Aquest és més que un llibre de memòries amb tafaneries poc o molt interessants sobre polítics, periodistes, empresaris i gent de la cultura. S’hi troben algunes valoracions, anècdotes i descripcions que formen part de la petita història de Lleida des de 1982 fins a 2020. És també, sense pretensions oficials, una història del diari Segre, en què l’autor ha desenvolupat la tasca com a periodista, amb les més altes responsabilitats i el punt de vista que aquesta posició professional ofereix sobre el conjunt de la societat lleidatana i de la catalana en general. I és, sobretot, una reflexió seriosa i profunda sobre l’evolució del periodisme durant els darrers quaranta anys, des de la precarietat dels anys vuitanta passant per l’opulència dels anys noranta i dos mil, fins a la decadència cada cop més evident d’aquestes alçades del segle XXI. Una mirada crítica sobre la influència d’Internet, i en especial de les xarxes socials, en la manera de fer periodisme i sobre com la urgència ha afectat el necessari rigor amb què cal tractar una notícia.
Els millors anys. La meva vida en el periodisme. 1982-2020
