La crisi sanitària mundial pel coronavirus, el període de confinament domèstic obligat i l’interès per la informació han posat al primer pla la televisió pública com a referent social de primer ordre, amb una audiència i seguiment extraordinaris, amb excepcions destacades com la de RTVE, incapaç de superar les seves rivals privades. Aquest cúmul de circumstàncies ha aturat algunes de les operacions en marxa per a replantejar el futur de les corporacions públiques audiovisuals, entre les quals la BBC i France Télévisions (FTV) o els canvis pendents a RTVE. Sense oblidar la CCMA, que pot haver entrat en una fase econòmicament agònica si no s’hi posa remei amb urgència.
Alhora, aquest període de confinament no ha fet sinó reforçar la resta de circuits, serveis i agents de l’audiovisual, sobretot de caràcter internacional però no exclusivament. El coneixement i l’experimentació que la població ha pogut aconseguir és clar que han de tenir conseqüències sobre l’equilibri de l’ecosistema audiovisual, tot i que encara és prematur especular sobre el seu abast.
Retallades del finançament públic en molts llocs, reducció d’ingressos publicitaris generalitzada, i la previsible reducció del temps d’atenció a la televisió (inclosa la pública) acompanyen alguns dels problemes ja “eterns” de les corporacions públiques: redefinició de la seva missió, redefinició del ventall de serveis a prestar (canals, a la carta), col·laboració amb el sector privat de l’audiovisual (productores) i amb els nous serveis privats, públics i mixtos en el terreny del vídeo a la carta (VOD) i les xarxes socials.
En aquest context, l’OPA persegueix amb aquest article refrescar la informació bàsica imprescindible per a la reflexió col·lectiva sobre el futur de la televisió pública, i especialment per a les persones que vulguin o hagin d’intervenir en la discussió de la ineludible reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè, seguint l’argument del màxim responsable de la BBC fins ara, la CCMA està canviant i ha de canviar, però l’entorn audiovisual està canviant molt més ràpid. Un exemple per a il·lustrar-ho: el 2009 les autoritats de la competència i la comunicació no van permetre a la BBC el projecte Kangaroo de VOD entre agents públics i privats, però al 2019 la pròpia OfCom comminà la BBC a entendre’s amb la televisió privada per a desenvolupar el servei de VOD Britbox.
Per tot arreu, les raons adduïdes per al manteniment dels organismes públics de l’audiovisual es fonamenten en la necessitat de garantir l’existència de continguts de qualitat i l’exigència d’unes propostes de programació que s’adrecin a tot l’univers de població. En el primer cas, és discutible -per la via dels fets- que els prestadors públics ho hagin de fer millor que la televisió comercial, sobretot quan gran part del contingut és de producció externa, i caldrà reforçar molt els arguments per tal que pesin en la reflexió col·lectiva.
Seguir Llegint: OPA
