Per Redacció OCC InCom-UAB
La guerra a Ucraïna, la desinformació, la comunicació inclusiva i la intel·ligència artificial són alguns dels temes que es van posar sobre la taula a la II Jornada d’Ètica Periodística, el 25 de novembre de 2022, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El desenvolupament tecnològic implica més (i nous) conflictes ètics i deontològics. Preocupats per això, el Col·legi de Periodistes, el Consell de la Informació (CIC) i les onze universitats catalanes van organitzar una jornada de reflexió estructurada en sis taules ben diferenciades: Ètica i Guerra Ucraïna, Ètica i desinformació, Ètica i perspectives d’anàlisi, Ètica i exercici del periodisme, Ètica i audiovisual, i Ètica i intel·ligència artificial. La trobada va durar més de 5 hores i és que tots els temes es mereixen un llarg debat.
Anàlisi, acció i responsabilitat
El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, el president del Consell de la Informació de Catalunya, Josep Carles Rius, i el degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Carles Pont, van inaugurar la jornada. A la introducció, es va remarcar la importància de fer recerca en qüestions ètiques i es va valorar el periodisme responsable i honest com a peça clau de la democràcia.
Morros, a la benvinguda, va alertar que “no ens podem permetre que la recerca és quedi a les parets de les universitats i que compartir coneixement és una necessitat i una tendència creixent així com el compromís amb l’ètica professional”. El president del Col·legi de Periodistes va remarcar la necessitat d’una major vinculació entre els teòrics i els professionals.
Per la seva part, Rius va dir que la jornada «és un exercici d’anàlisi de la realitat per treure conclusions pràctiques. És una crida a l’acció i responsabilitat col·lectiva”, i va avisar que “tenim un sistema mediàtic cada vegada més fràgil amb mitjans dèbils i periodistes amb situació de precarietat”.
Per últim, Carles Pont va tancar la benvinguda institucional amb una bona notícia: “ara de l’ètica se’n pot parlar”, però també va advertir que “la pressa es una mala consellera deontològica i fa cometre errors”. Per Pont, “la deontologia ha de ser a tot arreu. Com la boira, no ha de ser una assignatura”.
1. Ètica i Guerra a Ucraïna
Marta Naberhaus, de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i David Messeguer, de la UPF, van obrir la jornada presentant la recerca La guerra explicada als nens i nenes. Naberhaus va dir que “les fonts per explicar el conflicte als nens i nenes són els mateixos corresponsals de les cadenes, experts o històries de refugiats”. A la recerca, centrada en la cobertura i criteris informatius del conflicte als espais infantils, es va analitzar tres programes televisius europeus (Newsround/BBC-, Logo/ZDF i InfoK/TV3): “els informatius van fer ús d’animacions per temes més complexes com l’OTAN o explicar què és la llibertat així com mapes de situació del conflicte per tal que ho entenguessin millor. En aquestes informacions dirigides a infants s’han promocionat els valors basats en els drets humans i s’ha posat als nens en el centre de la notícia”.
Per la seva banda, Irene Powers, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a la seva recerca El discurso de la guerra: tratamiento mediático del conflicto en Ucraina en la prensa online espanyola, ha detectat que «hi ha un rebuig dels mitjans online espanyols cap a Rússia i el seu govern. Al final configuren un tractament mediàtic asimètric de la guerra (…) els mitjans responsabilitzen a Rússia del conflicte”. Powers conclou que “ha faltat contextualitzar i s’haurien d’haver utilitzat més fonts informatives i més plurals”. Powers ha trobat a faltar històries d’interès humà, explicades de forma ètica, quan s’informa del conflicte.
2. Ètica i Desinformació
Xavier Ramon, de la UPF, va presentar l’estudi Desinformació i credibilitat informativa en l’era digital: avaluació per part de la població sènior. Ramon indica que “les marques que utilitzen les plataformes de fact-checking ajuden a prevenir la desinformació davant la població sènior. Quan el públic sènior veu un semàfor vermell, una notícia verificada com a falsa, s’atura. Els ciutadans de major edat són sensibles quan se’ls assenyala que una notícia no té totes les garanties”. El públic sènior és el més vulnerable a la desinformació que circula a través de múltiples plataformes i cal que els portals de verificació marquin de la manera més clara possible que una informació és falsa. També és important promocionar aquestes plataformes, ja que són molt poc conegudes, especialment entre l’agent més gran.
