Font: media.cat

De quina manera es veu representada la gent jove en els mitjans de comunicació catalans? El tractament periodístic pot generar un imaginari col·lectiu estigmatitzador de la joventut? Són les qüestions en què aprofundeix aquest informe, elaborat per Mèdia.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils en col·laboració amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i del Consell de la Joventut de Barcelona.

Per elaborar l’informe s’ha fet una anàlisi en profunditat de 692 peces informatives que formaven part d’un univers de 2.051 notícies. Totes aquestes informacions han estat publicades en els mitjans NacióDigitalAra.catLa Vanguardia i El Periódico de Catalunya (en les seves edicions en català) durant el mes de febrer, juny i juliol de 2019.

Introducció

Convido el lector a fer un exercici. Què és el primer que li passa pel cap quan pensa en les paraules «joves» o «joventut»? A què ho ha associat? Alguns diran activisme; d’altres, gosadia. Fins i tot hi haurà qui ho associï a disbauxa i a manca de responsabilitat. Els mitjans són un agent important a l’hora de tenir aquestes percepcions i ajuden a tenir una imatge col·lectiva, un mínim comú denominador, de la vida.

Parlar de joventut vol dir parlar de vida. I, per tant, d’una realitat complexa i polièdrica. Per aquest motiu, les persones tendim a usar estereotips, tòpics i convencions per facilitar la comprensió del nostre entorn.

És innegable que els mitjans de comunicació ens permeten comprendre aquestes realitats, li donen forma i ens ajuden a formar-nos un coneixement (i fins i tot una opinió) sobre tot allò que passa. Però els recursos amb què treballen són limitats i, per tant, aposten per uns enfocaments determinats o prenen decisions ràpides sobre la rellevància d’una notícia a partir de criteris periodístics, econòmics o, fins i tot, ideològics. Consegüentment, els biaixos informatius afloren i la distorsió parcial de les realitats complexes apareixen.

Existeixen infinitat de realitats. La gestió dels imaginaris és un camp de batalla on els ciutadans se situen al mig, entre múltiples interessos de diferents actors socials, polítics, econòmics i periodístics. A més, l’evolució del panorama comunicatiu en les últimes tres dècades i la mal·leabilitat de les informacions a conseqüència de la massificació de les estructures comunicatives en xarxa genera contradiccions sobre la manera com percebem el món.

L’objectiu d’aquest informe és entendre quin retrat dibuixen les capçaleres analitzades per tenir una foto fixa suficientment fidedigna per comprendre a quines facetes, actituds, preocupacions i tendències s’associen els joves, per tal de dotar d’una visió crítica tots aquells que hi estiguin interessats.

Conclusions

1. Els joves no són protagonistes, però hi ha perspectiva diferenciada. Només ho són en una de cada cinc notícies, tot i que els mitjans incorporen el punt de vista dels joves en un 58,5% de les notícies.

2. Estigma: una de cada cinc notícies associa joventut a violència. És preocupant que el 34,5% de les notícies analitzades aboca algun tipus d’estigma sobre les persones joves, però encara ho és més que el 20,7% del total de notícies analitzades relatin un fet violent i l’associïn al jovent. Assetjaments, violència masclista, apunyalaments i baralles estan a l’ordre del dia i contaminen la imatge col·lectiva de les persones joves a la societat. A més, els mitjans tenen tendència a esprémer aquesta violència al màxim, ressaltant-la en la majoria de titulars on es dona.

3. Per parlar de joves es parla amb les institucions públiques. Les institucions públiques són la principal font d’informació quan es parla de persones joves. Aquest fet està íntimament lligat al fet que els mitjans informin sobre actes violents, ja que una part important d’aquest 44,5% de vegades que se cita una font institucional s’està citant un cos de policia. De fet, l’estudi corrobora que aquest tipus de fonts s’acostumen a associar a un tractament negatiu de la informació que versa al voltant dels joves.

4. Notícia d’agència i de to negatiu sobre seguretat, la peça més probable. Estadísticament, la notícia tipus compleix aquestes característiques. De fet, durant tot l’estudi s’ha anat observant que una de les grans mancances de les informacions generades sobre persones joves és la manca de context. Amb l’estudi s’ha pogut comprovar que com més esforços hi destini el mitjà (quan les notícies són llargues, quan fan cròniques o reportatges, quan els periodistes signen les notícies, etc.), la imatge que les peces informatives emetin sobre el jovent serà de to positiu. Es dona el cas, a més, que el 75% d’estigmes que s’han comptabilitzat durant l’estudi s’atribueixen a qüestions relacionades amb la inseguretat: mala conducció i accidents de cotxe, violència, violència masclista, ingesta d’alcohol i drogues (parcialment), problemàtiques relacionades amb joves migrants, etc.

