Text i fotografia: Marta Civil i Serra (OCC InCom-UAB)
Tomàs Fabregat és cap de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des de l’any 2017, i coordina un equip humà de 28 persones. Va assumir el càrrec provinent de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB, on hi va treballar durant 15 anys, l’últim també com a cap. Part de la seva expertesa és ajudar els investigadors a difondre millor els resultats de les pròpies recerques. Amb ell volem parlar sobre la transferència de coneixement, l’accés obert de la producció científica, i com la pandèmia de la covid-19 ha provocat que les biblioteques hagin augmentat els serveis en línia, i potenciat, encara més, la seva funció de suport a la docència i a la recerca, i al coneixement compartit.
Coincidint amb la declaració de la pandèmia de la covid-19, el 13 de març de 2020, la International Coalition of Library Consortia (ICOLC) va fer pública la Declaració sobre la Pandèmia Global covid-19 i el seu impacte en els serveis i recursos bibliotecaris. Aquesta declaració, signada per molts consorcis de biblioteques de tot el món, inclòs el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (que forma part de l’ICOLC), confirma que “La lluita contra la pandèmia de la covid-19 ha posat en evidència la importància de compartir el coneixement científic de manera immediata i oberta entre la comunitat investigadora”. Com ha afectat la pandèmia al funcionament la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB)?
Bé, compartir el coneixement ja formava part de l’ADN de les biblioteques. El Dipòsit Digital de Documents (DDD-UAB) n’és una mostra. La consulta i descàrrega de continguts creix any rere any. És cert que la pandèmia ha reforçat encara més aquesta necessitat de fer circular el coneixement sense traves. Però no podem ser ingenus, hi ha hagut moltes editorials que només han engegat falses campanyes solidàries per fer-se un rentat d’imatge. El mercat editorial científic té un públic captiu i se n’aprofiten. El sistema és propens a l’abús per part d’unes poques editorials internacionals que posen un preu molt alt a la difusió del coneixement.
Si bé l’oferta de recursos de llibres electrònics ja era molt alta, el que sí ha canviat és la necessitat dels usuaris. Per exemple, entre març del 2019 i març del 2020 hi ha hagut un augment notable de la consulta de la documentació digital. Si la tendència es manté, la crisi sanitària haurà estat una finestra d’oportunitat per donar-la a conèixer.
L’altre canvi notable és la posada en marxa de serveis virtuals. Per exemple, dins del Programa de formació de doctors de l’Escola de Doctorat, els doctorands han estat els primers a poder aprofitar la formació virtual sobre propietat intel·lectual, sobre accés obert i sobre publicació de dades en obert que ofereix el Servei de Biblioteques (UAB). El cert és que aquest cursos virtuals han tingut molt bona acollida. D’altra banda, també hem posat en marxa un servei d’assessorament virtual que s’adreça a tots els usuaris atès per videotrucada. Ambdós es gestionen amb la plataforma de comunicació Teams. Amb iniciatives com aquestes el que fem és transformar-nos i adaptar-nos a unes necessitats que han canviat d’un dia per l’altre.
Com es preveu que sigui la reobertura de les biblioteques?
Ara mateix, més enllà de calendaris vacil·lants, tenim poc clar com s’anirà tornant a la normalitat. Hi ha moltes incerteses que ningú es capaç d’aclarir. L’escenari més proper és una reobertura parcial dels espais, una limitació estricta en l’accés als fons i una organització flexible de la feina per fer compatibles servei i salut pública.
La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) és un referent europeu i internacional. Acull 102.802 llibres, 16.849 tesis doctorals i treballs de recerca, 28.406 documents audiovisuals i gràfics i 11.536 col·leccions de publicacions periòdiques i revistes, segons dades de gener de 2020. Quines són les principals característiques que la fan única?
A part de tenir un catàleg especialitzat extens i un gran nombre de col·leccions de diaris i revistes completes, tenim material cedit per professionals, que ens aporten uns continguts que ens interessen molt. Per exemple, el fons de l’historiador i crític de cinema Joaquim Romaguera, o el de l’investigador especialitzat en estructura i polítiques de comunicació Daniel Jones. Són fons que tenen gran valor, pels llibres que ens aporten, però sobretot per la documentació que contenen i que gràcies al conveni amb els seus hereus, podem conservar, catalogar i posar a disposició del públic, evitant que es fragmentin o es perdin. També tenim, entre d’altres, el fons de Guions de Ràdio Barcelona, un material històric, del període entre 1925 i 1958.
El catedràtic honorari del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB) i fundador de l’InCom-UAB, Miquel de Moragas i Spà, també ha cedit el seu fons documental a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB). Quins materials hi trobarem?
Precisament estem treballant amb ell i, en aquests moments estem catalogant el fons, format per més de 3.000 llibres i documents. Trobem documents sobre la creació de la Facultat de Ciències de la Comunicació i de la pròpia Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de l’Autònoma, a principis dels anys 70; la creació del Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB) o de l’etapa quan ell va ser degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació i també vicerector de Recerca de la UAB. Precisament el novembre passat li vam retre un homenatge, i li vam concedir un dels Premis de les Biblioteques, a la Festa dels Amics de la UAB, com a reconeixement pel seu compromís i la cessió del seu fons.
Miquel de Moragas i Spà, en la seva intervenció al rebre aquest Premi, va afirmar que “pels investigadors de les ciències socials i les humanitats, la biblioteca és el nostre laboratori per fer política científica, no únicament, però també”. Per quin model de biblioteca i d’hemeroteca es va optar, per a la UAB?
El professor Miquel de Moragas i Spà ens ha explicat com va haver de convèncer el rector, a principis dels anys 70, per crear la Biblioteca de Comunicació i l’Hemeroteca General (UAB). Calia decidir quins llibres comprar i quins diaris i revistes, i quan s’apostava per una publicació, calia fer-ho des del principi i garantir que es podria anar conservant amb el pas del temps. I hi entraven aquí també, encara que en un principi pogués semblar estrany, publicacions més enllà dels diaris d’informació general i les revistes científiques, com la premsa especialitzada del cor, de viatges, d’automoció o la premsa local i comarcal. Són àmbits que potser no tenen una consulta intensiva, però que gràcies a l’esforç de definició d’aquell moment s’han pogut conservar. I cal dir que, gràcies a disposar d’aquest fons, a la UAB, amb el pas dels anys, s’han defensat tesis sobre premsa del cor i també premsa de proximitat.
Com ha evolucionat el servei de biblioteques en les darreres cinc dècades?
Hem passat de tenir un model on cada biblioteca tenia el seu propi fons, a un model consorciat, compartit. La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) forma part del Servei de Biblioteques de la UAB i, alhora, del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Els recursos són limitats, per aquest motiu unim esforços. Les biblioteques universitàries públiques formem part del consorci, que també està obert a acollir universitats privades; la tendència és anar obrint la institució, però cal dir també que és difícil que la universitat privada sigui tan generosa com la pública.
La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) també acull el fons del Centre Documental de la Comunicació (CEDOC), especialitzat en comunicació política. Quin material i quin període històric abasta?
El CEDOC s’ha especialitzat en comunicació política i cartellisme des de la transició fins a l’actualitat. Hi ha un altre centre, el Pavelló de la República (que depèn de la Universitat de Barcelona), que també té documentació política, però centrada sobretot en la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. Són dos centres especialitats, amb la mateixa base. El CEDOC és un centre consultat per alumnes, i per altres persones no vinculades al moviment universitari, com periodistes, que difícilment trobarien aquesta informació en una altra banda. És un fons que ara està evolucionant cap al digital. La recollida, a l’inici, es va fer en base al voluntariat, s’anava a buscar el material a les seus des partits polítics, i es portava cap aquí. Ara, en canvi, fem un procés de recollida de la documentació política i dels cartells directament de la xarxa. Des de les xarxes socials es fa un filtre, descartem el material que no interessa, i s’arxiva la versió digital dels cartells i el material polític que volem conservar. Sovint són molt efímers i, si no els guardem, perdríem l’oportunitat de conservació i d’anàlisi de la situació política contemporània de Catalunya i Espanya.
Algunes grans tecnològiques, com Google, estan treballant en l’àmbit dels llibres i biblioteques digitals. És una competència directa a les biblioteques clàssiques?
En relació amb Google, les biblioteques n’hem de treure profit, no anar-hi en contra perquè sí, ni pensar que podem fer una cosa millor que ells. Hi ha biblioteques que ja tenen acords amb Google. Jo sóc de l’opinió que amb Google hem de pensar com col·laborar amb ells, com multiplicar els recursos i optimitzar el que oferim.
Des del Servei de Biblioteques de la UAB es porta anys treballant en la promoció de la ciència oberta (que les dades i la disseminació de la recerca estigui a l’abast de tothom) i de l’accés obert de la producció científica. Ha estat fàcil sensibilitzar els investigadors?
Hi ha molta diferència de percepció, segons les disciplines, dins de la mateixa universitat. És un tema molt polèmic. S’ha fet una feina des de la Universitat i del Servei de Biblioteques de la UAB. Durant molts anys hem estat treballant per promocionar l’accés obert. Per una banda hi ha els investigadors, i per l’altra hi ha una concentració editorial molt gran, sobretot en alguns àmbits científics. En ciències i medicina, si vols publicar en accés obert, això té un cost que pot oscil·lar entre els 1.500 i els 2.000 euros per article, i ha provocat que s’estableixin nivells de revistes de primera, segona i tercera divisió. En canvi, en l’àmbit de les ciències socials, no hi ha un rèdit econòmic tant directe, hi ha més revistes científiques vinculades a associacions, i és més fàcil de parlar i de publicar en accés obert.
Aquest problema de l’accés obert és específic de Catalunya o és més generalitzat?
La idea d’accés obert és molt bona, però s’ha de veure com s’aplica. Aquí ja hi entra la política. Hi ha països que ho han convertit en una política nacional, com als Països Baixos, que promou la publicació en obert. En canvi, altres països n’han fet una política escrita, com Espanya, que ha intentat establir les pautes de publicar en obert, amb la Llei de la Ciència, però no l’ha dotat de recursos econòmics per fer-ho. Si tens un projecte competitiu finançat per l’administració pública, has de publicar els resultats en obert. Per això hi ha diverses opcions per publicar en obert, com dipositar les publicacions en repositoris (via verda) o publicar en revistes d’accés obert (via daurada), entre d’altres. És important que es pugui accedir al coneixement. Que no hagis de pagar més del que cal per a la publicació. Però això crea diferències. La promesa era molt més generosa del que està passant. L’esforç dels investigadors, els grups de recerca i les universitats és molt alt. Ara hi ha la convivència de dos models i, ara per ara, el model que està guanyant és el de les editorials. La universitat segueix pagant subscripcions a revistes i els investigadors segueixen pagant per publicar. Hi ha d’haver una evolució i anar obrint aquest model.
El Dipòsit Digital de Documents (DDD-UAB) recull la producció científica en accés obert i permet que l’investigador pugui catalogar la seva producció actual. Com es pot aconseguir que també pugui incorporar-hi la seva producció històrica?
Des de 2011 el DDD-UAB recull la producció científica dels investigadors de la UAB. Però el DDD-UAB té dos problemes: els drets i el cost d’aquests drets. Si un investigador va publicar als anys 90 en una revista, per exemple de l’àmbit d’història, és possible que l’editorial, si existeix, ens cedeixi els drets a un cost zero. Però per altra banda, podem tenir un investigador del camp de la nanotecnologia que ha publicat un article en una revista de subscripció. Aquests drets els podem obtenir si paguem de 2.000 a 3.000 euros. Però les biblioteques no tenim pressupost per recuperar tota la producció històrica que hem fet a la universitat. Tanmateix, en el camp de les ciències de la comunicació, estem intentant recuperar la producció històrica anterior a 2011 i és més factible que no pas en altres àmbits científics.
La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) també cataloga anuncis audiovisuals?
Hi va haver una època en què es tenien en compte els anuncis de la Federació d’Anunciants, però no tenim un fons específic. Això no vol dir que no es puguin fer treballs a partir de l’estudi de la publicitat inserida dins de la premsa o la premsa gràfica. També voldria destacar que, des de fa anys, des de la Biblioteca d’Humanitats (UAB), estem catalogant el fons de l’Arxiu del Liceu. Hi trobem documentació de diversa tipologia, inclosos els programes de mà, amb la publicitat de Barcelona dirigida al públic de l’òpera. És una publicitat històrica molt interessant.
La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) també impulsa un projecte innovador amb l’InCom-UAB, gràcies a la iniciativa dels professors Cinto Niqui i Amparo Huertas Bailén, lligat a la defensa de la creació del Museu de la Ràdio a Barcelona. En què consisteix exactament?
Estem tirant endavant un projecte amb un fons d’arxiu de programes de ràdio d’emissores del tercer sector, que en aquests moments està dispers en mans de diversos radioaficionats, que durant anys han anat gravant programes de ràdio. De moment el nom provisional del projecte és Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya. Ens falta acabar de trobar els recursos, però ja estem començant a treballar sobre com podrem preservar aquest patrimoni audiovisual únic. Per una banda, hi ha la feina tècnica de recollida d’arxiu i dels drets, i de l’altra la feina de difusió en línia. La idea és molt interessant, perquè es voldria obrir i que es converteixi en un projecte de col·laboració ciutadana, i ampliable a material d’altres persones que pugin tenir a casa seva, del seu fons personal.
Per acabar, creu que la pandèmia de la Covid-19 transformarà els hàbits de consulta de les biblioteques, tal com ho havíem entès fins ara?
Òbviament, si pensem en la biblioteca com a espai físic, s’haurà d’adaptar a les limitacions derivades dels canvis d’hàbits. L’obligat distanciament social frenarà l´ús de les sales de treball en grup o l´ús de material informàtic compartit, per exemple. Ara mateix no sabem fins a quin punt això és temporal i no es poden fer pronòstics solvents. La nostra aposta més immediata, reforçada per la situació esdevinguda, és l’impuls d’espais duals, com el projecte COMTEC, basats en l’aprenentatge actiu, compartits entre la Facultat i la Biblioteca, orientats a la creativitat, el debat, el treball en equip i l’experimentació tecnològica.
També hi ha efectes no esperats de la pandèmia que hem de saber aprofitar, com l´impuls de la col·lecció digital, l’aposta per la bibliografia docent en digital o la virtualització dels serveis. Cal afegir que la sotragada ens empeny cap a la transformació digital, que s’ha de reflectir en les tasques diàries de l’equip, que afecten tant el què com el com de la forma de treballar.
Enllaços d’interès:
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB)
Dipòsit Digital de Documents (DDD-UAB)