Twiplomacy i sostenibilitat, eixos temàtics d’investigacions premiades per CIDOB

Amparo Huertas Bailén i Sandra Arencón Beltrán

El CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) va celebrar el 30 de juny de 2021 el lliurament dels premis ‘Talent Reptes Globals’ i ‘Talent Europa Segle XXI’, a més a més de donar a conèixer el resultat de la ‘Junior Visiting Fellowship’en el marc dels Diàlegs CIDOB-Fundació Banc SabadellL’objectiu d’aquesta iniciativa és premiar la investigació de qualitat –sobretot, de caràcter aplicat– i promoure el talent de joves investigadors per a garantir el progrés de la societatAixí ho va explicar Pol Morillas, director de CIDOB, i Miquel Molins, president de la Fundació Banc Sabadell, a aquest acte públic.

Lewin Schmitt, Lela Mélon i Inés Arco van ser les tres persones premiades

Lewin Schmitt va rebre el premi ‘Talent Reptes Globals’. Éinvestigador predoctoral en l’IBEI (Institut Barcelona Estudis Internacionals)llicenciat en Estudis Econòmics Europeus per la Universitat de Bamberg i màster en Estudis Llatinoamericans per la Universitat d’Oxford.

Lela Melón va obtenir el premi ‘Talent Europa Segle XXI’. És doctora en Dret Corporatiu per la Universitat de Aberdeen, coordinadora executiva del projecte Planetary Wellbeing Institutional Framework i professora en ESCI-UPF.

Inés Arco s’incorporarà a l’equip investigador de CIDOB per un període de sis mesos (Junior Visiting Fellowship). És llicenciada en Estudis d’Àsia Oriental per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Relacions Internacionals por l’IBEI (Institut Barcelona Estudis Internacionals).

Twiplomacy: Les relacions internacionals de la Unió Europea (UE) amb l’Índiala Xina i Rússia

La investigació realitzada per Lewin Schmitt, “What’s in a tweet? Twitter’s impact on public opinion and EU foreign affairs”tracta entorn la percepció de la política exterior de la Unió Europea a partir de l’anàlisi de prop d’un milió de tweets escrits en anglès. Concretamentvan ser analitzats 927.120 tweets, publicats durant cinc anys (2016-2020) en resposta a l’activitat d’uns 400 comptes oficials d’institucions europees.

L’estudi analitza la reacció que provoquen els missatges que circulen sobre la relació de la Unió Europea amb l’Índia, la Xina i Rússia, tres països clau del fòrum BRICS (al que també pertanyen Brasil i Sud-àfrica). Malgrat que Twitter no pot considerar-se un àmbit que permeti conèixer el comportament ciutadà segons el perfil sociodemogràfic o la seva ideologia, sí resulta un espai interessant per a entendre les reaccions i canvis que es produeixen en la percepció dels temes públics. Recórrer a Twitter per a investigar les relacions internacionals és relativament recent, però aquesta pràctica està creixent molt ràpidament.

Així, aquesta investigació permet reflexionar sobre el concepte Twiplomacy, que fa referència al paper de les xarxes socials en les relacions internacionals i diplomàtiques A l’hora de parlar de Twiplomacy, al projecte es diferencia entre situacions d’alt risc, en les que els líders mundials opten per comunicar decisions i opinions de forma immediata via xarxes, fet que genera un impacte diplomàtic no sempre fàcil de preveure, i estratègies comunicatives generals a mig i llarg termini, on s’inclouen qüestions com la “marca nació”.

Per interpretar els resultats s’ha tingut en compte particularitats importants: Twitter està prohibit a la Xina, però no a l’Índia ni a Rússia; l’ús de l’anglès està molt estès en l’Índia, però menys a la Xina i Rússia; i, per últim, l’Índia i la Xina tenen un volum de població semblant, mentre que a Rússia aquest és inferior.

L’estudi detecta moments d’increment de tweets coincidint amb determinades noticies d’actualitat. Per exemple, els missatges que tracten la relació entre la Unió Europea i Rússia van créixer el 2018 després de l’atemptat a Sergei Skripal i a partir de les sancions d’Estats Units a Rússia per la situació d’Ucraïna i, en el cas de la Xina, la l’expansió del Coronavirus-19 va provocar un augment notable de missatges en la xarxa l’any 2020.

Els resultats apunten que les relacions amb l’Índia semblen ser les més acceptades, però, per sort, el treball no se queda aquí i intenta entendre el motiu d’això. L’estudi relaciona aquest fet amb l’actuació d’una famosa banda de música coreana juvenil a l’Índia i l’activitat digital que això va generar.