5. Visió uniformitzada del jovent a partir de casos particulars. D’una banda, el concepte «joves» se’ns presenta com una massa forjada a través d’un degoteig constant de casos individuals que acaben conformant un imaginari col·lectiu. Gairebé la meitat de les informacions analitzades responen a aquest patró. De l’altra, s’observa que les informacions que parlen de col·lectius, d’associacions o de la joventut en genèric sempre tenen molt millor tractament informatiu que quan es parla d’un sol jove, que acostuma a ser noticiable perquè els actes tendeixen a ser negatius.

6. Societat i actualitat, les dues seccions amb més presència juvenil. Tot i que a ull nu no hauria de ser destacable, aquest protagonisme a les seccions de societat i d’actualitat s’ha de tenir en compte com un toc d’alerta, especialment quan l’estudi ha detectat que són les dues seccions amb un to més negatiu de la joventut. La violència associada als joves és una remor de fons durant tota aquesta investigació. Aquí hi trobem una evidència més d’aquest estigma.

7. Els col·lectius, el gènere femení, els estrangers i els joves sense estudis superiors, invisibilitzats. El jove que apareix en les notícies és un sol individu, home, d’entre 18 i 25 anys, de nacionalitat espanyola, que ha assolit un nivell superior d’educació o que està en via de fer-ho. Totes les variables (individu/col·lectiu, gènere, edat, origen i nivell d’estudis) que aquí s’indiquen tenen més d’un 60% d’aparicions i, per tant, són àmpliament majoritàries en les seves respectives categories. L’única on això no succeeix és en el cas de l’edat, on els resultats són força més ajustats. En aquest cas concret, la correlació està més repartida: els joves de 18 a 25 anys són un 44,6% dels casos estudiats, mentre que els menors de 18 són el 26,1%, i el jovent entre 25 i 30 anys són el 23,2%. Els majors de trenta, però, són els menys tractats, mediàticament parlant, amb un 6,1% de les aparicions. Això significa que la resta de col·lectius tenen molta menys presència en els mitjans que la variable predominant, la qual cosa ajuda a crear biaixos informatius i idees preconcebudes d’una realitat complexa.

8. Els mitjans informen sobre la joventut a través d’agències de comunicació. L’anàlisi demostra que les informacions que venen d’agència tenen una tendència més accentuada a negativitzar la imatge col·lectiva dels joves. Aquest to més negatiu es pot atribuir al fet que els diaris compren les notícies d’agència referents a temàtiques relacionades amb la inseguretat. És en aquest moment en què la imatge de la joventut es veu estigmatitzada.

9. L’associacionisme i la participació política dels joves, residual. Els resultats de l’estudi són taxatius en aquest aspecte: l’associacionisme juvenil no ha estat rellevant com a font informativa ni com a generador de discurs al voltant de les temàtiques de joventut. Menys d’un 4% de les informacions analitzades citen alguna font associativa juvenil, i en menys d’un 1% una font associativa juvenil és protagonista d’alguna informació.

10. Un peix que es mossega la cua. El tractament mediàtic de les persones joves en els mitjans catalans és dins d’una espiral negativa clara: els joves hi surten poc, i quan surten, ho fan perquè han fet quelcom entès èticament com a quelcom negatiu. Per informar-ne, la premsa consulta fonts que no donen el punt de vista del jove. Un dels grans hàndicaps als quals s’enfronta la imatge
col·lectiva dels joves és el de ser un tema transversal a la societat i no pas una secció acotada, estanca, respecte d’altres seccions dels mitjans. La joventut no es contempla com a tema a tractar (com podria ser l’economia, l’habitatge, la cultura o la política), sinó que és un tema secundari, un afegit (o un agreujant, segons el tipus d’informació) o un aspecte contextual d’una notícia. Això potser és el que explica que els diaris vagin a comprar les informacions a les agències i que destinin els seus recursos materials i posin els seus focus en una altra direcció. És per aquest motiu que cal redireccionar els focus i posar la joventut i el jovent al centre de la notícia, perquè quan hi és, les capçaleres s’hi fixen i el seu tractament informatiu és molt més favorable a donar una imatge positiva dels joves.

 

Aquí podeu descarregar l’informe sencer en pdf:

Portada estudi mediatic joves

Clica a la portada per descarregar l’informe en pdf.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *