Fa dos anys que Jack Dorsey, el conseller delegat de Twitter, va anunciar que prendria mesures per a controlar la difusió del discurs d’odi, l’assetjament, les notícies falses i les teories de conspiració. La xarxa ja ha promogut algunes mesures com amagar les respostes de les piulades, i aquest mes de març ha endurit les regles contra les conductes d’odi. Actualment es prohibeix el llenguatge que deshumanitzi per edat, religió, discapacitat o malaltiaSegons Twitter, el llenguatge deshumanitzant augmenta els riscos dels danys fora d’internet, tal com afirmen algunes investigacions. “Els insults, les vexacions i la resta de comportaments d’aquesta mena repercuteixen en la qualitat de les interaccions i poden generar que els usuaris migrin a altres entorns de comunicació on es trobin més segurs”, adverteix Sílvia Martínez-Martínez, directora del màster de Social Media: Gestió i Estratègia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons l’informe de xarxes socials 2020 de The Social Media Family, a Twitter, durant el 2019, només el 23,54% dels perfils ha contribuït a la xarxa social amb els seus missatges durant els dos darrers mesos, davant el 76,45% dels perfils inactius.

Per què a Twitter es donen aquesta mena de converses tòxiques?

A diferència de moltes de les seves competidores com Instagram, l’“ambient i el desenvolupament de rols és força diferent”. “En general, les plataformes audiovisuals tenen un caràcter més amable que les textuals, i tot i que Twitter ha integrat els continguts audiovisuals a marxes forçades durant aquests darrers anys, va néixer com una xarxa social eminentment textual, i això és una cosa que imprimeix un cert caràcter”, afirma Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. A continuació, els experts Ferran Lalueza i Sílvia Martínez-Martínez, tots dos professors de la UOC, ofereixen algunes raons per explicar la toxicitat d’aquesta xarxa.

Segueix llegint: comunicacio21

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.