«A la gent d'altres països els va sorprendre que s'arribés a fer un referèndum amb només un diari a favor de la independència.» Són paraules del periodista escocès Iain Macwhirter en el marc de la Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat.
En la seva conferència Democràcia en la foscor, Macwhirter va relatar el handicap que va suposar per l'opció independentista el fet de no tenir un sistema de mitjans de comunicació pròpiament escocès.
Iain Macwhirter és un periodista polític que escriu a The Herald i al dominical Sunday Herald. Durant 20 anys va treballar a la BBC seguint l'actualitat dels parlaments britànic i escocès. L'any 2013 va ser nominat als prestigiosos premis televisius BAFTA per la seva sèrie de documentals Road to Referendum, on explicava l'evolució d'Escòcia per eixamplar el seu autogovern fins a arribar a un referèndum d'independència. De la seva biografia també es destaca la seva experiència com a rector de la Universitat d'Edimburg durant 3 anys.
Per Macwhiter el problema va començar amb la crisi de la publicitat derivada de l'auge d'Internet. Degut això la premsa regional es va debilitar però van persistir els diaris grans de Londres. «Escòcia té un sistema polític propi, però està en perill de perdre els mitjans.», afirmà Macwhirter. És aquesta diferenciació política el que va permetre un triomf electoral del Partit Nacional Escocès (SNP per les sigles en anglès) i posteriorment un referèndum d'independència. El problema de no tenir mitjans propis va esclatar quan es va plantejar la necessitat d'arguments a favor i en contra de la independència, ja que l'única veu que se sentia era la que venia de Londres.
En aquest context de domini de la premsa anglesa, les capçaleres The Herald i Sunday Herald, dos diaris germans, van significar-se apostant explícitament per la independència. La reacció dels lectors va ser explosiva i les vendes del dominical Sunday Herald van augmentar un 111%. Macwhirter va lamentar que «la premsa londinenca no tracta els problemes socials estrictament escocesos». Com a exemple d'això va explicar que algun cop la notícia sobre Escòcia més destacada als diaris de la capital havien estat els pandes gegants del zoo d'Edimburg.
L'exrector de l'Universitat d'Edimburg va comparar la situació d'Escòcia amb altres països com Noruega, que té una legislació per protegir la varietat de veus. «Amb subvencions s'aconsegueix que no només el mercat reguli l'oferta de veus». Amb tot, Macwhirter va senyalar que la idea de la premsa subvencionada és encara molt recent a Escòcia, de manera que costaria establir el sistema. Una altra de les mesures que el govern podria fer per revertir la situació és limitar la presència de mitjans internacionals com fan molts països. «No hi ha mercat lliure si està controlat des de fora.», va afirmar. En aquest sentit, Macwhirter va lamentar que «la democràcia no pot funcionar bé quan els mitjans nacionals es distreuen amb problemes internacionals».
Durant la conferència, Iain Macwhirter va aprofitar per comentar la situació política que es viu a Escòcia després del referèndum. El periodista escocès va explicar que el debat constitucional no s'havia tancat després de la victòria del No. Després d'allò el moviment independentista ha seguit endavant i «molts escocesos han començat a actuar com si Escòcia fos independent». És el que Macwhirter va descriure com a independence of the mind (independència de la ment). El cert és que en contra del que podria haver-se esperat l'SNP va sortir reforçat de la votació. El seu bon moment de forma és tal que les enquestes per les eleccions generals d'aquest maig auguren que serà decisiu en la formació del govern britànic.
Arnau Lleonart
