Sobre la cobertura de la Guerra d’Ucraïna i la importància de la figura del corresponsal

 

Destacados

Redacció OCC InCom-UAB

El Grup de Treball “Periodisme per la Pau” del Col·legi de Periodistes de Catalunya va presentar el 12 de juny un estudi sobre la cobertura de la guerra d’Ucraïna. Sota el títol “El periodisme i les amenaces a la pau mundial”, l’acte va tenir un doble objectiu: analitzar de manera crítica i constructiva la cobertura d’aquest conflicte bèl·lic i alhora reflexionar sobre el paper del periodisme en la construcció de la pau mundial.

A la recerca realitzada per membres d’aquest Grup de Treball, amb la col·laboració del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), s’ha tingut en compte per primera vegada l’Annex D del Codi Deontològic, que ofereix directrius ètiques sobre la cobertura dels conflictes bèl·lics o armats. En concret, s’ha revisat el tractament a diversos mitjans: TV3, Tele 5, Catalunya Radio, Rac 1, La Vanguardia i El Nacional. Però cal afegir també l’activitat a les xarxes socials d’El Nacional i de La Vanguardia. Han estat analitzats moments clau: l’inici de la Guerra, el 24 de febrer de 2022; les manifestacions per la pau a Catalunya dels dies 2 i 3 de març del 2022; les manifestacions internacionals dels dies 25 i 26 de març del 2022; l’últim pla de pau de la Xina (20-25 de març del 2023) i el primer aniversari de la guerra, el 24 de febrer del 2023.

Periodistes a la zona, garantia de veracitat

La periodista Llúcia Oliva va ser l’encarregada de presentar l’estudi. Oliva va destacar que no es tracta d’un estudi exhaustiu, «però sí rigorós”. Oliva també va fer èmfasi en “les dificultats i la complexitat d’informar d’una guerra en la que el teu país participa”.

“Amb aquest estudi no volem donar lliçons a ningú sinó que es reflexioni sobre la tasca periodística en els conflictes, ja que el periodisme té una gran capacitat per influir en el desenvolupament d’aquests”, diu Llúcia Oliva. Segons queda recollit a diversos anàlisis previs, “els mitjans poden fomentar la violència i la guerra o, pel contrari, poden contribuir a rebaixar tensions i a la resolució de conflictes segons com facin la informació”.

Oliva, arran de l’estudi, indica que “s’observen diferències en el tractament del conflicte segons els mitjans”. I afegeix que “els mitjans amb periodistes a la zona de conflicte i amb més corresponsals aporten més garanties pel que fa a les fonts i a la veracitat”. De la recerca, es pot concloure que: (a) “hi ha una completa i constant cobertura de les víctimes ucraïneses i de la destrucció humana i material que provoca la guerra així com informació de la crisi econòmica que la guerra provoca a Europa”, (b) “hi ha manca d’informació sobre orígens i context del conflicte i les motivacions de l’invasor” i (c) “es dona poca veu a la ciutadania que està en contra de la guerra”. Per últim, cal subratllar que (d) no s’exploren “les propostes de pau ni les alternatives a la guerra”. No apareix un periodisme compromès amb la pau ni tampoc no s’afavoreix l’opinió a favor del diàleg i l’acord. Si això es produeix, és de manera excepcional.

Annex D de Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya: Les recomanacions per a la pràctica periodística en el tractament de conflictes bèl·lics

Criteri 1. Donar veu a tots els actors i promoure la comprensió entre les parts implicades. Afavorir el diàleg

A la recerca ha quedat palès que es dona veu a tots els actors implicats en el conflicte. Ara bé, es dona més espai i temps al bàndol ucraïnès i als seus aliats que al rus. Oliva interpreta així aquests resultats: “no s’afavoreix la comprensió i diàleg entre les parts per la desproporció en la presentació de les raons d’un i altre bàndol”.

Criteri 2. No deshumanitzar cap part; cal parlar de les víctimes i dels victimaris

Oliva explica que “hi ha una completa i empàtica cobertura de les víctimes ucraïneses, una constant i completa cobertura de l’efecte de la guerra a les economies europees així com una presentació de Zelensky i dels ucraïnesos com a herois”. I, pel que fa a Rússia, indica “una deshumanització de Putin i dels russos”. Oliva assenyala que es dona una violació de les Convencions de Ginebra.

Criteri 3. Evitar caure en la propaganda dels combatents i aliats. Exposar els enganys

La periodista indica que es denota “escepticisme envers les declaracions i informacions dels russos” i “menys escepticisme envers missatges del bàndol ucraïnès”. Oliva exposa que “es veu reforçada la versió de l’OTAN i la UE de la guerra en parafrasejar els seus portaveus repetidament”.

Criteri 4. Mostrar els qui treballen per la pau i atenen les víctimes

L’expresidenta del CIC explica que, de la recerca, se n’extreu que “s’informa sobre les propostes de pau dels dirigents i se’ls dona veu, però d’una manera que contribueix a desacreditar tan els proponents com la proposta”. Respecte a la posició del partit polític Podemos en contra l’enviament d’armes, Oliva exposa que es tracta periodísticament com un nou conflicte del govern. Però, sobretot, la periodista vol destacar que “gairebé mai es dona veu a la part de la societat civil que treballa per la pau” i subratlla que “s’ignora el moviment Aturem les Guerres”.

