En el marc de la taula rodona Del 21D al 14F: una nova campanya excepcional? Comunicació política i comportament electoral a Catalunya en temps d’incerteses, realitzada el 5 de novembre, es va presentar el llibre La campanya excepcional. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2017, publicat dins de la col·lecció d’estudis UNICA sobre comunicació política i comportament electoral. L’acte de presentació s’ha seguit en streaming a YouTube i a Twitter amb l’etiqueta #campanyaexcepcional.
L’obra, coeditada pels investigadors i docents Reinald Besalú i Carlota Moragas-Fernández, presenta una anàlisi multifocal sobre la comunicació política durant les eleccions catalanes del 2017. Carlota Moragas va explicar que hi són analitzats els tres eixos importants de l’esfera pública: els actors polítics, els mitjans de comunicació (per entendre el discurs periodístic) i la ciutadania (per comprovar com l’opinió pública va percebre la campanya).
Signen els vuit capítols una vintena d’investigadors/es de diversos grups de recerca de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de València, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Lleida. A l’acte de presentació, també col·labora la consultora Ideograma.
Però, a la presentació, s’ha reflexionat i discutit també sobre la propera campanya política que es prepara pel 14 de febrer de 2021. En plena pandèmia es convoquen unes noves eleccions autonòmiques amb la incertesa si podran o no fer-se. Ja s’ha confirmat que el vot online no serà possible i s’està treballant per poder organitzar una convocatòria electoral amb seguretat per la salut, garanties de vot i legitimat democràtica. Per obtenir més informació, es pot consultar el document Eleccions i COVID-19 Consideracions per a l’organització d’una convocatòria electoral amb seguretat per la salut, garanties pel vot i legitimitat democràtica
Traçar ponts entre la campanya passada (desembre 2017) i la propera (febrer 2021)
Reinald Besalú comença la presentació del llibre recordant que aviat farà tres anys d’unes eleccions excepcionals en molts sentits. El 21 de desembre de 2017 els ciutadans de Catalunya van ser cridats a les urnes en unes eleccions anticipades al Parlament certament anòmales i excepcionals, convocades pel president del govern espanyol Mariano Rajoy després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
El caràcter insòlit de la convocatòria es veia incrementat pel fet que diversos líders polítics i socials que concorrien a les eleccions es trobaven a l’exili o a la presó arran dels fets d’octubre del mateix any (referèndum i posterior votació sobre la declaració d’independència al Parlament fallida).
Besalú recorda que la presentació del llibre havia de ser al març, però es va ajornar per la pandèmia i ara confessa que no volien deixar escapar l’oportunitat de presentar-lo per traçar ponts entre la campanya passada, analitzada a l’obra, i la propera.
El director de campanya s’incorpora a l’estructura del partit
Carlota Moragas explica que el llibre recull la visió dels directors de campanya dels partits presentats i que van obtenir representació: “tots coincideixen en què van poder afrontar la comtessa electoral amb unes mínimes garanties d’èxit gràcies a les estructures prèvies existents”. Entorn aquelles eleccions d’excepcionalitat del 2017, els directors apunten com a fets importants (a) la segmentació dels públics, (b) l’aposta per les xarxes socials i (c) la implicació del director de campanya en l’estructura organitzativa del partit. Això últim és molt important –remarca la coeditora-, perquè és una tendència innovadora respecte eleccions anteriors: cada vegada més el director de campanya no és algú extern a la formació sinó que s’incorpora a l’estructura organitzativa del partit polític.
Polarització política: Conflicte o viatge
Reinald Besalú explica que hi ha un capítol sobre els espots electorals, que encara segueixen sent una de les eines primordials per centrar el missatge i demanar el vot electoral. En concret, s’analitzen les metàfores emprades, com la del camí, del viatge o del moviment o també les del conflicte o la guerra. Segons l’opinió del partit envers el procés d’independència, apareix una o altra. Els partits unionistes tendeixen a usar les metàfores del conflicte o la guerra i els independentistes, les metàfores que remeten a la idea de camí o de viatge.
