El model de negoci de la premsa escrita s’està transformant cap al pagament per continguts. Un cop s’ha vist que en l’àmbit digital la recerca de clics fàcils no sempre permet crear un model sostenible -i molt menys de qualitat-, les preferències han canviat. Ara bé, per fer aquest gir estratègic cal conèixer molt bé l’audiència i, sobretot, que se senti identificada amb el mitjà de comunicació que consumeix. Aquí hi té un paper clau el que es coneix com engagement, amb l’objectiu de fidelitzar els lectors perquè acabin pagant per la informació.
Marga Durá
Engagement. Aquest vocable anglosaxó ha irromput amb força en el periodisme i ha vingut per quedar-s’hi. Els mitjans de comunicació el necessiten per conèixer la seva audiència i atreure-la amb el cant de sirena de continguts de qualitat. L’objectiu d’aquest compromís, o engagement, no és únicament mantenir un idil·li fugaç i utilitarista amb l’audiència, que es quantifiqui en un augment de visites. El que es pretén és fidelitzar-la i que acabi “passant per la vicaria”. I arribar a l’altar no és una feina fàcil.
“El terme engagement fa anys que s’ha instal·lat en el món empresarial com la pedra filosofal que transforma un producte funcional en un intangible contenidor de valors amb els quals el comprador se sent identificat. En els últims temps, ha estat assimilat pels mitjans de comunicació”, assegura Lluís Codina, fundador de l’Observatorio de Cibermedios del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.
Per entendre la importància del compromís, hem de comprendre d’on venim i cap a on ens dirigim. Ara seríem a la segona fase de la transformació digital del periodisme. La primera va generar una de febre de l’or que buscava aconseguir el nombre més gran de visites amb recursos fàcils i, fins i tot, una mica tramposos.
“En aquesta fase en què només importava el volum, l’engagement preocupava poc. Es tractava, d’una banda, de captar audiència com fos: via seo a notícies, per xarxes socials, amb pescaclics… amb el propòsit d’aconseguir una foto fixa a Comscore afavoridora, que servís per atreure més publicitat. I, d’altra banda, d’aconseguir moltes pàgines vistes, que generessin moltes impressions publicitàries, amb galeries de desenes de fotos, actualitzacions instantànies d’una notícia viral”, explica Lluís Cucarella, director editorial del Laboratorio de Periodismo de la Fundació Luca de Tena i ceo de Next Idea Mitjana, consultora per a mitjans de comunicació.
Segueix llegint: Capçalera