Criteri 5. Explorar la complexitat dels conflictes i les seves diverses causes

Segons Oliva, “en general s’oblida aquest criteri. La informació està centrada en les batalles i en qui guanya o perd”, a excepció dels casos de TV3 i Catalunya Radio. Oliva aclareix que “no s’esmenten interessos estratègics dels poders i que preval la versió d’Ucraïna, de la UE i l’OTAN: hi ha un agressor, Rússia; una víctima, Ucraïna i el que cal salvar són els principis i valors europeus”.

Criteri 6. Evitar sensacionalisme i missatges bel·licistes, xenòfobs, racistes i sexistes

A la recerca realitzada, no s’ha detectat cap vulneració d’aquest principi en termes generals. Segons explica Oliva, “es mostra la violència de la guerra de manera que el públic es pot fer càrrec de com és d’horrorosa i de tràgica”, però alhora afegeix que “també han observat certa sobrecàrrega de sensacionalisme i bel·licisme en alguns moments i mitjans”.

Criteri 7. Informar dels conflictes encara que no hi hagi violència pot ajudar a prevenir-la

El codi apunta a la necessitat de tractar com prevenir aquest tipus de conflictes. Oliva indica que hi ha un grapat de centres a l’abast dels informadors que treballen constantment la mediació, la transformació i la resolució de conflictes i que cal aprofitar-los com a fonts d’informació. Fer servir els seus treballs i informes pot ajudar a construir una opinió pública més formada i més capaç d’actuar per si mateixa i, fins i tot, de pressionar els governs perquè actuïn quan i com calgui.

Criteri 8. Seguir amb la cobertura un cop acabat el conflicte

Tot i que encara no s’ha arribat a aquest moment, cal recordar que no s’ha d’abandonar la cobertura després de l’alto al foc. Cal donar cobertura també a la resolució, la reconstrucció i la reconciliació. El cessament de les hostilitats o l’alto al foc són moments clau en els processos de pau. Això no s’ha de confondre amb la solució del problema o la resolució del conflicte. Quan s’acaba la violència física, cal curar ferides i recuperar tant com es pugui el que s’ha destruït no tan sols materialment sinó també en relació amb la convivència.

Criteri 9. Experiències constructives

Cal aprofitar les similituds entre els conflictes perquè les experiències constructives poden ajudar els que encara no han trobat el camí de la resolució. Cap conflicte és equiparable a un altre. Són singulars. Ara bé, detectar semblances i diferències pot servir per aprendre dels errors i dels encerts.

Criteri 10. Fonts d’informació

En relació amb l’últim criteri, l’estudi apunta que “en general, es consignen les fonts, sobretot a La Vanguardia, TV3 i Catalunya Ràdio”. No obstant, l’estudi reflecteix un major ús de fonts occidentals (CIA, serveis d’intel·ligència del Regne Unit, membres del govern d’Ucraïna..) que russes. A més, Oliva adverteix que “es detecta més escepticisme sobre la informació que donen les fonts russes que les occidentals”.

La primera guerra amb TikTok

Respecte els mitjans digitals i xarxes socials, Oliva assenyala que la guerra d’Ucraïna “és la primera guerra de Tik Tok i d’Instagram”. Per tant, la seva anàlisi te un component històric important. Segons el treball presentat, l’activitat a les xarxes fa servir un llenguatge diferent i el seu contingut funciona al marge dels mitjans convencionals. Segons explica Oliva, aquí es fa invisible el conflicte o bé es redimensiona. Es detecta l’ús de vídeos curts on es reflecteix una opinió, però amb un contingut que no té res a veure amb la informació que dona el mitjà convencional.

De l’estudi del contingut a les xarxes, se n’extreu que “no es dona veu a tots els actors i es deixa clar que hi ha dos bàndols. Pertanyem a un. No es dona veu a la societat russa” i a més “es deshumanitza el bàndol rus i els russos”, seguint les paraules de la periodista Llúcia Oliva.  Aquí, continua, “el llenguatge és bèl·lic i dur. Es fa ús de la primera personal del plural: no s’amaga que som part de la guerra”, i tampoc es parla “de la societat civil que treballa per la pau ni s’expliquen els orígens i context del conflicte”. Hi ha tendència «al sensacionalisme i al contingut fàcil de compartir” i a l’absència de fonts. Oliva considera que “cal més reflexió sobre l’impacte en els joves”.

Debat final

Al final de la presentació es va desenvolupar un debat entre Ramon Aymerich (La Vanguardia), Xesco Reverter (TV3) i Cristina Mas (diari Ara), moderats per les periodistes i membres del Grup de Treball “Periodisme per la Pau” Olga Garcia i Clara Esparza. Part d’aquest diàleg es va centrar en el paper de les xarxes socials. Les persones participants van mostrar la seva preocupació, tenint en compte que molts joves només s’informen per aquests canals i a partir d’aquí construeixen la realitat sense cap esperit crític. Per Reverter, l’entorn digital és una gran oportunitat “però a la vegada un gran desafiament”. El periodista de La Vanguardia aposta “per aplicar els mateixos criteris periodístics”. Aymerich afegeix que les “xarxes plantegen un problema de desinformació” i afirma que “mai una guerra ha estat tant cruament exposada com aquesta i que mai s’havien vist imatges d’aquestes atrocitats”.

Però també es va parlar del paper del periodisme internacional en el foment de la pau. Temes com la importància de verificar les imatges o de citar les fonts, per evitar les fake news, van sorgir al debat. Però també es va aprofitar l’ocasió per defensar el paper dels corresponsals de guerra. Tots els participants van coincidir: qui té un corresponsal té una informació i la resta de mitjans fan periodisme de reproducció.

Imatge: Eveline de Bruin en Pixabay

Vistas:

250