Per Redacció OCC InCom-UAB
Dins del cicle de pensament “La Veritat té futur” es va poder escoltar al Palau Macaya, de la Fundació La Caixa, la xerrada “La veritat en els mitjans de comunicació i la Intel·ligència Artificial” amb un aforament ple de gom a gom. Cap cadira buida. Va ser el passat 3 de desembre.
Màxima expectació per un tema que inquieta. Però ens va resultar sorprenent que no hi hagués cap jove a la sala. És un espai poc habitual per ells i elles? Era una horari complicat per les seves agendes? O, senzillament, no els hi atreu el tema o, fins i tot, també podem pensar que la veterana experta Milagros Pérez Oliva, periodista, analista i membre de l’equip editorial d’El País, no és una persona o una influencer amb la que s’identifiquen.
Des de l’OCC InCom-UAB, sí hem volgut recollir un resum de la ponència de Pérez Oliva. El seu discurs, molt interessant i clarament molt didàctic, va tractar sobre l’impacte dels sistemes d’Intel·ligència Artificial en el drets de la ciutadania pel que fa a l’accés a una informació veraç. Ulisés Cortés, catedràtic de IA a la Universitat Politècnica de Catalunya i encarregat de la direcció científica d’aquest cicle de pensament, va presentar la sessió.
Mentides versemblants
Pérez Oliva comença amb un missatge realista: “La IA pot ajudar però, segons a quines mans i amb quins propòsits, pot ser catastrofista”. La IA es pot utilitzar per descobrir mentides i fake news, l’ús d’algoritmes permet descobrir si una noticia es verídica o no. Però, amb la IA, ha estat possible també sentir polítics dient declaracions que en realitat mai no han pronunciat. “La IA, en mans de la desinformació, pot provocar manifestacions, notícies, testimonis i, fins i tot, expressions orals en les veritables cares dels protagonistes que no han estat dites per ells. La IA permet fer la més gran de la falsificació perquè l’eina permet dir mentides amb més versemblança que mai”. Així relata Milagros Pérez Oliva la seva preocupació entorn els deepfakes (vídeos falsos).
La perfecció tècnica de la IA permet fer aparèixer com a veritables noticies que realment són falses i que, a més, són difícils d’identificar com mentides. I, a més, per si aquest problema no fos suficientment greu, tota aquesta revolució tecnològica es produeix en un moment de crisi de la democràcia, en el que hi ha un canvi radical del l’ecosistema mediàtic, contextualitza Milagros Pérez Oliva.
Només un 23% dels catalans s’informa per mitjans convencionals
La periodista d’El País, per il·lustrar aquest canvi del ecosistema mediàtica, aporta algunes dades i idees. Els canvis als hàbits de consum informatiu són evidents: la gent que s’informa per mitjans convencionals ha passat del 32% al 2018 al 23% al 2022 a Catalunya. I, entre els menors de 24 anys, el 43% diu que s’informa exclusivament per les xarxes. Per la periodista aquesta última és una dada molt important: abans la informació es canalitzava a través de mitjans intermediaris que es responsabilitzaven dels continguts i ara són les plataformes, que no es responsabilitzen dels continguts. Aquestes operen amb un mecanisme en cadena: un emissor que llança una noticia falsa converteix al propi receptor d’aquesta notícia en un nou emissor, i així es va formant una cadena infinita. És el que es diu procés viral.
Les notícies cridaneres passen per davant les notícies veraces
La periodista constata que les noticies més cridaneres i més distorsionades tenen més possibilitats de ser transmeses en aquesta cadena d’emissor-receptor-emissor-receptor-emissor-receptor-emissor-receptor… “Una noticia veraç està en desavantatge respecte una notícia no veraç si està feta amb les eines de la IA que la fan versemblant i, a més, li doten d’una sèrie de trampes perquè la noticia pugui circular més ràpid”, relata la periodista.
Milagros Pérez Oliva percep que no n’hi ha cap filtre de verificació i aquests tipus de continguts passen d’emissor a receptor i “cada receptor es troba enmig d’un selva sense eines per moure’s”. Segons va explicar la periodista, aquestes plataformes de difusió de continguts apliquen algoritmes l’única i principal finalitat dels quals és generar tràfic. Prioritzaren aquell contingut que saben que generarà més clicks. Per tant, impulsen allò que és espectacular i que té capacitat d’impacte, sobretot emocional. “Quan més viral és una noticia, més beneficis reporta a la plataforma”, aclareix Milagros Pérez Oliva.
