Marta Civil i Serra (OCC InCom-UABreflexiona en el marc del Tercer Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Com comunicar de manera responsable i de qualitat, tenint present la perspectiva de gènere” va ser el tema central de la sessió inaugural del Tercer Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, organitzat el 26 de juny de 2020, en línia, per la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i que va acollir prop de 50 ponències d’investigadors i investigadores, i de professionals de l’àmbit de la comunicació social, procedents de Catalunya, Andalusia, Aragó, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra, País Valencià, Brasil, Colòmbia i Portugal.

Dolors Palau Sampio (UV), ponent de la confèrencia inagural, i Sergi Cortiñas, president de la Societat Catalana de Comunicació. (Fotografia Marta Civil i Serra)

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, va donar la benvinguda als congressistes i va destacar la importància de la comunicació científica en l’actual era de la pandèmia de la covid-19. “Abans les acadèmies eren escoltades; en canvi, avui en dia la referència científica del país són les universitats, els centres de recerca i els investigadors”, i va afegir: “crec que ens falten mitjans de comunicació potents en divulgació científica”. Per a ell, els mitjans de comunicació acaben essent sovint “corretges de transmissió entre la recerca i els representants polítics” i, en conseqüència, cal reclamar als gestors (és a dir, als propis polítics), que tinguin més en compte les recomanacions dels científics a l’hora de definir les polítiques públiques.

Un dels temes més complexos, per a Joandomènec Ros, és que actualment els mitjans de comunicació no tenen la credibilitat que haurien de tenir i durant la pandèmia de la covid-19 s’ha vist clarament que “no sabem si el que publiquen té totes les garanties de fiabilitat”. En aquest sentit, el president de l’IEC va dirigir-se als congressistes i els va demanar que siguin rigorosos amb la feina que fan, es facin sentir, i “que treballin perquè la professió sigui respectada i que es denunciïn, quan calgui, els col·legues que elaboren ‘fake news’”. Només d’aquesta manera, vetllant des de dins de la professió, es podrà garantir l’exercici ètic i responsable, i de qualitat, de la investigació i el periodisme.

Seguint el fil d’aquestes recomanacions, el president de la Societat Catalana de Comunicació, Sergi Cortiñas, va afegir la necessitat de treballar sempre tenint en compte la perspectiva de gènere, essent conscients d’aquesta necessitat, i aportant-la constantment a la pràctica. Per aquest motiu la Junta de la Societat havia decidit dedicar-hi la sessió inaugural del congrés, amb la conferència inaugural “Una comunicació responsable i de qualitat sense perspectiva de gènere?”, a càrrec de la vicedegana de Comunicació i Participació de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de ValènciaDolors Palau Sampio (@dolPalau). Amb una llarga trajectòria en els estudis de gènere, aquesta investigadora és editora, amb Adolfo Carratalá Simón, Rafael Miralles Lucena i Josep Lluís Gómez Mompart, del llibre Comunicar i marcar la diferencia. Testimonis de joves periodistes valencianes (València: PUV, 2020), on reflexionen sobre per què les dones periodistes han estat avesades a pitjors condicions laborals respecte els seus companys de professió, tot i ser una de les professions més feminitzades, i quines pautes es poden aplicar per canviar la situació.

El pes de les dones a la societat

La professora i investigadora Dolors Palau Sampio va iniciar la seva intervenció reflexionant sobre la presència de les dones en la nostra societat i deixant constància que sovint se les ha relegat a un segon, tercer o fins i tot un quart nivell. Per a ella, els mitjans de comunicació han fomentat històricament “la perpetuació i distorsió del pes i la presència de les dones a la societat” i va criticar que alguns titulars de mitjans acaben potenciant “la trivialització de la dona”, una situació que cal corregir amb urgència.

A principi del segle XX, “les dones periodistes s’encarregaven de la cobertura de notícies en espais privats com el menjar, la moda o la decoració”, va destacar Dolors Palau Sampio. Més tard, les dones accediren al periodisme per parlar de dones a altres dones, i ja a finals de segle passat, si centrem la mirada en l’àmbit del periodisme especialitzat, tot i l’elevada proporció de dones que cobriren, per exemple, la Guerra del Golf (1991), seguia havent-hi a les redaccions “una segregació horitzontal, i es deixava a les dones les àrees considerades més toves de la professió”.

Graus feminitzats, però amb doble sostre de vidre

Dolors Palau Sampio considera que a partir de l’inici del segle XXI, s’entra en una gran contradicció. Tot i que les facultats de comunicació evolucionen i es detecta un alt percentatge de graus feminitzats, amb titulacions que poden arribar a tenir un 60–65% d’alumnat dones, segons l’Asociación Española de Universidades de Titulaciones de Información y Comunicación, aquesta proporció no es trasllada als càrrecs directius d’empreses de comunicació, on el pes dels homes és d’un 75%, respecte el de les dones que només arriba al 25%, segons el darrer informe de l’Asociación de la Prensa de Madrid, que treballa amb dades corresponents a l’any 2018.

