Por Redacció OCC InCom-UAB
De manera didàctica i ordenada, Ismael Nafría, periodista especialitzat en mitjans digitals i un dels principals experts en innovació periodística, va desglossar una a una, fins 10, les principals dificultats que han de superar ara els mitjans de comunicació. La seva ponència va ser la Lliçó d’Hivern del 2023 de la Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC), celebrada el passat 14 de desembre.
Amparo Huertas, en qualitat de vice-presidenta de la Junta de govern actual de la SCC-IEC, es va encarregar de la presentació de Nafría, a qui va descriure como un gran divulgador “per la seva manera de treballar i de divulgar, ja que té l’habilitat d’explicar situacions molt complexes de forma molt planera”. Nafría, amb experiència en càrrecs de responsabilitat directiva als grups Prisa i Godó relacionats amb l’entorn digital, és autor del llibre “La reinvención de The New York Times” i fa uns mesos ha publicat “Clarín, actualizado”. A més, les persones que el segueixen – que són moltes, més de 16 mil a X (abans Twitter)- coneixen molt bé la seva newsletter, Tendenci@s.
Huertas li va donar pas a Nafría fent la següent pregunta: “N’hi ha més de 10 reptes? Tots tenen la mateixa importància?”. I Ismael Nafría va començar la seva exposició amb un missatge optimista, que va mantenir durant tota la seva intervenció: “Malgrat l’escenari dels mitjans pugui semblar negatiu, el periodisme té un gran futur per davant i una gran missió a complir (…) la indústria de la comunicació viu en un estat permanent de transformació. El que avui funciona demà ja no té sentit. Saber-se moure en aquest món és una habilitat valorable”.
1. El model de negoci
Els mitjans, especialment la premsa, havien viscut amb un model econòmic estable basat en els ingressos publicitaris i, a més, a un escenari on la competència no era excessiva. Aquest sistema funcionava molt bé i deixava sovint bons marges de benefici. Però, amb l’aparició d’Internet, va canviar aquesta situació. Les inversions publicitàries van començar a marxar cap al món digital. A més, cal afegir que els mitjans van arribar a oferir informació gratuïta a Internet per aconseguir més audiència i així atraure els anunciants i, d’aquesta manera, la publicitat que es perdia en paper mai quedava compensada amb els guanys a Internet.
La crisi financera del 2007-2008 va accelerar aquests processos i molts mitjans ho van passar molt malament, continua narrant Nafría. S’havia de donar la volta a la situació i un dels que ho va fer primer va ser el New York Times. Al 2011 aquest diari va obrir l’opció de subscripció digital i ho va encertar. Avui, més de 10 milions de persones paguen pel periodisme del New York Times.
Aquesta decisió ha estat la més rellevant pel negoci del Times de les últimes dècades. La subscripció digital ha esdevingut la seva font d’ingressos principal. Un negoci que depenia de la publicitat, ara viu dels ingressos dels usuaris, un canvi transcendental.
Gairebé tots els diaris s’estan llançant a aquest model de negoci. Els límits els posaran els mitjans i els equips professionals amb la qualitat dels productes que ofereixin. Però, per Nafría, aquest és un dels reptes essencials als que el sector ha de fer front.
2. Els canvis en els hàbits de consum
Novament el món digital n’és el protagonista. Els mitjans que més audiència han perdut són els diaris i revistes en paper. Les caigudes en els diaris en paper són enormes. Segons les dades aportades per Nafría, aquests han passat de tenir més de 16 milions de lectors l’any 2008 a només 5,7 milions el 2023. La televisió s’ha mantingut estable, tot i que ja pateix l’efecte de les plataformes. I, pel que fa a la ràdio, aquest és un mitjà que és manté amb força, però caldrà comprovar quina és finalment la influència dels podcasts.
A la premsa sembla que s’ha batallat i que s’ha perdut, però no és així. Nafría recorda que els mitjans segueixen formant part de la vida de la gent. Per tant, segons ell, la pregunta que cal fer-se és “què poden fer els mitjans per adaptar-se als canvis?”. I, a continuació, dona la resposta: “Entendre’ls, acceptar-los i adaptar les rutines periodístiques. Els grans diaris del món publiquen sempre primer a Internet i després preparen les edicions en paper. Cada vegada hi ha mes gent que s’informa a les xarxes socials. És un fenomen global que té implicacions a tots els mitjans”.
3. La connexió amb l’audiència
La connexió amb l’audiència, o el que en anglès es diu l’engagement, és molt important. L’audiència és qui aporta els ingressos via subscripcions i qui atrau les inversions publicitàries.
Cal connectar amb els usuaris, fer-los fidels al producte i que es comprometin. I, a més, és necessari que estiguin satisfets de fer-ho. Per aconseguir tot això, les coses han d’estar molt ben fetes. Que un 5-10% dels teus usuaris tinguin un nivell d’engagement molt alt és absolutament essencial per anar bé, segons Nafría.
Les newsletters són una bona manera d’incrementar aquesta connexió. Aquests butlletins electrònics estimulen un apropament molt personal amb els usuaris i això sovint és el primer pas cap a la subscripció digital. I sembla que els podcasts també poden tenir un efecte semblant. Gràcies a formats com les newsletters o els podcasts, el producte informatiu s’humanitza, es fa més proper i això fa que es guany en confiança.
4. Guanyar-se la confiança del públic
Nafría reprèn les paraules del reconegut periodista nord-americà Marty Barón, “la pèrdua de la confiança del públic és el gran repte”. Segons Nafría, aquest és altre tema crucial: “res pot posar més en perill la nostra tasca professional que això i les notícies no són bones”.
Diversos estudis demostren que la confiança amb els mitjans de comunicació va de baixa i, a aquest problema, s’ha d’afegir el fenomen de la desinformació, de les notícies falses. Nafría adverteix que és responsabilitat dels mitjans i dels professionals no alimentar-ho més i senyala que molts mitjans treballen de manera irresponsable: “publiquen de pressa i corrents, sense contrastar-les com dicten les normes bàsiques i essencials del periodisme”.
5. Les persones que eviten les notícies
Cada cop hi ha més persones desinteressades per l’actualitat. És un fenomen que, segons els estudis que ha consultat Nafría, va en augment. “Només el 37-38% dels ciutadans llegeix les notícies amb atenció. Quan fa cinc anys el seguiment era del 50%”, indica Nafría.
Els motius d’aquest abandonament són diversos, però Nafría destacat el rebuig que provoca que les noticies destaquin sobre tot aspectes negatius. Nafría proposa com un camí de sortida el periodisme de solucions, al que qualifica com “més constructiu”.
6. Les grans plataformes tecnològiques i les xarxes socials
Tots els mitjans dediquen grans esforços per estar a la primera plana quan els usuaris busquen sobre un tema fent servir un cercador. Tenen professionals dedicats a això. Aquesta tasca també es fa amb les xarxes socials.
Aquesta “dependència de tercers”, en paraules de Nafría, és una “dependència excessiva”. De manera ferma, l’expert afirma que “no podem dependre de tercers. És un perill enorme”. Quan el rendiment dels mitjans està en mans d’altres és molt greu. Nafría adverteix del perill que els algoritmes canviïn de cop i que continguts que funcionaven deixen de fer-ho (recordem que els algoritmes són els que fan que un contingut destaqui sobre altre o que t’arribi un vídeo i no un altre com un contingut escollit especialment “para ti” pel teu perfil com a consumidor).
“Els mitjans han de dependre al màxim possible d’ells mateixos. És la única manera que tenen de controlar el negoci. Google pot canviar l’algoritme d’un dia per l’altre i això pot generar grans pèrdues de seguidors”, explica Nafría.