Besalú apunta que també han tractat l’ús de les xarxes socials per part dels partits i dels usuaris més actius. Els resultats mostren que a la xarxa hi ha quatre comunitats ben diferenciades: la dels independentistes, la dels unionistes, la del PSC i la de Catalunya en Comú Podem. Sobre els perfils digitals dels candidats, Carles Puigdemont és qui va tenir millor engagement. L’estudi també assenyala que l’ús del vídeo com a eina comunicativa a través de les xarxes resulta molt rendible a l’àmbit de la comunicació política.
Carlota Moragas explica que, al llibre, també s’analitzen els editorials publicats als mitjans (impresos i digitals). Han estudiat els vuit diaris més seguits per veure quina va ser la narrativa dominant i, finalment, han conclòs que aquestes poden ser aglutinades en quatre narratives diferents (més o menys conservadores i més o menys favorables al Procés). Les enquestes sobre intenció de vot, una eina informativa que es fa servir per projectar el possible vot de l’electorat i que alhora també influeix en la decisió de vot, es també objecte d’estudi a l’obra.
En termes més globals, Carlota Moragas apunta que la polarització política, ja present a les anteriors campanyes, és ara més evident, amb dos blocs clarament diferenciats en l’eix nacional amb relats oposats sobre la situació política a Catalunya.
Debat sobre el pròxim escenari electoral: crisi COVID-19 i relat entorn el Procés
Un cop presentat el llibre s’inicia el debat sobre el pròxim escenari electoral, amb Maiol Roger, periodista i subdirector de Planta Baixa (TVC), i Xavier Peytibi, politòleg, consultor i expert en comunicació política a Ideograma.
Peytibi constata que la “campanya tornarà a ser excepcional però no tant pel Procés sinó per la Covid-19 i hem de veure com afectarà aquesta crisi sanitària i econòmica a la campanya i als missatges dels diferents partits”. D’alguna manera, la visió que es tingui de la crisi determinarà el contingut de la campanya, opina Peytibi.
Roger, en canvi, pensa que “serà una campanya extraordinària però no excepcional”. Roger considera que “és bastant probable que hi pugui haver un canvi de govern i això ha passat dos cops a Catalunya”, tot i que també és conscient que el nou govern serà el govern que haurà de gestionar el final de la pandèmia i la crisi post-pandèmia, i això sí que són dos reptes en majúscules amb els que cap Govern s’ha enfrontat abans.
Peytibi es pregunta si tindrem un plebiscit com al 2017. El politòleg creu que el tema de la recuperació econòmica post-pandèmia tindrà molta més importància i això no vol dir que no es parli del Procés, perquè hi ha partits que basen la seva narrativa i missatges en això. Roger respon “que l’excepcionalitat que es va viure el 21 de desembre no la tindrem el 14 de febrer, també per l’esgotament propi dels partits. Estem en un relat polític que fa vuit anys que dura i està bastant esgotat i veurem com l’allarguen, sobretot Junts per Catalunya i Esquerra Republicana”.
Roger creu que “els partits intentaran vendre’ns aquesta excepcionalitat però el votant no la comprarà tant. Veurem uns partits independentistes que insistiran en què ara sí és el moment i altres partits que diran que s’han de desallotjar els independentistes del poder i que són les eleccions més decisives de la història”. Segons el periodista, “la participació serà més baixa que la del 21F perquè el votant independentista, sense deixar de ser-ho, està qüestionant el relat del Procés i els votants de partits centrodreta-espanyolista, que van sortir en massa per l’amenaça immediata al 21F, ara mateix no la veuen. Hi haurà un divisió entre l’excepcionalitat que ens voldran vendre entorn aquestes eleccions, la normalitat amb la que l’assumirà el votant -si és que hi ha normalitat en aquesta pandèmia- i els reptes que tindrà el partit que guanyi que són bastant extraordinaris”.
