[:es]Aquest 28 de juny es commemora la revolta que va esclatar a les portes del bar Stonewall Inn, a Nova York, el 1969 i que va marcar l’inici d’una onada reivindicativa pels drets de les persones LGBTI. Aquesta diada ha servit com a excusa informativa perquè el moviment LGBTI puga introduir a l’agenda mediàtica les seues reivindicacions. L’èxit és tal que ara, en moltes ocasions, ja es parla del mes de juny (sencer) com a mes de l’Orgull. Així, sense adjectius, quan es diu Orgull ja tothom sobreentén a què es refereix. Durant aquest mes abunden les informacions respecte al col·lectiu (especialment quan s’apropa el dia de la manifestació). Segons l’informe de Mèdia.cat Home, gai i jove. La imatge del col·lectiu LGBTI als mitjans, un 24% de les informacions sobre el col·lectiu estan vinculades a l’Orgull.
En la meua opinió, aquesta centralitat informativa de l’Orgull té a veure també –a banda dels avanços en llibertat sexual– amb què les grans marques veuen el col·lectiu LGBTI com un mercat emergent i és el mes en el qual es volen posicionar. Els mitjans es financen amb anunciants que estan interessats a arribar a aquest públic: tot suma perquè juny siga el mes mediàticament més LGBT de l’any. Però aquest èxit comunicatiu també té un revers: la resta de l’any hi ha major invisibilitat mediàtica del col·lectiu. A voltes pot fer la sensació que les persones LGBTI només existeixen el mes de juny. Aquesta situació mostra les febleses dels mitjans de comunicació que no estan abordant la realitat de les persones LGBTI en el seu dia a dia informatiu i prefereixen vincular-ho a diades, i, de fet, centrar-se en el 28 de juny.
Evidentment és positiu que els mitjans oferisquen aquesta visibilitat anual garantida per a conscienciar sobre la discriminació que pateix el col·lectiu. Però, els periodistes hauríem de veure que hi ha vida LGBTI més enllà del 28 de juny. Aquí rau el problema: quan els mitjans tematitzen tot un col·lectiu al voltant d’una data i d’una celebració tan concreta com és l’Orgull es corre el risc d’estereotipar i de fer percebre el col·lectiu com una realitat a banda de la resta de la societat. I dic estereotipar perquè les informacions giren en moltes ocasions al voltant de les festes que se celebren, del turisme LGBTI i sobre els carruatges i la imatge de les persones que assisteixen als diferents actes.
Segueix llegint: mèdia.cat
[:ca]Aquest 28 de juny es commemora la revolta que va esclatar a les portes del bar Stonewall Inn, a Nova York, el 1969 i que va marcar l’inici d’una onada reivindicativa pels drets de les persones LGBTI. Aquesta diada ha servit com a excusa informativa perquè el moviment LGBTI puga introduir a l’agenda mediàtica les seues reivindicacions. L’èxit és tal que ara, en moltes ocasions, ja es parla del mes de juny (sencer) com a mes de l’Orgull. Així, sense adjectius, quan es diu Orgull ja tothom sobreentén a què es refereix. Durant aquest mes abunden les informacions respecte al col·lectiu (especialment quan s’apropa el dia de la manifestació). Segons l’informe de Mèdia.cat Home, gai i jove. La imatge del col·lectiu LGBTI als mitjans, un 24% de les informacions sobre el col·lectiu estan vinculades a l’Orgull.
En la meua opinió, aquesta centralitat informativa de l’Orgull té a veure també –a banda dels avanços en llibertat sexual– amb què les grans marques veuen el col·lectiu LGBTI com un mercat emergent i és el mes en el qual es volen posicionar. Els mitjans es financen amb anunciants que estan interessats a arribar a aquest públic: tot suma perquè juny siga el mes mediàticament més LGBT de l’any. Però aquest èxit comunicatiu també té un revers: la resta de l’any hi ha major invisibilitat mediàtica del col·lectiu. A voltes pot fer la sensació que les persones LGBTI només existeixen el mes de juny. Aquesta situació mostra les febleses dels mitjans de comunicació que no estan abordant la realitat de les persones LGBTI en el seu dia a dia informatiu i prefereixen vincular-ho a diades, i, de fet, centrar-se en el 28 de juny.
Evidentment és positiu que els mitjans oferisquen aquesta visibilitat anual garantida per a conscienciar sobre la discriminació que pateix el col·lectiu. Però, els periodistes hauríem de veure que hi ha vida LGBTI més enllà del 28 de juny. Aquí rau el problema: quan els mitjans tematitzen tot un col·lectiu al voltant d’una data i d’una celebració tan concreta com és l’Orgull es corre el risc d’estereotipar i de fer percebre el col·lectiu com una realitat a banda de la resta de la societat. I dic estereotipar perquè les informacions giren en moltes ocasions al voltant de les festes que se celebren, del turisme LGBTI i sobre els carruatges i la imatge de les persones que assisteixen als diferents actes.
Segueix llegint: mèdia.cat
[:]