Les notícies no les busques, et busquen
Això ha configurat un sistema al què el ciutadà ja no té d’anar a buscar la informació. La informació li arriba sense demanar-la. Si una persona no vol exposar-se a les fakes news, no pot evitar-ho. En un context de polarització social, on domina la incentivació de les posicions extremes, aquest mecanisme de comunicació acaba esdevenint una amenaça per la democràcia, explica amb preocupació l’analista.
L’algoritme no treballa per donar-nos un servei, per garantir que la ciutadania rebi una informació veraç, sinó per augmentar el seu compte de negoci. “Això és un problema perquè hem deixat en mans d’empreses privades un element tant important en la democràcia com és l’eina de deliberació pública, l’eina de la conformació de l’opinió pública”, relata la periodista.
El preu de la bona informació
A la seva intervenció, Ulisés Cortés destaca que un dels problemes que tenim és que ara no es paga per informació de qualitat i aleshores s’usen canals gratuïts. Cortés parla sobretot del col·lectiu juvenil, que ja no llegeix sinó que veu imatges a TikTok. Per l’expert, el ChatGPT és l’instrument menys fiable de tot l’univers.
Milagros Pérez Oliva considera que la gratuïtat ha estat precisament l’estratègia per captar i per fidelitzar, i ara ens trobem que la gent creu que és possible tenir informació bona sense pagar res, justament en un moment que fer informació fidedigna, veraç i ben contrastada és més cara que mai. “Es necessita més fiabilitat que mai. L’emissor ha de ser fiable. I aquí tenim un problema perquè sobre la informació gratuïta que rebem no sabem qui és l’emissor. Aquesta desconfiguració del sistema comunicacional es produeix com a part d’un fenomen més general de totes les intermediacions. Totes les intermediacions estan en crisis”, argumenta Pérez Oliva.
El periodisme mandrós
Pérez Oliva diu que “el que s’espera dels periodistes és que busquem la veritat”. Per ella, “la informació hauria de ser sagrada. La informació no hauria d’estar manipulada ni tergiversada, sinó basada en fets reals i demostrables mitjançant la comprovació. Ara tenim un periodisme interpretatiu que fa més relat que informació i això crea un escepticisme. El receptor, la persona que vol informar-se, desconfia de tot el sistema”.
Segons Pérez Oliva, el periodisme de les versions és el periodisme mandrós, que dona una versió o l’altra, quan el que és realment difícil és esbrinar què passa i explicar-ho amb el risc de no acontentar. I quan hi ha una veritat que incomoda, els poders organitzen la desinformació. Cortés afegeix que “cada vegada veiem més polítics vestits de periodistes”.
On és l’opinió pública?
El diàleg entre Pérez Oliva i Cortés dibuixa un entorn desolador. El problema és que ha canviat tot l’ecosistema. Ara qui vol manipular les consciències tenen un sistema molt poderós: la persuasió total de 360 graus al voltant de la persona. T’arriben els missatges sense demanar-los, a qualsevol moment i a qualsevol hora. Ara es pot intervenir molt fàcilment sobre la percepció que té la ciutadania sobre la realitat. Per primera vegada hi ha unes eines tecnològiques de comunicació i de persuasió que transmeten missatges de forma massiva a un receptor que no està avisat ni en guàrdia. Es fan construccions ideològiques a partir d’aquests inputs, i no a través de la pròpia experiència. El discurs acaba canviant la realitat. Ara, els líders polítics es permeten mentir i menysprear la veritat. Hi ha una devaluació de la veritat perquè els polítics saben que aquest comportament no penalitza. En 10 anys Estats Units ha passat de tenir la veritat com un element central del sistema a que es voti massivament a un mentider compulsiu.
Cortés apunta que a Nord-Amèrica, abans de Twitter (ara X), cada ciutadà comprava almenys dos diaris en paper i així es contrastaven les notícies. Cortés explica que ara quasi no hi ha periodistes, ni columnistes de referència. I, segons el catedràtic, això genera un altre problema: “ja no hi ha opinió de pes”. Sembla que a l’expert d’ara només li preocupa generar viralitat als fils de Twitter (ara X).
Ambdós ponents coincideixen en que les xarxes socials i les plataformes són importants però tenen el problema d’estar en mans privades amb interessos que no són precisament els que poden afavorir la sostenibilitat de la democràcia. Els experts apunten que s’ha de plantejar bé com es poden controlar aquestes plataformes, atesa la seva gran capacitat d’influència.
Però, un moment, per què no tenim una xarxa social europea?, es pregunta Cortés.
Recupera tota la sessió: https://www.youtube.com/watch?v=paiuYgWpA3k
Imatge de Gerd Altmann a Pixabay