Lydia Sánchez i Sergio Villanueva, de la Universitat de Barcelona (UB), van exposar la recerca El repte de la desinformació: pensament crític i educació mediàtica i informacional. Els autors es pregunten: Per què consumim desinformació? Què podem fer des de l’educació?. Els investigadors constaten que “cal una informació mediàtica informacional per tal de desenvolupar un pensament crític. És necessària i urgent” i apunten que és important “formar el sentit crític dels alumnes perquè puguin interpretar la qualitat de la informació que els arriba”.
Per tancar aquest segon bloc, Maria Teresa Sanz, de la UOC, va parlar sobre el seu treball L’ètica periodística en les crisis sanitàries. Aprenent de la COVID-19. Sanz afirma que «la pandèmia ha suposat una sobrecàrrega de treball per als verificadors de contingut. L’excés d’informació genera incertesa i por (…) La pandèmia ens porta a un estat constant d’alerta i la ciència no ofereix respostes, i les xarxes socials són difusores de desinformació. Hi una mercantilització de la ciència. Els mitjans de comunicació publiquen els estudis preliminars, contribuint a la desconfiança i a la desinformació del públic, qui hi té accés directe. Tot això provoca que la desinformació científica s’escampi i hi hagi dificultat per discernir entre el què és cert i el què és fals”. Sanz també indica que calen competències contra la desinformació.
3. Ètica i perspectives d’anàlisi
Luiz Peres Neto, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va presentar l’estudi La comunicació inclusiva com un valor ètic per a futurs periodistes, emmarcat dins la recerca Diàleg Brasil-Espanya per a la innovació docent en comunicació inclusiva: diagnòstic i propostes d’actuació a partir de la investigació acció, coordinada per la investigadora Amparo Huertas Bailén. Peres Neto apunta la importancia que té, per als futurs professionals del periodisme, com es dona visibilitat al col·lectiu LGTBIQ+ i a les dones. A més, l’alumnat es mostra preocupat per un bon ús del llenguatge inclusiu. Peres Neto aposta “per aprendre a fer un periodisme que no exclogui a cap grup”. No obstant, els resultats de la recerca també indiquen una visió idealitzada d’alguns valors i, fins i tot, sobre la idea de la inclusió.
Núria Ferran-Ferrer, de la UB, amb la seva investigació Efectes col·laterals de l’absència de dones com a protagonistes als mitjans de comunicació: El cas de la Wikipèdia, constata que “de tots els continguts de la Wikipèdia, només un 5% dels articles creats són biografies de dones i només hi ha un 11,6% de dones editores». Hi ha un biaix de gènere en els continguts: “del total de biografies, un 80% són d’homes i el 20%, de dones”. Ferran-Ferrer apunta els efectes de l’absència de dones com a protagonistes als mitjans de comunicació i a la Wikipèdia: “tradicionalment hi ha hagut una invisibilització de les aportacions de les dones i hi ha una realitat poc plural i és el que reflecteix la Wikipèdia”. Pels periodistes, Ferran-Ferrer recomana cursos de formació pensats per professionals no sensibilitzats en perspectiva de gènere, utilitzar les guies disponibles del Col·legi de Periodistes i ser conscients dels efectes danyosos del periodisme en la construcció de la realitat.
4. Ètica i exercici del periodista
Jaume Suau i David Puerta, de la Universitat Ramon Llull-Blanquerna, exposen la investigació Consells de premsa i ètica periodística en l’era digital: el projecte europeu Media Councils in the Digital Age. Es tracta d’una recerca sobre les noves formes d’estàndards ètics del periodisme i els autors apunten el conflicte ètic de les noves formes de periodisme amb els algoritmes i la intel·ligència artificial; el biaix de gènere en les dades amb les conseqüències que això pot generar i els principis ètics del fast-checking. Suau i Puerta es pregunten: com utilitzar el codi ètic i l’autoregulació institucional per a protegir mecanismes i periodistes?; com ajuden els consells de premsa als periodistes? i qui són els periodistes que més sofreixen?
Oriol Ramis, de La Salle, exposa Narratives d’odi: assetjament a periodistes a les xarxes socials, on analitza l’assetjament a periodistes a Twitter durant les eleccions a l’Assemblea de Madrid de 2021. Ramis explica que “Twitter desencadena un component irracional i emocional (…) El discurs d’odi afecta per igual a dones i a homes, però els qui de manera clara el propaguen són homes”.