En aquest context, Dolors Palau Sampio també va destacar una altra dada preocupant, que correspon a la presència d’un doble sostre de vidre femení en el periodisme: primer a l’hora d’accedir a la feina, i posteriorment a l’hora de promocionar laboralment, on la dona sempre ho té molt més difícil que l’home.

Però, què es pot fer, doncs per revertir la situació? Per a Dolors Palau Sampio s’albira un horitzó esperançador: “Ens correspon com a docents, exigir als alumnes que elaborin els seus treballs acadèmics durant la carrera, tenint en compte la perspectiva de gènere i no esperar que sigui la indústria periodística qui ho apliqui primer”. D’aquesta manera, quan aquest alumnat acabi els estudis i exerceixi la professió ja tindrà aquesta pràctica integrada, en el seu nivell de qualitat i de responsabilitat laboral.

Des de l’àmbit acadèmic, la professora de la Universitat de València també reclamà la visibilització de les dones periodistes, que de vegades han quedat invisibilitzades. “Ens correspon també als equips docents, treballar aquesta perspectiva de gènere en els programes de les assignatures, als continguts i a les referències bibliogràfiques que els hi aportem, i tenir en compte, per exemple, la tasca professional de dones pioneres que van obrir un camí, com la periodista i publicista catalana Irene Polo (1909–1942), exiliada a Argentina; o la fotoperiodista Joana Biarnès (1935–2018), redescoberta a l’etapa final de la seva vida”. D’aquesta manera, es pot ajudar que estiguin presents en la formació dels nous periodistes i també dels nous investigadors, i que, d’una vegada per totes, les professionals de la comunicació entrin a formar part de l’imaginari col·lectiu.

Nous perfils professionals: les corresponsalies de gènere

La importància de la perspectiva de gènere en els diversos àmbits dels mitjans també ha comportat, en els darrers anys, la creació de nous perfils professionals a les empreses periodístiques, amb les corresponsalies de gènere o el nou càrrec d’editor/a de gènere. Aquests nous professionals vetllen per un ús adequat de la perspectiva de gènere a les redaccions, en els diversos continguts que elaboren els propis periodistes, tant pel que fa a l’ús del llenguatge, com per les fonts informatives consultades. A tall d’exemple, podem trobar, en l’àmbit periodístic, el perfil d’editora de gènere a The New York Times; redactora en cap de gènere, a eldiario.es, o la corresponsal de gènere d’El País. En canvi, en l’àmbit universitari, les “unitats o observatoris per la igualitat” són les que vetllen per una millora de la perspectiva de gènere en els campus, de manera coordinada amb les facultats i departaments.

Abans de finalitzar la seva intervenció, Dolors Palau Sampio també va lloar com una de les vies per millorar la perspectiva de gènere, que les referències bibliogràfiques dels treballs de recerca tinguin en compte, sempre que es pugui, el nom desglossat i els cognoms de l’autor. “Si només es referencia la inicial del nom, com és tendència en l’àmbit anglosaxó, serà difícil saber si l’obra l’ha escrit un home o una dona”, va sentenciar.

Reptes actuals de la comunicació social

La cloenda del Tercer Congrés Internacional de Recerca en Comunicació va anar a càrrec del secretari de la Societat Catalana de Comunicació, Frederic Pahisa Fontanals, que va plantejar quatre propostes concretes de millora, a partir de les aportacions dels congressistes al llarg de la jornada. En primer lloc va destacar, “la voluntat d’introduir la perspectiva de gènere de manera transversal”, en cada un dels treballs acadèmics i professionals que s’elaborin. En segon lloc, “la necessitat de vincular la investigació amb els fets que viu la societat i amb la necessitat de trobar el perquè d’aquests fets”, i no oblidar el context en el qual es desenvolupa. En tercer lloc, “la importància de tenir en compte el passat per a entendre el present i el futur”. I, finalment, “la importància de donar les pautes que han de garantir una bona praxi periodística, que ofereixi veracitat de fets i opinions versemblants, i que doni veu als que ho tenen més difícil”. Frederic Pahisa Fontanals també va matisar que “des de la investigació en comunicació social no ens hem de quedar només en la descripció dels fets, sinó que hem de ser capaços de fer investigació crítica”, i que en el camí per aconseguir totes aquestes millores, “els drets sempre han d’estar per sobre de les lleis”.

El Tercer Congrés Internacional de Recerca en Comunicació de la Societat Catalana de Comunicació va comptar, a més a més de la ponència inaugural, amb un total de 49 comunicacions, elaborades per 78 autors i autores, de 27 universitats de l’àmbit català, espanyol i llatinoamericà. Tot i que el congrés es va celebrar de manera virtual arran de la pandèmia de la covid, va comportar una major participació respecte les edicions anteriors. No obstant, el president de la Societat Catalana de Comunicació Sergi Cortiñas va confirmar que la voluntat és que el Quart Congrés Internacional de Recerca en Comunicació de la Societat Catalana de Comunicació, previst per a finals de juny de 2021, es pugui celebrar de manera presencial, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, si la situació social sanitària ho permet.

Referències d’interès:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *