[:es]
Redacció OCC InCom-UAB
Informar en temps de pandèmia no és fàcil i més amb una situació d’excepcionalitat quan hi ha un confinament de la població on tothom s’ha convertit en un potencial emissor de continguts. El Col·legi de Periodistes de Catalunya, el passat 3 de març, va fer un exercici d’autocrítica sobre la cobertura informativa del coronavirus, en el debat “El virus de la por”.
Estem tots infectats informativament parlant? La necessitat d’estar informats minut a minut, permanentment connectats, ens beneficia o ens satura? Estem malalts de sensacionalisme? Fins a quin punt els mitjans de comunicació són responsables de la por que s’ha instaurat en el si de la població? La finestra al món també està infectada i hem de guardar certa distància?
És evident que aquest és un debat imprescindible, al voltant de l’ètica periodística en el tractament de la Covid-19.
Font: Col·legi de Periodistes de Catalunya @periodistes_cat
El debat va comptar amb la participació de Dani Bramon, cap de redacció de TV3; Magda Campins, membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública; Fran Garcia, director de comunicació de l’Hospital Vall d’Hebron, i Joan Julibert, professor d’Anàlisi dels Discursos dels Mitjans de Comunicació a la Universitat de Barcelona. En l’acte, que va ser moderat per Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va reclamar més que mai rigor periodístic i bones pràctiques.
Joan Maria Morros comença el debat afirmant que «els mitjans de comunicació juguem un paper fonamental en la regulació de les emocions, inclosa la por», i constata que «les informacions alarmants o les notícies falses ens arriben més fàcilment que no pas les fiables». El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya afegeix que «s’ha contagiat entre la població un cert pànic per la necessitat d’estar informat». Entre els membres del Col·legi, s’ha arribat a plantejar fins a quin punt són responsables d’haver estès el virus de la por més que no pas informar de la malaltia infecciosa. S’està informant de manera correcta? Aquesta és la pregunta clau.
Una altra manera de mirar les rutines: Cal evitar inèrcies i vicis periodístics
Dani Bramon, cap de redacció de TV3, apunta que «per trobar la justa mesura, hem d’estar informats» i remarca que «les rutines de producció no passin per davant del treball periodístic. No hem de perdre de vista que l’objectiu primordial dels mitjans és fer bon periodisme per a la gent i no per a l’audiència» i afegeix «hem d’aturar-nos i evitar inèrcies o vicis periodístics a la redacció».
Així, a la televisió pública, han establert uns criteris per a una informació periodística responsable.
– Cal impedir sobredimensionar la crisi, evitant titulars “comptacasos” i “comptamorts” i, en el cas dels morts, vinculant la informació a aspectes com l’edat i/o malalties prèvies sempre que es pugui, tant quan es parla dels morts a Europa com si es parla de la resta del món.
– Cal controlar els directes de plató i exterior, especialment el to i la imatge.
– Sobre la infografia complementària, cal fer mapes d’intensitat o localitzar xifres absolutes -que són molt menys rigorosos-, en lloc de fer mapes de taques (on la mida de les taques pot distorsionar la informació).
El cap de redacció de TV3 apunta que “les xarxes a les redaccions creen estrès i confusió. Arriben informacions de fonts que desconeixes. Les rutines periodístiques i la precarització de la professió no ajuden a oferir una informació de qualitat” i alerta que la font pot estar “contaminada” i això requereix un contrast.
Davant de la priorització dels beneficis, més co-responsabilitat en la gestió de la crisi
Joan Julibert, professor d’Anàlisi dels Discursos dels Mitjans de Comunicació a la Universitat de Barcelona, es va mostrar molt crític amb algunes cobertures informatives. Julibert apunta que «no cal preguntar-se tant si estem informant massa sinó preguntar-se com s’informa”.
Julibert explica que «el periodisme es basa en la selecció de notícia, de les paraules que fem servir i de les fonts informatives. Sense contrast no hi ha informació, hi ha una altra cosa». A la primera selecció s’ha de valorar si és un producte informatiu o un producte de la indústria de l’espectacle. Julibert constata que el problema que tenim en periodisme, en general, i en el cas del coronavirus, en concret, és que s’està prioritzant l’espectacle per sobre de la informació. S’estan prioritzant els beneficis dels mitjans audiovisuals privats, al servei públic.
“El periodisme no és només un negoci, és un servei públic”, diu Julibert. Un servei públic imprescindible a les societats democràtiques. “Els mitjans de comunicació, com a quart poder, quan hi ha una crisi de salut pública, també hem de ser co-responsables en la gestió que es fa de la crisi. I co-responsable vol dir que no es pot caure en determinats excessos. I, malauradament, s’hi ha caigut per la indústria de l’espectacle”, critica. “Les televisions com les ràdios privades són de gestió privada. Però no són privades sinó que són de concessió pública”, remarca. I, en aquesta concessió, hi ha una sèrie de condicions en les quals se’ls recorda que fan un servei públic més enllà de l’espectacle. Aquest entreteniment també és servei públic, sempre que aquest entreteniment no sigui tòxic.
Les indicacions dels responsables sanitaris
Julibert, periodista i tertulià, apunta també cap a la responsabilitat dels sanitaris en la gestió de la comunicació en crisis. Hem de demanar transparència dins de l’àmbit del servei públic. Considera que “els periodistes ens hauríem d’apartar en aquestes informacions i deixar pas als responsables sanitaris”.
La Dra. Magda Campins, membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, aposta per difondre un missatge uniforme i contenció. Campins critica que estem donant informació contínuament, a totes hores, a cada minut, a tots els mitjans. Això genera una alarma entre la població i crea una dissociació entre la informació que estem donant els sanitaris.
Des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Campins reclama responsabilitat periodística a l’hora d’escollir les imatges. Les informacions sanitàries del Departament de Salut són veraces i van encaminades a tranquil·litzar la població. La infoxicació genera por i alarmisme en la població.
Fran Garcia, director de comunicació de l’Hospital Vall d’Hebron, afirma que la seva funció com a departament de comunicació és “tranquil·litzar, informar i baixar aquesta sensació d’alarma”. Actualitzen amb dades diàries els casos confirmats, no les sospites. Hi ha molta demanda informativa i la seva responsabilitat, diu, com a hospital públic es donar resposta a aquesta sol·licitud baixant el nivell d’alarma, i posant el seu personal expert al servei dels mitjans de comunicació perquè expliquin la realitat de la situació.
A més a més, la Dra. Campins apunta la dificultat que implica el fet que “la informació basada en evidències científiques, que és la que hauríem d’utilitzar tots, és informació que va canviant dia a dia”. La Dra. Magda Campins va defensar la necessitat de disposar d’experts en comunicació als centres sanitaris. La seva feina és necessària per dur a terme aquesta transparència necessària de forma correcta.
Sobre les fake news, Campins indica que «fan molt mal». Fran Garcia argumenta que “la informació de fonts no fiables dona feina als periodistes i a nosaltres, per desmentir-ho”.
Com cobrir situacions dramàtiques i desiguals que es van agreujant
A mesura que els dies de confinament passen, apareixen nous reptes. Noves dades, noves mesures, noves declaracions, noves incidències fan que la vigència de la informació sigui molt efímera i això demana un treball extra als periodistes, que -recordem- també poden estar confinats a casa.
Com informar sobre el col·lapse als centres sanitaris sense incrementar la por? La necessitat d’explicar com s’està responent des de Sanitat és evident, però la polarització política ideològica dels mitjans no hauria de contribuir a reforçar la por, més si tenim en compte el procés psicològic que implica portar ja més d’una setmana tancats a cas.
A més, la pandèmia també està revelant les desigualtats. Per exemple, afegida a la precarietat laboral prèvia, està provocant la implantació de nombrosos ERTEs (Expedients de Regulació d’ocupació temporal) i, alhora, el sistema financer, depenent d’una continua activitat hiperconnectada ara frenada, està entrant en un procés de recessió que dispara totes les alarmes als òrgans polítics i industrials.
Per sort, molts mitjans estan abandonant el negoci del clic i aposten per la informació de qualitat. Però també hi ha periodistes que fan servir les xarxes socials com a font d’informació, va remarcar Fran Garcia. Una manera de fer molt perillosa.
“Els rumors s’han de contrastar. Hi ha periodistes especialitzats en salut molt seriosos i ben informats i, en canvi, n’hi ha altres de diaris més sensacionalistes, que intenten fer un altre tipus d’informació i són els que més preocupen quan hi ha rumors no confirmats”, va afegir el director de comunicació de l’Hospital Vall d’Hebron.
No obstant, Fran García va tancar l’acte amb una petició diferent: el pacient és el més important i demana “respectar-ne la seva confidencialitat”. Preservar la seva privacitat és molt important, va recordar.
Enllaços relacionats:
Vídeo del debat “El virus de la por”
Bones i males pràctiques en la cobertura periodística del coronavirus
Recomendaciones para periodistas que cubren el COVID-19
Herramientas para detectar bulos en WhatsApp y en redes sociales[:]
