És difícil trobar una definició global de Bèlgica més enllà del mateix nom. Perquè la globalitat com a país la desdibuixen tres realitats liderades i personalitzades per tres llengües i cultures: el francès, el neerlandès i l’alemany. En conseqüència, el panorama mediàtic al servei d’aquesta diversitat és particularment curiós. Es podria dir que els mitjans enfoquen els fets de la regió lingüística on són, a l’hora que fan de finestres obertes al que passa en els tres països referents per a aquestes tres marcades comunitats belgues: França, Holanda i Alemanya.
La minoria alemanya –la tercera llengua oficial de Bèlgica– té GrenzEcho, com a diari de referència, però a part d’això, en realitat, a nivell de realitats mediàtiques, dominen les dues grans que marquen el dia a dia informatiu del país: Flandes, al nord i on parlen neerlandès, i Valònia, al sud, on tenen com a llengua el francès.
Aquesta divisió, tanmateix, no és tan senzilla. Tal com precisa Philippe De Boeck, director adjunt de la secció Món del diari Le Soir, “Bèlgica no és Flandes d’una part i Valònia d’una altra, perquè hi ha també Brussel·les al mig amb més d’un milió d’habitants, un 85% dels quals són francòfons. A més a més de la minoria de parla alemanya, a Valònia, que són uns 85.000 habitants”.
Le Soir té 600.000 lectors (300.000 visitants únics al dia al web), amb una tirada al voltant dels 75.000 exemplars distribuïts entre Brussel·les, Valònia i Flandes. “És un diari de referència a Brussel·les i a Valònia, un diari independent, generalista de qualitat i progressista, podem dir de tradició liberal. Al costat flamenc, Le Soir és considerat una referència francòfona, si bé només tenim xifres de lectors per al conjunt de Bèlgica”, explica De Boeck.
Segueix llegint: Capçelera