Però, més enllà d’aquesta curiositat, cal tenir en compte que es dona un llenguatge molt diferent a cada cas, atès que cada país genera un tipus de contingut específic. Així, els tweets sobre l’Índia parlen bàsicament de “cooperació”, mentre que en els missatges que tracten les relacions amb la Xina dominen els temes comercials i, en relació amb Rússia, aquestes publicacions tenen a veure sobretot amb la “desinformació” i el paper de Rússia com a mediador en les relacions polítiques amb altres països – especialment, de l’Europa de l’Est-.

És conegut que la comunicació externa de la Unió Europea treballa en dues línies: aportant informació adreçada a audiències de fora de la Unió i, en el cas d’ocupar-se de la ciutadania europea, l’estratègia sovint és centrar-se en remarcar l’èxit de les seves actuacions. Arran d’això, els missatges negatius són quasi inexistents i, en cas de donar-se, normalment tenen a veure amb la defensa dels Drets Humans. A partir d’aquest aclariment, l’estudi detecta que el llenguatge políticament correcte és més visible als missatges al voltant de la Xina i l’Índia que en el cas dels que parlen sobre Rússia, on aquesta característica és poc habitual.

Moda i medi ambient

Lela Melón, a “The EU Non-Financial Reporting Directive and corporate narrative disclosure practices: the case of the fashion industry”tracta la qüestió de la sostenibilitat global a partir de l’estudi de la indústria de la moda a la Unió Europea. La investigadora, que es centra en l’anàlisi dels informes no financers de les empresses del sector, ressalta la importància de l’exigència d’aquest tipus de documents per aconseguir tallar el canvi climàtic.

Des del 2018 la Unió Europea requereix a les empresses la realització d’informes sobre com gestionen la protecció del medi ambient. Aquesta directiva s’aplica sobre les companyies d’interès públic amb més de 500 treballadors i, per tant, això significa que afecta a unes 6.000 entitats (incloses les empresses de moda europees).

D’alguna manera l’estudi posa sobre la taula la contradicció que suposa que moltes marques, com per exemple H&M Zara, rebin premis per la seva preocupació pel medi ambient quan la dedicació a la fast fashion no pot ser considerada com a compatible amb la sostenibilitat. A més a més, l’estudi també apunta la urgència de que la directiva europea s’adeqüi a les marques de luxe.

El treball presenta Patagonia com a exemple a seguir, malgrat que aquesta companyia no té la seva seu a la Unió Europea. Fundada l’any 1973 als Estats Units, Patagonia va aconseguir el Certificat B Corporation l’any 2012, això significa que respecta rigorosos estàndards en matèria de medi ambient, responsabilitat social i transparència.

Gènere i relacions internacionals

Finalment, el projecte amb el que Inés Arco ha aconseguit poder realitzar una estada d’investigació al CIDOB es titula La política exterior feminista: ¿canvi paradigmàtic o instrumentalització discursiva? La seva proposta planteja reflexionar entorn dels discursos feministeamb la finalitat de comprovar si realment aquests apunten a accions feministes. Inés Arco s’incorporarà a l’equip investigador de CIDOB per un període de sis mesos.

Debat final

L’acte de lliurament va finalitzar amb un debat estructuraen dues taules temàtiques diferents. La primera va tractar sobre la funció de lexarxes socials –i, molt especialment, de Twitter-. Moderada per Pol Morillas, va estar formada per la periodista Marta García Aller i el propi Lewin Schmitt. A la segona taula – moderada per Pau Mas, Director Fundació Catalunya Europa-, Carina Hopper, professora de Sostenibilitat Empresarial a ESSEC Business School, i Leia Melón van reflexionar al voltant del papedels governs i les regulacions per a aconseguir guiar les empresecap a la sostenibilitat ambiental i la responsabilitat social.

A aquest debat final van sorgir idees molt interessants. Per exemple, Marta Garcia Aller va parlar sobre l’enorme influència que tenen les xarxes. Aquestes són capaços de canviar els discursos polítics i, fins i tot, han aconseguit que acabi preocupant més ser viral que no pas solucionar els problemes, va afirmar. Però, alhora, Garcia Aller va advertir que el que succeeix a les xarxes no és representatiu d’allò que succeeix al conjunt de la societat.

El consumidor té menys poder del que pensa, perquè estem influenciats per grans pensadors de màrqueting, que saben molt bé què fer per fer-nos comprar, va dir Carina Hopper. Per la seva part, Lela Melón va defensar la utilitat de directives específiques que exigeixen a les companyies informes sobre les seves actuacions entorn el medi ambient, atès que el fet d’haver d’exposar-ho pot fer que el món empresarial canviï la seva filosofia. A més a més, tant accionistes com clients són cada vegada més exigents en aquest sentit, doncs ara ja es comença a parlar del canvi climàtic com a risc, va emfatitzar Lela Melón.

Accés al vídeo de l’acteCIDOB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *