Per Redacció OCC InCom-UAB
El sector de l’audiovisual està vivint una autèntica revolució amb l’arribada de la Intel·ligència Artificial (IA), les tecnologies immersives, el web3, el Big Data, el blockchain, el ChatGPT, la Realitat Virtual, la Realitat Augmentada, els NFT i el desplegament de la tecnologia 5G. Tot plegat està generant un nou llenguatge i una nova forma d’art que està revolucionant el sector. Per exemple, a Catalunya, la CCMA ja té en marxa la transmissió de vídeo immersiu amb el projecte ViVIM (Visió per Computador per Vídeo Immersiu Multiplataforma).
El Clúster Audiovisual de Catalunya va presentar l’Informe SWITCH: l’Audiovisual Augmentat el 25 d’abril a l’Auditori del Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Es tracta d’un document que recull com s’estan introduint totes aquestes novetats, però que també aporta una reflexió crítica sobre el seu impacte a la indústria audiovisual. Aquest és un projecte que neix de l’Observatori Switch, que es va posar en marxa al novembre de 2021.
L’acte de presentació va incloure una taula rodona sobre creativitat humana i Intel·ligència Artificial, a la que van participar quatre experts: Ramón López de Mántaras (del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA)); Karina Gibert (degana del Col·legi Oficial d Enginyeria Informàtica de Catalunya, COEINF), Lluís Nacenta (escriptor, músic i investigador especialitzat en la confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència) i Anna Giralt (investigadora i creadora de nous mitjans).
Ramón López de Mántaras investiga sobre la IA des de l’any 1975 i, per tant, és pioner a Espanya i a Europa. López de Mántaras és autor de més de 300 treballs científics i del llibre de divulgació Inteligencia Artificial (2017). Segons López de Mántaras, la IA s’ha saltat el principi de la prudència, un dels principis de la Declaració de Barcelona, que es va desenvolupar per l’ús adequat de la IA. L’objectiu d’aquesta Declaració és sensibilitzar a la societat dels beneficis i riscos que implica el seu desenvolupament, així com aconseguir el compromís de qui la dissenya, implementa o la utilitza a seguir principis com prudència, transparència, responsabilitat i fiabilitat.
Karina Gibert, la primera degana del Col·legi Oficial en Enginyeria Informàtica de Catalunya i directora del centre d’investigació Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (IDEAI-UPC), va destacar el paper de la comunitat científica de la IA catalana i la declaració de Barcelona com a pionera en ètica i IA. Segons Gibert, “som pioners en IA i hi ha moltes condicions perquè Catalunya es converteixi en un hub d’IA al sud d’Europa”. En aquest sentit, Gibert va destacar la creació del Consell Assessor en Intel·ligència Artificial, Ètica i Drets Digitals de l’Ajuntament de Barcelona, del qual ella en forma part.
Lluís Nacenta, comissari de l’exposició sobre Intel·ligència Artificial que s’està preparant el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) – la presentació de la qual està prevista per octubre de 2023-, va confessar que preparar aquesta mostra “és un repte majúscul però necessari”. Nacenta va expressar una por molt comuna quan es treballa en aquest àmbit, la preocupació per arribar tard.
Anna Giralt investiga les interseccions entre IA, cinema i política, al laboratori de recerca aplicada i creació cinematogràfica Artefacto: algorithmic moving imatge. Des de la seva mirada, el món acadèmic està sent interpel·lat per la tecnologia per com aquesta impacta a nivell creatiu. És el moment de fer-se moltes preguntes sobre la IA. Giralt actualment també co-dirigeix el +RAIN Film Festival, el primer festival de cinema europeu de films generats amb IA.
Presentació de l’Informe SWITCH: l’Audiovisual Augmentat
Joan Rosés, editor de l’Informe, va explicar que aquest treball recull una mostra orientativa de les tendències que transformen, de les empreses que lideren, dels centres que investiguen i dels casos que exemplifiquen. L’informe s’ha fet “des d’una perspectiva àmplia, híbrida, que entén l’audiovisual com un llenguatge que interactua amb les arts digitals, la música i les arts escèniques però també amb la indústria i l’educació”, va aclarir Rosés.
El document, fruit de l’anàlisi de 21 àmbits, identifica 40 tendències i registra 30 vídeos i més de 200 casos i projectes internacionals. Es divideix en tres blocs temàtics: la Intel·ligència Artificial, l’audiovisual immersiu i el web3.
Al document es recullen dades que reflecteixen molt bé la rapidesa amb la que ens estem acostumant a aquestes innovacions. Per exemple, a finals de 2022, 1,5 milions d’usuaris generaven 2 milions d’imatges cada dia. Un apunt: per reflexionar sobre aquesta qüestió us recomanem seguir a Joan Fontcuberta. O també es menciona que la Universitat de Copenhaguen ha estimat que només l’entrenament de GPT-3, el model que ha sustentat fins ara ChatGPT, va generar més de 550 tones d’emissions de diòxid de carboni, l’equivalent al que gasten uns 120 cotxes de benzina circulant durant un any.
Per conèixer què s’està fent al sector audiovisual, resulta molt útil tota la informació sobre nous projectes i iniciatives. A tall d’exemple, podem mencionar diverses actuacions. Per començar, la del MoMA de Nova York quan, a principis de 2023, va exposar l’obra titulada Unsupervised, creada per Refik Anadol. Aquesta consistia en un mosaic de 380.000 imatges en moviment generat per un sistema d’aprenentatge automàtic a partir d’altres obres d’art i peces de la pròpia col·lecció del museu. O també ens ha cridat l’atenció projectes com la web Thismoviedoesnotexist.org, que genera el cartell d’una pel·lícula en pocs segons (introdueixes el títol i el text, selecciones el gènere i fas clic), o Beatoven.ai, a on carregues un vídeo o un podcast, esculls entre vuit gèneres musicals diferents, selecciones entre setze “estats d’ànim”, fas play i l’eina et proposa una melodia. També es poden trobar referències de projectes més propers, com BMAT, empresa amb seu a Barcelona especialitzada en el seguiment i indexació de les reproduccions d’obres musicals a tot el món i a tots els canals, o Voicemod, empresa valenciana que desenvolupa una tecnologia que permet canviar la veu en temps real.
Segons Roses, “l’informe és una foto fixa, una instantània del moment actual, de les principals tendències que la Intel·ligència Artificial, la tecnologia immersiva i el blockchain estan tenint en el desenvolupament de la indústria audiovisual”. Però, els canvis són tan ràpids que “novetats més recents podrien no estar incloses”.
Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, opina que “tota aquesta exposició de l’audiovisual és perquè té un sostrat tecnològic i és també gràcies a la tecnologia que el nostre audiovisual és més ric i més divers”. Rutllant va manifestar que “l’Audiovisual Augmentat tindrà un impacte molt rellevant als models de negoci del sector i afectarà a la competitivitat de les empreses que trobaran noves oportunitats de negoci”.
Taula Rodona: Creativitat humana vs. creativitat artificial: on són els límits?
A la pregunta sobre si la Intel·ligència Artificial és creativa, Ramón López de Mántaras va defensar que la creativitat humana és intrínseca a la intel·ligència humana, però no a la IA. A hores d’ara, no n’hi ha cap IA que sigui capaç de trencar regles, sinó que només reprodueix patrons sobre els que ha estat entrenada. Pel que fa a l’autoria, no s’accepta com autor la IA perquè un software no pot ser responsable de res. No és un agent moral, així que no pot ser autor. Per ser acceptada una autoria, s’ha de ser responsable moral de la creació en qüestió. Per a Mántaras, la clau de l’autoria es mesura per l’esforç.
Karina Gibert discrepa. La degana del Col·legi Oficial en Enginyeria Informàtica de Catalunya pensa que la IA serà una eina pels artistes a l’hora de crear. Fent una analogia, comenta: l’escultor és qui té la idea, però són altres els qui piquen sobre la pedra. No només es tracta d’esforç, sinó també de concepció, de formar la idea, de qui ha sabut fer la pregunta ben feta. Gibert reconeix que una IA mai serà creativa d’alt nivell, no pot fer coses que no s’hagin fet abans i les màquines no tenen emocions. Però, alhora, Gibert planteja que la càmera fotogràfica va crear art i el cinema, també. I arran això es pregunta si la IA crearà art. La seva intuïció li fa pensar que no, però sí reconeix que hi ha un repte fascinant, l’aparició d’un llenguatge audiovisual nou.
Per Nacenta, l’autor és sempre qui assumeix la responsabilitat del resultat final. La nostra idea de creativitat és humana, aclareix. “Avui, la música electrònica està 100% assumida i és una especialitat on el músic no fa res. I, tot i això, fer bona música continua sent endimoniadament difícil. La música electrònica és un exemple de com la tecnologia pot transformar”, va argumentar Nacenta.
Anna Giralt compara la IA amb la càmera fotogràfica com a eina per crear art: “La fotografia fa anys va explorar un llenguatge propi. Al principi era absolutament mimètic amb la pintura, com el cinema ho va ser amb la fotografia. Ara ningú diria que una càmera de fotos és creativa, sabem que és un aparell a través del qual fem art. Són eines que ens permeten ser creatius”.
Joan Rosés, editor de l’Informe SWITCH: L’Audiovisual Augmentat, té molt clar que les persones que formen part del sector audiovisual han de ser conscients de la responsabilitat que comporta l’ús de totes aquestes novetats i de les conseqüències que les seves decisions poden tenir en la vida de les persones. Per entendre la mirada de l’Audiovisual Augmentat, Rosés assenyala que cal: visió de conjunt, identificació de tendències, perspectiva internacional, observació de com s’estan transformant les eines i mirada crítica. Però, alhora, Roses tampoc no es descuida les incerteses i riscos que cal tenir presents i que interpel·len a la responsabilitat dels seus agents.
Imagen de Hands off my tags! Michael Gaida en Pixabay