5. Ètica i audiovisual
Mario Pérez-Montoro, de la UB, ressalta els errors més comuns a la presentació de dades, a partir de la seva recerca La dimensió ètica en la comunicació visual de la informació . L’investigador de la UB apunta que l’ús poc ètic de la comunicació audiovisual pot anular el poder comunicacional i narratiu d’aquest tipus de recursos visuals. Pérez-Montoro dona alguns consells per millorar la comunicació audiovisual de la informació. L’objectiu del seu treball és tipificar les distorsions en l’ús de la visualització d’informació com a estratègia de comunicació i fer una proposta de millora que garanteixi el seu ús ètic.
Montserrat Morcate, de la UB, a la presentació de la investigació Discurso visual del odio y estigmatización en los medios: las imágenes que nos retratan, subratlla que “és important compartir una diversitat d’imatges amb tots els punts de vista. Això no vol dir només publicar-ne una gran quantitat amb les descripcions corresponents». El seu treball fa una anàlisi ètica de les imatges mèdiques de la pandèmia.
Chus López González, de la Universitat Abad Oliva (UAO-CEU), explica amb la seva recerca L’Ètica aplicada a la comunicació audiovisual de les xarxes socials: el cas del Washington Post i el seu canal de Tik-Tok que «The Washington Post representa formalitat, rigor i veracitat, però el seu canal TikTok arriba a milions de joves amb un llenguatge innovador». Chus López parla dels nous llenguatges adreçats a noves audiències i es pregunta: “es banalitza la informació tractada? Es respecta als protagonistes i el contingut periodístic?”. La investigadora alerta que “el to pot comportar conflictes ètics en la interpretació de l’usuari i el canvi de registre en un dels nostres canals de comunicació pot afectar a la coherència del relat i de reputació de la nostra imatge com a mitjà periodístic. El format no ha de passar per sobre del contingut”.
6. Ètica i intel·ligència artificial
A l’últim bloc de la Jornada hi va participar Jorge Franganillo, de la UB, qui va presentar la recerca Intel·ligència artificial generativa i periodisme: oportunitats i amenaces, preguntant-se quines oportunitats i quins dubtes ètics i legals presenta la intel·ligència artificial generativa en la pràctica periodística. Franganillo va explicar que “la intel·ligència artificial simula la redacció humana, permet sense intervenció humana convertir dades en notícies narrades, i complementa la tasca dels redactors suggerint temes d’interès basats en la detecció de tendències. Franganillo constata que “hi ha dubtes sobre la licitud i la legalitat d’alimentar els models amb textos protegits per drets d’autor i que el web scraping no és il·legal, però es destina a suplir una tasca de redacció fins fa poc reservada als humans“.
L’investigador es demana si aixó és ètic. Franganillo recorda que la tecnologia deepfake també s’utilitza per “ressuscitar” personalitats mortes. “És ètic fer-ne recreacions tan versemblants? Aquestes persones hi estarien conformes?”, reflexiona en veu alta l’investigador. Franganillo pensa que “cal introduir pautes ètiques sobre l’ús de la tecnologia i que els models de llenguatge aporten rapidesa i capacitat analítica però el factor humà és insubstituïble”.
Santiago Tejedor, de la UAB, amb la seva recerca Inteligencia Artificial y periodisme: Un desafío informativo, pedagógico y ético, constata que “hi ha la necessitat de començar una nova pedagogia. La intel·ligència artificial s’ha de treballar des de l’educació i les universitats». Com a desafiaments per la premsa de proximitat, Tejedor apunta la investigació i la reflexió, la transparència, la privacitat, l’autoria i l’ètica.
I Juan Francisco Jiménez, de la UAO-CEU, va presentar El biaix de l’escriptura automàtica al periodisme: el rol dels corpus de text a l’entrenament de la intel·ligència artificial. Aquest investigador explica “que s’han d’identificar les notícies que han sigut creades a partir de models i els models haurien d’informar sobre quines bases de dades han estat entrenats”. Jiménez es fa preguntes com aquestes: el biaix d’una base de dades és el biaix de l’aprenentatge i és el biaix del model? Una de les seves conclusions és que: “hi ha desafiaments ètics com l’automatització dels biaixos degut als biaixos presents en els corpus que entrenen els models basats en aquesta tecnologia”.
Per acabar la II Jornada d’Ètica periodística, Núria de José, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i moderadora de l’acte, sintetitza les idees clau i Mª José Recoder, coordinadora del grup de treball d’Universitats del CDP, tanca la jornada amb una reflexió sobre l’ètica periodística. “Ser ètics és una actitud”, recorda Recoder recuperant paraules de Carles Pont a l’inici de l’acte.