La (possible) entrada de VOX
Peytibi creu que VOX entrarà al Parlament. Ara bé, per ell, la pregunta interessant és com afectaria això a PP i a Ciutadans. Variaran els seus missatges? Seran més polaritzats?
Peytibi considera que VOX entrarà perquè els seus votants són fidels i, a més, és el partit amb menys volatilitat de vots a nivell espanyol. Aquest era un votant que abans solia abstenir-se, aclareix. Segons Peytibi, VOX s’adreçava abans a votants que no se sentien interpel·lats i ara, en canvi, es senten part d’una comunitat. Pel politòleg, a més a més, comuniquen molt bé, amb un llenguatge molt potent i sempre tenen un adjectiu per cada cosa per generar memorabilitat. Però, de cara a les pròximes eleccions, Peytibi també veu que ara no hi ha narratives, “i una campanya electoral no deixa de ser una lluita de narratives”.
Roger també dona per fet que VOX entrarà el 14 de febrer i considera que potser això serà a costa de vots que ara té Ciutadans, partit que va tenir un resultat extraordinari el 2017. Roger descriu el panorama de la següent manera: el votant de Ciutadans està decebut perquè el Procés ha continuat però tampoc no confia en el PP i, amb la potència mediàtica de VOX, és fàcil que aquest entri al Parlament per Barcelona.
La volatilitat del vot dificulta entendre les enquestes
El politòleg Xavier Peytibi afirma que les enquestes funcionen i no fallen generalment. De fet, les enquestes són ara mateix l’única eina que tenim per saber la intenció de vot en un moment determinat. El problema ara, explica el politòleg, és que des de fa uns anys ha augmentat molt la indecisió electoral i la volatilitat electoral. A les eleccions generals del 2019, a 15 dies d’anar a votar, el 36% no sabia què votar. Els 18% dels vots es van decidir el mateix dia. Amb la incorporació de noves generacions, cada vegada costa menys canviar el vot. La gent sap perfectament el que no vol votar, però potser és més difícil saber què votar.
Per a Roger, “les enquestes són una eina extremadament útil pels partits per saber cap a on han d’anar i, pels mitjans, és indiscutible que és la nostra principal eina per intentar intuir cap a on van les eleccions”, però coincideix també amb Peytibi sobre la idea de volatilitat electoral.
Qui pot controlar el relat?
Els mitjans continuen tenint la mateixa força i capacitat d’influència en la decisió del vot que els partits i, ara, la premsa també té les xarxes, apunta Peytibi. Si bé és cert que molts polítics intenten allunyar-se dels mitjans, els mitjans de comunicació tradicionals -sobretot la televisió- segueixen sent molt importants en les campanyes electorals, afegeix.
Roger està d’acord, els mitjans no han perdut importància, el que han perdut és poder generar un relat dominant. “El somni dels polítics és poder fer que els mitjans diguin el que ells volen” diu Maiol Roger, i ho afirma no com a reflexió en veu alta sinó com a fet constatat. Segons Roger, els candidats i candidates poden fer servir les xarxes i tenir moltes persones treballant per difondre els seus argumentaris, però el que voldrien és que els mitjans tradicionals i els diaris en paper repliquessin fil per randa el seu discurs.
La estratègia online de la campanya del 14F
El politòleg Peytibi diu que en una campanya electoral el més important és generar memorabilitat. La memorabilitat és més fàcil d’aconseguir a través de la relació personal, i afegeix que una campanya no pot ser només online. Es necessita generar relacions, ja siguin amb trucades telefòniques o continguts en xarxes.
Roger creu que hi hauran actes reduïts, amb aforament limitat, i, arran d’aquests actes, es multiplicaran els missatges a les xarxes. La imatge del candidat amb els seus votants la tindrem perquè els partits la buscaran, apunta. I, com a antecedent, Roger acaba recordant que l’any 2017 ja vam viure una campanya online, la de Carles Puigdemont, que, a més a més, qualifica de molt exitosa.
Enllaç a la presentació del llibre i taula rodona: Enllaç
