Per Redacció OCC InCom-UAB
Els mitjans de comunicació han evolucionat en el tractament de la violència masclista, però persisteixen reptes com eliminar el sensacionalisme. Així ho va apuntar Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, el 24 de novembre al Centre LGTBI de Barcelona, a una conferència-col·loqui organitzada per Co-creatives en acció.
Per començar, la periodista va recordar que al 2004 el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Regidoria de les Dones de l’Ajuntament de Barcelona van elaborar unes recomanacions sobre el Tractament de la Violència Masclista als programes informatius i d’entreteniment als Mitjans de Comunicació. Aquestes es van actualitzar primer al 2009 i recentment al 2022. Es poden consultar al document Criteris sobre el Tractament de les Violències Masclistes als Mitjans de Comunicació.
Una recerca de la premsa
Des del 2006 l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya cada any fa l’anàlisi del tractament mediàtic de la violència masclista. “Ja han passat quasi 20 anys des del primer estudi”, subratlla Corcoy. L’objectiu d’aquestes recerques és comprovar que les recomanacions són aplicades.
La recerca només estudia la premsa escrita i digital. Per Corcoy, aquesta continua sent el mitjà referent i, per això, l’interès de l’estudi. Es més, els diaris que només tenen versió digital no formen part de la mostra. Concretament, a la recerca s’analitzen les capçaleres El Mundo, El Periódico, La Vanguardia, El País, Ara i El Punt Avui.
“Mirem a tots els diaris, els 365 dies de l’any, què s’ha publicat sobre violència masclista: tant el que ha sortit quan s’ha produït un assassinat o tot allò relacionat amb violència masclista com, per exemple, un reportatge sobre què passa amb els agressors quan estan a la presó o el 25N”, explica Corcoy.
Es segueix una metodologia científica. Segons Corcoy, al treball de camp “també s’anota si la víctima havia denunciat o no, si estava en el sistema VioGén -el registre nacional on hi ha les dones que estan sota vigilància- i si tenia o no ordre de protecció o ja li havien tret”.
Els informes es poden consultat al web de l’ADPC. El darrer document disponible es correspon amb l’any 2023 (Impacte de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista en els Mitjans de comunicació) i ara s’està acabant la última edició, explica la periodista.
Què fan de bo i què fan de millorable els mitjans de comunicació?
Secció. Marta Corcoy considera que els mitjans “no ho fan del tot malament” i destaca que aquesta informació “abans estava a successos i ara ja no, és a societat. Amb això s’ha avançat gràcies al moviment feminista”.
Dades personals de la víctima. Corcoy es partidària d’incloure només el nom i d’excloure el cognom, per evitar possibles efectes a la família. Corcoy es queixa que moltes vegades la manera en que es va assassinar apareix al titular. Per l’experta, això és sensacionalisme. “Què aporta si li va clavar punyalades o la va escanyar?”, reflexiona en veu alta.
La veu de les persones expertes. Tot i que Corcoy considera que el valor de la millora és alta atenent la precarietat de les redaccions, que fa que no tinguin temps per consultar fonts i sovint es basen en una nota de premsa oficial, es queixa que en cas d’aparèixer veus expertes sovint són les mateixes.
La procedència de l’agressor. “Ara hi ha una tendència a amagar-ho”, indica Corcoy. La periodista explica que fa uns anys es deia i això era pervers perquè es vinculava violència amb la gent immigrada. La periodista explica que el gabinet dels Mossos ja no indiquin aquesta dada de la nacionalitat a les seves notes de premsa i això facilita que no la reprodueixin els mitjans. Els Mossos segueixen el document de recomanacions i això contribueix en positiu en la informació, opina Corcoy.
Saturació informativa en dates clau. La periodista remarca que al voltant del 25N, el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, hi ha una saturació informativa. Corcoy considera que la violència masclista malauradament és tot l’any i, per tant, no s’hauria de concentrar en aquest dia. “S’ha d’informar sempre que passa. Els mitjans de comunicació són la plataforma que arriba a tothom”, ens diu Corcoy.
El potencial dels webs institucionals. La periodista apunta que “els webs institucionals són un espai que s’hauria de potenciar i afegir el telèfon d’atenció i protecció en casos de violència de gènere i afegir estadístiques o dades jurídiques”. La presidenta de l’ADPC lamenta que hi ha moltes dades que no s’informen.
“Des de l’ADPC lluitem perquè la violència masclista no caigui de l’agenda comunicativa. Que moltes vegades ha estat en perill. L’any 2024 van ser assassinades 47 dones i és Nadal, Setmana Santa i agost quan hi ha més morts és”, va afirmar Corcoy.
Imagen de Diana Cibotari en Pixabay
