Per Redacció OCC InCom-UAB
La IV Jornada d’Ètica Periodística, la trobada anual d’acadèmics i professionals que té per objectiu reflexionar sobre les oportunitats i tendències que modulen el present i el futur de la comunicació posant la mirada en l’ètica, va tenir lloc el 22 de novembre a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb gran assistència de públic. En aquesta edició el tema central va ser l’impacte de la intel·ligència artificial i la creixent polarització.
Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va inaugurar la trobada conjuntament amb Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya, i Antoni Nomdedeu, degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Maria José Recoder, coordinadora del Grup de Treball d’Educació Mediàtica i Universitats al Col·legi de Periodistes, va ser la moderadora.
Un cop més, Morros va defensar que «sense ètica no hi ha periodisme, i aquest és un principi cardinal que no hem d’abandonar mai». Una idea que Laura Saula, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes i encarregada de concloure la jornada, va tornar a destacar.
El president del Consell de la Informació de Catalunya va remarcar que, després de quatre edicions, la jornada ja s’ha consolidat. Josep Carles Rius va destacar la imprescindible cooperació entre la professió, l’acadèmia i el CIC, institució que vetlla pel compliment del codi deontològic. «Mai abans hi havia hagut tants poders utilitzant la mentida com a arma política i mai hi havia hagut tanta gent a creure aquestes mentides. Això crea una situació que en els anys de democràcia que portem mai s’havia produït”, va dir Rius amb un to de preocupació.
Introducció: Les bases del periodisme i de la democràcia
A hores d’ara, és evident la necessitat de debatre sobre la IA. Tal i com va dir el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la IA està redibuixant el panorama comunicatiu. Segons Morros, “per adaptar-nos a les noves plataformes hi ha aspectes innegociables com el contingut i la manera de tractar la informació. La recerca de la veritat, el compromís ètic, el contrast de les fonts i l’anàlisi rigorosa són pilars que no podem, ni hem, de sacrificar. Sense aquests elements el periodisme perd la seva credibilitat”.
Morros va situar molt bé el nus del problema. La IA generativa es presenta com una eina que no és ni bona ni dolenta, però que es nodreix de milions de dades que poden ser incorrectes, imprecises i, fins i tot, falses. En conseqüència, els continguts que crea també poden ser falsos i erronis, si no són revisats i corregits. Una informació sense cap mirada crítica pot ser una informació tergiversada de la realitat.
El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya va recordar que, com a periodistes, tenim la responsabilitat de revisar l’origen de tot allò que rebem, creem i compartim; però, alhora, és clau fomentar una alfabetització mediàtica que permeti a tothom assumir un paper actiu en aquest ecosistema i entendre la configuració de la IA en el paisatge comunicatiu. A més, Morros va destacar també l’amenaça que suposa per al periodisme la polarització social i la desconfiança cap als mitjans.
Rius va incidir en com les plataformes han destruït el paper d’intermediari dels mitjans de comunicació professionals. Una situació que Rius va definir com a inèdita i molt preocupant. Segons el president del Consell de la Informació de Catalunya, les plataformes i les xarxes socials van ser vistes com una utopia de la llibertat d’informació i la llibertat d’expressió, però darrera d’això hi ha una altra realitat. Les plataformes exerceixen el control i han convertit la ciutadania en el seu ostatge, de manera que els mitjans són cada vegada més fràgils; els periodistes pateixen més situacions de precarietat i les persones són més vulnerables. En aquest context, les emocions s’imposen sobre la racionalitat i és molt preocupant l’expansió del discurs d’odi i dels discursos destructius. Tot plegat genera desinformació, que no només està a les xarxes sinó que també està present en mitjans convencionals. Pel president del CIC, “està en joc la credibilitat del periodisme”. El seu argument és clar: “Sense democràcia, no hi ha periodisme i hi ha repressió. I sense periodisme, no hi ha democràcia. La clau està en la decisió ètica, personal i col·lectiva, i el compromís amb aquests valors”.
El degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili va destacar que “la IA planteja interrogants profunds sobre els límits a l’ús de la tecnologia. Estem en un context de creixent polarització on les narratives es veuen influenciades per interessos i la desinformació es converteix en un desafiament diari”.
Un cop més la trobada va servir per compartir reflexions diverses arran dels resultats i conclusions de recerques universitàries en marxa o ja finalitzades sobre ètica i deontologia. Una vintena d’investigadors i investigadores van presentar els seus treballs. La jornada es va estructurar amb tres blocs temàtics: ètica i IA, ètica i responsabilitat mediàtica, i ètica i polarització.
Ètica i IA
Roger Cuartielles (Universitat Pompeu Fabra) explica el punt de partida del seu estudi d’aquesta manera: “la progressiva adopció en el fact-checking d’eines que usen la IA planteja nous desafiaments ètics”. Cuartielles, que va presentar la ponència Transparència i desafiaments ètics en l’ús de la IA en el fact checking, va defensar la transparència en l’ús de la IA com un aspecte ètic crucial, però, segons el seu treball, “la indicació explícita de l’ús de la IA als llocs web de les plataformes de verificació és de caràcter minoritari”. Cuartielles apunta que el desconeixement entorn la IA pot estar darrera d’aquest baix nivell de transparència.
Mònica Puntí va presentar la recerca Els efectes ètics de la IA generativa en la publicitat, a la que també han participat Ramon Martín-Guart, Sílvia Espinosa i Jordi Serra. Tots són membres de la Universitat de Girona, però també han comptat amb la col·laboració de la Universitat de Río de Janeiro (Brasil). Aquest treball es centra en els dilemes ètics que afecten a les agències publicitàries. En concret, ha estat una anàlisi dels riscos ètics de la IA, la manipulació de dades, la pèrdua de privacitat i la discriminació en la segmentació d’audiències. Puntí va descriure la transformació del sector fent èmfasi en la publicitat segmentada adreçada a un públic concret i la millora en l’eficiència de la gestió de campanyes publicitàries, però sense descuidar els reptes associats, com la creació d’anuncis enganyosos, la falta de normatives específiques o la perpetuació de biaixos i estereotips. Puntí també va reflexionar sobre l’aplicació de la IA a la co-creació apuntant idees sobre els anuncis intel·ligents, interactius i automatitzats així com sobre l’automatització de tasques creatives. L’estudi va permetre treure conclusions des de diferents perspectives. En primer lloc, alguns directius creuen que la IA no substituirà la creativitat humana i aposten pel seu ús perquè no adoptar-la pot afectar seriosament la competitivitat del mercat. En segon lloc, el marc legal actual no és suficient per regular l’ús de la IA al sector i, per acabar, l’acadèmia haurà de replantejar el seu enfocament en la formació dels seus professionals.
La investigació Sexisme, racisme, classisme i edatisme en la IA generativa, de Juan Linares i d’Andrea Rosales (Universitat Oberta de Catalunya), mostra els múltiples biaixos que es poden donar, un problema que consolida l’exclusió social de grups molt vulnerables. Juan Linares, que es va encarregar de fer la presentació, va posar de manifest aquest problema a través d’exemples il·lustratius que nodreixen els estereotips de gènere, d’edat i de racisme.
Es va tancar aquest bloc amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el treball Desafiaments i oportunitats de la IA: projectes i investigacions, deCristina Pulido, Santiago Tejedor i Setphanie Vick. Arran del treball es van delimitar diversos desafiaments ètics:
- Sensibilització: coneixen els periodistes en actiu els desafiaments ètics de la IA?
- Rutines de producció periodística i processos que demanen especial reflexió ètica
- Propietat intel·lectual i articulació del concepte d’autoria
- Formació dels futurs professionals del periodisme
- Foment d’un ús ètic de la IA des dels mitjans de comunicació
- Alfabetització mediàtica com impulsora de l’activisme contra la desinformació
Ètica i responsabilitat mediàtica
L’investigador Jesús Martínez (Universitat Autònoma de Barcelona) va reflexionar al voltant del llibre La guerra és una piscina? Aquesta és una obra literària de l’escriptor Plàcid Garcia-Planas i del fotògraf Guillermo Cervera. Ambdós relaten la guerra mostrant amb imatges una violència que no es veu i narrant la part més fosca dels humans. Jesús Martínez reflexiona arran d’aquesta publicació sobre la relació dels fotoperiodistes amb les persones que es fotografien, els límits ètics davant els horrors i les barbaries. Hem de pixelar les imatges o s’han de mostrar com són?. És una de les preguntes que ens va plantejar Martínez. A partir de l’anàlisi de portades publicades, l’investigador es pregunta què es guanya publicant certes fotos i arriba a plantejar-se, fins i tot, si els diaris estan esdevenint una extensió de les xarxes socials.
Des de la Universitat Abat Oliba-CEU, la periodista ucraïnesa Sasha Molotkova i Juan Francisco Jiménez van presentar l’estudi La retransmisión de la guerra de Ucraina en redes sociales: un ángulo nuevo para los retos éticos. El treball s’endinsa en els desafiaments ètics emergents amb la difusió de conflictes bèl·lics en xarxes socials. L’accessibilitat al contingut de primera mà i la ràpida difusió es contemplen com un problema. Arran d’aquesta ponència, es va posar sobre la taula el problema de la transmissió de contingut cru per part de militars i ciutadans, considerats com nous actors de la comunicació les publicacions dels quals, sense mediació periodística -amb imatges sense filtres ni edicions-, generen controvèrsies sobre els límits ètics de la visibilitat de la violència i ens fan plantejar-nos fins a quin punt és ètic mostrar determinats continguts. Sasha Molotkova va parlar del problema de la ràpida i massiva difusió del contingut fals, fet que dificulta la tasca d’informar de forma precisa. Per Molotkova, l’elevada presència de fake news debilita la confiança amb els mitjans. La investigadora defensa que cal mantenir l’objectivitat i la credibilitat. La conclusió del treball és clara: cal actualitzar els codis d’ètica en periodisme i xarxes socials, així com també cal revisar els principis de responsabilitat i professionalitat en temps de guerra. Molotkova va proposar la necessitat de crear noves guies adreçades a la ciutadania per l’ús de contingut en xarxes, protocols de verificació i responsabilitat ètica.
Carolina Escudero (Universitat Autònoma de Barcelona) va relatar resultats de la seva investigació La ética del cuidado en la cobertura de las desapariciones forzadas. Segons Escudero, els periodistes estan exposats a situacions desafiants per les quals no estan preparats. Escudero defensa la necessitat d’un protocol a seguir pels periodistes que treballen amb casos traumàtics. Per exemple, els periodistes han de generar una connexió amb les famílies de les persones desaparegudes.
Ètica i Polarització
David Puertas, que va parlar en representació de Jaume Suau (CIC i Universitat Ramon Llull), va exposar les claus del treball Desconfiança i polarització: percepcions ciutadanes sobre el periodisme a Espanya, Itàlia i Eslovàquia. L’objectiu d’aquesta proposta era analitzar els factors que afecten la confiança/desconfiança informativa. Puertas va apuntar que, per una banda, hi ha una macro desconfiança cap al sistema periodístic i les seves institucions i, per l’altra, una micro desconfiança en els elements que configuren la notícia. L’estudi també va tractar les percepcions de la ciutadania sobre com s’hauria de regular el periodisme.
Des de la Universitat Rovira i Virgili, Marta Montagut, Arantxa Capdevila i Carlota Moragas van presentar la ponència Pseudoinformadors i influencers en la comunicació política. Marta Montagut va definir el pseudoinformador com un actor de l’esfera pública digital que s’apropia de les formes i funcions normatives del periodisme, que genera un discurs políticament esbiaixat, que usa informació falsa, descontextualitzada o incompleta i que no pertany al context polític però sí que hi influeix. A més, els pseudoinfomadors es presenten com a influencers polítics. La seva capacitat d’atracció de seguidors es deu en gran part perquè es perceben com autèntics i propers i, a més a més, generen identitat cultural amb efecte de comunitat. Montagut va recordar que la desinformació té un 70% més de possibilitats de ser compartida, disminueix la qualitat de l’argumentació i alhora l’algoritme premia allò que té més audiència. Segons el projecte, els principals problemes ètics generats pels pseudoinformadors són: informació esbiaixada, errònia i/o incompleta; ús de fonts no fiables; atacs a col·lectius vulnerables i fragilitat del dret a la intimitat i a l’honor. A l’hora de pensar una solució, Marta Montagut va assenyalar: el paper importantíssim dels fact-checkers; els desinformadors com a tema d’agenda informativa i la importància del periodisme local, comarcal i autonòmic. Aquesta ponència va destacar la necessitat de donar importància als veritables periodistes i líders d’opinió, que han d’entrar a les xarxes per equilibrar; potenciar l’alfabetització mediàtica informacional i adoptar mesures legislatives que no premiïn la desinformació ni la monetitzin. I, sobretot, cal re-legitimar el periodisme, va defensar Montagut.
L’investigador Toni Rodríguez (Universitat Ramon Llull) va presentar la recerca Atacs online contra periodistes: estudi del cas a les eleccions europees i Eurocopa de futbol. Amb la recopilació dels tweets i retweets de 388 periodistes publicats durant les eleccions al Parlament Europeu 2024 i l’Eurocopa de Futbol 2024, s’ha obtingut una mostra de 198.206 missatges. Les conclusions apunten que les dones periodistes reben més atacs en línia que els homes periodistes i que els mitjans progressistes reben més atacs en línia que els mitjans conservadors.
I, per finalitzar, Núria Contreras i Mònica González (Universitat Autònoma de Barcelona) van presentar Notícies falses i desinformació: guia de recursos, una selecció de recursos sobre notícies falses i desinformació disponible en català, castellà i anglès. Aquest és un projecte del Servei de Biblioteques de la UAB, una eina que permet lluitar contra la desinformació.
No és tan fàcil
Actuar com a periodista des de l’ètica no és una qüestió senzilla. Per exemple, a una ronda de preguntes es va exposar que s’ha de ser valent i publicar imatges dures, que no s’ha d’amagar la realitat. En definitiva, que s’ha de defugir del periodisme light. Però, si fan una ullada a la World Press Photo, veuran que hi ha moltes realitats amagades o de les que només s’explica una part. I encara és més esgarrifosa la xifra de periodistes morts per voler explicar-les.
Recupera la IV Jornada d’Ètica Periodística sencera: https://www.youtube.com/watch?v=ox7i9Ufqvd0
Imagen de Gordon Johnson en Pixabay
