El concepte de cultura és ampli, i podem parlar de propostes diverses en relacionar-lo amb el periodisme. Una proposta és la informació cultural il·lustrada (belles arts, lletres, pensament…), adreçada a un públic minoritari a través de revistes especialitzades i comunicacions reduïdes. Una altra és la informació sobre la cultura popular que es difon als mitjans de comunicació dels grans productes culturals amb la pretensió d’arribar a un públic tan ampli com sigui possible. Les notícies i articles sobre temes de cultura popular han anat ocupant un lloc creixent en els mitjans, segurament pels interessos de les mateixes indústries culturals, que necessiten tots els canals per aconseguir la màxima difusió de les seves propostes.
Una altra constatació que es fa a l’obra és com la irrupció de noves tribunes de comunicació, gràcies al desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, ha permès facilitar informacions vives, polèmiques, amb moltes veus, que s’allunyen de les visions més restrictives, i a vegades controlades, dels mitjans de comunicació tradicionals. Noves comunicacions que aporten un impacte fulgurant, potser no sempre amb tot el rigor necessari, però que ofereixen una visió més global i de conjunt de la realitat cultural.
No podem oblidar tampoc el paper del periodisme cultural en la construcció de les identitats nacionals, on expressions culturals com la literatura, la música, el teatre, el cinema o la fotografia són molt importants.
Val la pena remarcar que l’obra ens aporta visions d’especialistes catalans però també de fora. És el cas de les conferenciants de la primera i darrera sessió de les Jornades: les doctores Patrícia Vega, de la Universitat de Costa Rica, i Maria Manuela Ribeiro, de la Universitat de Coïmbra, que ens acosten al periodisme cultural en aquesta república de l’Amèrica Central i a les relacions entre premsa i cultura a Portugal.