7. La retenció del talent i la salut mental dels professionals
La pèrdua de llocs de treball, que afecta tots els àmbits econòmics, també apareix a l’àmbit del periodisme. A més, les empreses periodístiques tenen el repte de proporcionar bones condicions de feina als seus equips professionals i retenir el màxim talent possible.
Però en aquesta reflexió també s’han de tenir en compte les peculiaritats del treball periodístic, que fan que molts professionals es replantegin les seves prioritats i decideixin canviar de feina. Aquest és un treball exigent, demana moltes hores de dedicació i molta atenció i alhora exigeix estar contínuament al dia. A més, està molt vinculat a situacions estressants, sobretot amb determinades cobertures.
Segons Nafría, tot plegat està passant factura a un alt nombre de professionals. Estrès, cansament extrem o ansietat són problemes de salut habituals. Existeixen ja diverses guies encaminades a ajudar a detectar, prevenir i resoldre aquests problemes.
8. La tecnologia
L’activitat informativa d’avui en dia depèn més que mai de la tecnologia. Els mitjans no han d’oferir serveis tecnològics, però sí que necessiten entendre i estar al dia de les novetats tecnològiques. És necessari que els mitjans comptin amb equips molt ben preparats, que sàpiguen veure i avaluar les oportunitats i, sobretot, aplicar-les de la manera més eficient quan calgui. “Avui un mitjà no pot sobreviure sense una base i uns professionals tecnològics de primer nivell”, diu Nafría.
9. La intel·ligència artificial generativa
No podia faltar aquest tema a la Lliçó d’Hivern de la SCC-IEC del 2023. És el repte que ocupa hores d’ara la més alta atenció per part de directius i professionals del sector. “La intel·ligència artificial capaç de crear qualsevol contingut s’ha convertit en la gran estrella del món, no només tecnològic sinó dels negocis en general. Vivim als inicis d’una nova revolució que no sabem on ens portarà però estem convençuts que canviarà moltes coses”, diu Nafría.
Nafría va informar d’un estudi recent sobre l’ús que mitjans i periodistes fan de la IA. Segons va explicar, aquesta anàlisi apunta que el 75% dels professionals usen la IA en diferents àrees de la cadena de valor. Entre els beneficis que més s’esmenten, està la millora de l’eficiència i la productivitat, atès que els professionals guanyen temps que poden dedicar a feines que aportin valor afegit. Nafría va comentar que, malgrat que també es parla de les preocupacions ètiques derivades, de moment la majoria d’empreses encara no han establert directius clares sobre el seu ús.
La transparència és ara una obligació. Els mitjans han d’indicar sempre si un contingut ha estat total o parcialment elaborat amb IA. Per Nafría, és important posar en valor l’autoria humana de les informacions i destacar-ne l’expertesa: “aquí està en joc la credibilitat del mitjà i del sector. La temptació és molt gran. Hi ha molts riscos i hi ha l’intent de fer les coses malament”.
10. L’economia de creadors
És un fenomen del que no es parlava fa uns anys, però que ara està guanyant protagonisme de manera molt ràpida. Hi ha molts creadors independents, que estan publicant continguts a diferents plataformes i formats. Intenten viure dels ingressos d’aquesta activitat. Però el que volia comentar Nafría, com a repte dels mitjans, és que “un creador independent pot ser un competidor”. De fet, al Real Decreto-ley 13/2022, s’han aprovat unes quotes per autònoms que els creadors de contingut e influencers hauran de pagar quan obtinguin beneficis de la seva activitat a les xarxes.
Ismael Nafría va acabar la Lliçó d’Hivern del 2023 de la Societat Catalana de Comunicació-Institut d’Estudis Catalans (SCC-IEC) amb un missatge molt clar: “l’únic camí que tenim per superar tots aquests reptes és el de la qualitat i el de creure el que fem. Fer productes amb sentit, dedicant recursos i temps, amb passió i convicció. Sent molt honestos i transparents. Sent, en definitiva, molt professionals”.
