Estem parlant d’un sector que fa molts anys està patint aquesta transició digital i probablement és dels més afectats”, però Corbella constata certa estabilitat. Tot i que s’estan produint canvis a les plantilles i estructures empresarials, no es registren grans transformacions a l’estructura, ni a escala catalana ni espanyola.

Al sector de la premsa, segons queda recollit a aquest capítol, els murs de pagament s’han promocionat intensament però no acaben de funcionar ni de recollir els ingressos que es buscaven. Per tant, els models de negoci encara s’estan definint. El consum de la premsa en paper es contrau i es dona una expansió moderada de la digital, on hi ha una gran competència.

Pel que fa a la llengua catalana, Bernat López va destacar que l’oferta supera el 50% dels exemplars entre els diaris en paper d’informació general, “seguint una tendència que hem anat constatant a tots els informes”. Alhora “es manté l’arrelament de la premsa local i comarcal, que és un fenomen molt propi de Catalunya”, va apuntar López.

Després de llegir el capítol sobre la ràdio, escrit per Cinto Niqui Espinosa (InCom-UAB) i Luis Segarra Moreno (Guía de la radio), Bernat López conclou que aquest és un sector “madur, estable i poc afectat per la digitalització”. I afegeix: “és a dir, la ràdio analògica continua sent la protagonista i dominant en l’oferta i el consum. Continua el predomini de les tres cadenes generalistes, RAC 1, seguida per Catalunya Ràdio i la SER; hi ha una estabilitat en el rànquing de cadenes musicals i, pel que fa l’idioma, un cop més es constata que és el mitjà on el català està més consolidat. El consum assoleix una major quota”.

Al capítol dedicat a la televisió i les plataformes audiovisuals, escrit per altre investigador habitual de l’Informe, Reinald Besalú (en estada de recerca a la Universitat Rovira i Virgili durant l’elaboració del seu capítol), es pot veure, seguint el resum de Bernat López, que la televisió lineal continua perdent força en benefici de l’online digital. Però López va voler fer èmfasi en altres detalls importants que es desprenen del capítol: “Tots hem viscut el fenomen de la plataformització amb una baixada dels ingressos publicitaris al conjunt del sistema. Les quotes de subscripció lideren clarament la massa de recursos del sector i la publicitat va perdent pes relatiu. Hi va haver una recuperació de la publicitat després de la pandèmia, però aquesta recuperació no ha arribat als nivells previs. Continua el lideratge d’audiència de TV3 per 13è any consecutiu. Se subratlla la represa del canal infantil SX3, l’estabilitat en l’oferta i estructura empresarial i un canvi remarcable i trist, el tancament de 8TV, tot i que aquest s’ha produït fora del bienni i ja serà objecte d’anàlisi a la propera edició de l’Informe”.

En el terreny del cinema, Juan José Caballero Molina i Daniel Jariod, ambdós de la Universitat de Barcelona, subratllen que el sector a Catalunya no està en el seu millor moment. Seguint a Bernat López, els autors d’aquest capítol parlen d’una oferta enganyosament abundant en la producció de films atès que la majoria tenen poca incidència comercial: “la producció és elevada però, fora del cas Alcarràs (Carla Simon, 2022) – el gran fenomen audiovisual dels últims anys -, poca repercussió tenen”. López destaca que també es parla “de les fragilitats del sector i de la problemàtica que sempre emergeix entorn a l’ús del català al cinema, ara tant a les sales com a les plataformes. I, com a repte de futur, apareix la incidència de la plataformització pel que fa al consum i producció audiovisual, atès que la majoria són internacionals. És un sector global, i això és un repte per la producció catalana i independent”.

Al capítol sobre el sector editorial, el llibre, escrit per Xavier Cubeles (Eurecat), el missatge és més positiu. Aquesta és “una indústria cultural amb molt bona resposta, fet que és remarcable perquè estem parlant de la indústria cultural més antiga de la història. Al llibre se li ha diagnosticat la mort infinites vegades però va ressorgir arran de la pandèmia i s’ha mantingut. La inèrcia positiva persisteix i és un sector on la majoria dels indicadors li somriuen i potser la única excepció és el nombre de títols. El nombre de títols no ha recuperat les xifres anteriors al 2019, però sí la demanda i les vendes. El consum del llibre en català és d’un 30%”, va resumir Bernat López.

Pel que fa al videojoc, sector tractat al capítol signat per Ruth Contreras-Espinosa (Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya) i Xavier Ribes i Guàrdia (Universitat Autònoma de Barcelona), “aquest és un sector en auge que envaeix totes les capes de la societat però sobretot les més joves”, destaca López. “Això es reflecteix en un auge imparable del sector, que presenta xifres i dades molt positives. La pandèmia també li ha donat una empenta. El confinament i el post-confinament han servit perquè s’incrementés el consum. En aquest terreny, s’ha de remarcar el lideratge de Catalunya en l’àmbit espanyol. Barcelona és un gran hub de la producció de videojoc, es parla de més de 200 centres de producció i 4.000 professionals. Segons dades de l’Informe, Catalunya aglutina el 50 % de les vendes del sector i el 50% també de la plantilla”, explica López. Però també hi ha assignatures pendents i, aquí, Bernat López ens parla de “la baixa presència del català als videojocs; estem parlant de xifres residuals, un 6-7%. I un altre repte és la baixa feminització del sector. És un sector molt masculinitzat amb una escassa presència de les dones en les plantilles i càrrecs directius”.

Luiz Peres-Neto, membre de l’equip editor que hi participa per primer cop a aquest projecte, es va encarregar de resumir la resta de capítols. En relació amb el sector musical, l’anàlisi de Lola Costa Gálvez ens convida a ser optimistes. Segons la lectura que fa Peres-Neto, “després de la pandèmia, la salut de la indústria musical catalana és bona. Ha pujat el consum i això té molt a veure amb els concerts en directe. Els macro-festivals també han guanyat força en aquest bienni. Després de la pandèmia s’han consolidat i generen ingressos pel país. Però hi ha mancances en relació a les ajudes de les institucions públiques, sobretot a l’hora de fomentar la creació de música i d’entreteniment en català”.

Pel que fa al capítol Joventut, infantesa i mitjans, de Marta Naberhaus Martínez  (Universitat Pompeu Fabra i Universitat Internacional de Catalunya), aquí “se’n destaca el repte de les audiències amb l’anàlisi del comiat del Super 3 amb la transició al SX3”. Péres-Neto va aclarir que el capítol també inclou un estudi sobre com l’InfoK (informatiu infantil) va abordar la guerra d’Ucraïna i una reflexió entorn el fenomen Eufòria, que és molt més que un producte televisiu.

En el capítol sobre el tractament periodístic del canvi climàtic, signat per M. Gemma Teso Alonso (Universidad Complutense de Madrid) i Rogelio Fernández-Reyes (Universidad de Sevilla), es posa damunt de la taula el paper clau de la comunicació o, seguint el discurs de Peres-Neto, “com els mitjans haurien d’abordar temes transversals a l’emergència climàtica?”. Peres-Neto va explicar que aquest capítol analitza casos catalans, els compara amb altres de caràcter estatal i presenta algunes recomanacions. Al text, “es constata que la premsa escrita es perfila com el mitjà que millor contextualitza i aprofundeix la informació sobre el canvi climàtic”, diu Peres-Neto.

El capítol sobre el paper dels mitjans públics i els reptes davant la plataformització, de l’Aida Martori Muntsant (Universitat Autònoma de Barcelona), tanca l’Informe. Péres-Neto va explicar que el text “parteix del marc regulatori i defensa la necessitat de trobar al nostre país més sinèrgies. Un dels reptes dels mitjans de servei públic catalans és l’enfortiment de les indústries audiovisuals com a part el sector cultural del país. Fa falta una estratègia decidida, impulsada des de l’àmbit públic. És el repte d’enfrontar-se a la universalització de l’oferta envers un consum cada vegada més personalitzat”.

Cloenda

A la clausura de la presentació Maria José Recodermembre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya i responsable del grup de treball d’Educació Mediàtica i Universitats, va parlar dels reptes comunicatius. Al seu discurs, va destacar tres: la precarietat laboral, la desinformació i la intel·ligència artificial. A l’InCom-UAB, es recullen les seves idees i suggeriments de cara a l’elaboració de l’índex del proper informe. Queda clar que a la propera edició es parlarà de precarietat.

Enllaç a la presentació de l’Informe: https://youtu.be/fCudgnc2_fE

Vistas:

231