Per Redacció OCC InCom-UAB

Molts periodistes s’han alarmat quan el nou director general de la British Broadcasting Corporation (BBC), Tim Davie, ha demanat als seus periodistes no opinar a les xarxes socialsLa decisió ha aixecat molta polseguera. Es tracta de control o de censura? Expressar l’opinió a les xarxes socials no compleix amb l’ètica periodística? Fins a on arriba la llibertat d’expressió del periodista? Només pot opinar sobre determinats temes? Les xarxes socials exigeixen noves normes i repensar una regulació?

Lluís Caelles, Nuria Ferré. Enric Sierra (d’esquerra a dreta)

Censura o imparcialitat? Aquest dilema va ser el punt de partida de la taula rodona “L’opinió dels periodistes a les xarxes socials”, celebrada el passat 21 d’octubre a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, en la que hi van participar els periodistes Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia; Núria Ferré, periodista de betevé, i Lluís Caelles, periodista de TV3 i president del Consell Professional d’Informatius. La taula rodona, sota l’etiqueta #OpinióPeriodistes, va ser una activitat semipresencial. Va estar moderada per la periodista Xantal Llavina, directora del Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio i TV3, i autora del llibre Som digitals.

Les xarxes socials són addictives?

El debat arrenca amb una reflexió de la periodista Xantal Llavina afirmant que “les xarxes socials tenen més protagonisme que mai” i n’és crítica. En aquest sentit, recomana el documental de Netflix «El dilema de les xarxes socials»en el que s’explica el creixement de les grans empreses tecnològiques que fan servir els algoritmes seguint els mateixos mètodes que les màquines escurabutxaques, és a dir, creen addiccions.

Llavina es considera “addicta de les xarxes socials” i, arribat aquest punt, s’ho està repensant per “agafar més distància perquè són massa omnipresents”. “Les xarxes tenen molt poder i els mitjans hi som”, diu. A la directora de «Revolució 4.0» li preocupa, per exemple, que líders polítics d’arreu del món donin a través d’una piulada una informació i desapareguin les rodes de premsa i la possibilitat de que els i les periodistes puguin preguntar. En aquest sentit, Llavina apunta la importància de la imparcialitat i del seny a les xarxes.

Les xarxes socials com a eina de treball

Segons Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia, “les xarxes socials, per un periodista, haurien de ser una eina de treball. Sovint aquesta eina de treball s’ha convertit en l’eina d’autopromoció del propi periodista. Periodistes que han usat aquesta xarxa per posar-se a l’esquena molts seguidors i pujar el seu caché”. Com a mitjà de comunicació, “les xarxes socials han de ser una eina per escoltar el que es diu i per difondre els teus continguts”, indica Sierra. El director adjunt de La Vanguardia pensa que les xarxes socials són, amb Google, els dos grans transmissors o distribuïdors d’informació dels mitjans de comunicació.

Abans, continua explicant Sierra, els diaris es repartien a les places o entrades de mercats on hi havia la gent, però, ara, on portem les notícies digitals, que són la gran majoria?. És la pregunta que es fa Serra, qui ja té la resposta: “Les portem on hi ha la gent. I la gent és a les xarxes socials i als cercadors on busquen les notícies. Com a mitjà de comunicació utilitzem aquestes eines per estar al mig de la conversa i a la millor posició perquè la gent ens pugui trobar”. Sierra insisteix en què són eines i que altra cosa és l’ús que en fem d’aquestes eines.

Hi ha periodistes de La Vanguardia que utilitzen aquestes xarxes per la seva pròpia promoció, però això té riscos, explica Enric Sierra: “The New York Times fa quatre anys va fer un decàleg de com havien d’actuar els periodistes al diari i a La Vanguardia l’hem aplicat sense tanta imposició i amb més recomanacions”. Bàsicament es tracta d’aplicar el sentit comú: “no utilitzis les teves xarxes socials personals per donar opinió perquè això pot arribar a perjudicar la teva credibilitat com a periodista i el teu diari; ni tampoc les usis en benefici propi”, diu Sierra.

Els continguts locals poden arribar a tot arreu

La periodista Núria Ferré explica que a betevé no tenen cap decàleg ni cap comunicació oficial de com s’ha d’actuar a les xarxes: “com a periodistes no tenim cap consigna ni directriu”. Coincideix amb l’Enric Sierra: “les xarxes són importantíssimes”.

Betevé és un mitjà local i les xarxes omplen un espai per difondre continguts d’informació de proximitat que fa que arribin a qualsevol lloc del món. Així, gràcies a les xarxes, no es limitem els continguts a l’àrea territorial que cobreix la cadena, explica Núria Ferré. “Els nostres continguts locals arriben a tot arreu. Les xarxes ens donen una capacitat de difusió que abans no teníem. És una eina molt bàsica que com a televisió local utilitzem molt”, remarca.

Per la periodista, l’actuació de BBC és censura i recrimina que s’hagi dit de forma tant taxativa. Ferré creu que el periodista ha de tenir un esperit crític i fomentar-ho dins dels mitjans. Per provocar la reflexió, Ferré planteja obertament un bon grapat de preguntes com “posicionar-se en una causa social també és opinar?”, “hi ha coses sobre les que es pot opinar i coses sobre les que no?” o “qui actua de vigilant de tot això?”.

Les xarxes socials requereixen nous codis i revisions constants

Catalunya Ràdio TV3 es regulen pel llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que ja indica que “no poden fer manifestacions públiques els treballadors que comprometin la imparcialitat dels nostres mitjans”. Lluís Caelles afegeix que, segons el llibre d’estil, “no es poden adoptar posicions en debats polítics i socials quan, per la feina que desenvolupa la persona, pugui quedar compromesa la imparcialitat del mitjà”.

Per Caelles, les xarxes socials són un nou món, que requereix de nous codis i repensar constantment. Caelles considera que les xarxes, més que importants, són imprescindibles. Caelles es qüestiona si un mitjà es pot plantejar ara no ser a les xarxes socials. “Els mitjans hi han de ser i els periodistes, també. (…) aporta un valor enorme al mitjà de comunicació. A un periodista li aporta reputació. Ben emprat, els periodistes i els mitjans es retroalimenten. A un mitjà li interessa tenir periodistes a les xarxes socials”, explica. Però alhora recorda que “el gran valor dels mitjans de comunicació és la confiança que es genera amb el públic. La confiança és el teu gran capital i l’has de protegir”.

Caelles coincideix amb Sierra sobre la necessitat de la regulació. Caelles apunta que ara estem emmirallats amb els decàlegs de The New York Times o la BBC. Respecte el tema de la BBC, el que ha aixecat molts comentaris és la manera com s’ha expressat el director amb vehemència i, per avaluar la decisió, seria prudent esperar a saber què s’acaba regulant.

Les xarxes obliguen a limitar la llibertat d’expressió dels i de les periodistes?

Xantall Llavina recorda el cas de la periodista Felicia Sonmez, que va ser suspesa del seu lloc de feina a The Washington Post per recordar les acusacions d’abús sexual a l’esportista Kobe Bryant a través d’una piulada. La redacció va emetre un comunicat de protesta i Sonmez va poder tornar a la feina.

Ferré afirma que “els periodistes hem opinat sempre”, però planteja que pot ser ara toca demanar-se sobre fins a on es deixa que arribi la llibertat d’expressió del periodista. Com a periodista, es té la responsabilitat d’informar-te d’allò que opines i de contrastar-ho i, en alguns casos, fins i tot es pot aportar la teva pròpia experiència, argumenta. Els periodistes opinen quan fan una editorial i, quan s’obre un programa de ràdio, molt sovint s’ofereix l’opinió del dia, continua Ferré. L’opinió no ens ha de fer por, remarca la periodista. Segons Ferré, les xarxes socials posen l’opinió a l’abast de tothom i, potser, per això precisament apareix la consigna de no opineu.

Interpretar no és opinar

Caelles diferencia entre mitjans de titularitat pública i privada, i constata que “els mitjans públics no tenen opinió ni línia editorial. Com a periodistes podem jugar el paper de la interpretació, de l’expertesa, i explicar les claus del que passa. És molt més fàcil fer opinió que fer interpretació”.

Però Caelles afegeix que la línia que separa interpretació i opinió és molt prima i, per tant, no sempre es pot fer aquesta distinció. Ferré descriu el problema dient que “els mitjans fins ara teníem un monopoli de la informació i de les fonts i, amb l’aparició de les xarxes socials, tot això ha canviat” i considera que es dona una relació d’amor-odi amb les xarxes, “amor perquè ens permeten arribar i odi – o malfiança- perquè estan a l’abast de tothom i això no havia passat mai”.

Sierra recorda que quan s’elaborava el Codi Deontològic de la professió periodística també s’apuntava la idea de censura. I ara apareixen les xarxes socials i ens posem les mans al cap quan parlem d’unes normes reguladores o d’una sèrie de recomanacions per fer-ne ús. Aquests codis són positius i serveixen per “preservar el nostre ofici”, conclou el director adjunt de La Vanguardia.

Vídeo debathttps://www.youtube.com/watch?v=xXGwWMI9hOQ&feature=youtu.be

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *