Cinema

+ info: Cossetània Edicions Josep Maria Forn, un dels directors en actiu més veterans del cinema català, és l’autor de pellícules tan emblemàtiques com La piel quemada i Companys, procés a Catalunya. Ha esta el màxim impulsor d’un cinema català diferenciat i independent per recuperar la nostra memòria històrica arran de la caiguda del franquisme. Des de la seva productora, P. C. Teide, dóna l’oportunitat de fer cinema a joves realitzadors i estableix les bases per al seu futur en càrrecs de l’Administració. Productor de la llegendària La ciutat cremada, ha passat a la història la seva aferrissada lluita de …

Llegir més

+ info: Cossetània Edicions Joan Bosch, nascut a Valls (Tarragona) el 31 de maig de 1925, figura a la història del cinema europeu com a director de films populars de gènere, alguns dels quals han passat a la categoria de pel·lícules de culte. A més de sis guions escrits per a altres directors al començament de la seva carrera, i de tres curtmetratges, Bosch ha signat com a director vint-i-nou llargmetratges: cinc de gènere criminal, tres comèdies romàntiques (les denominades “de platja”), deu comèdies de tot tipus (principalment d’embolics al servei de còmics acreditats com ara Cassen), una comèdia musical, …

Llegir més

+ info: Internet Bookshop Italia Primo saggio pubblicato in Italia su tutto il cinema di Bigas Luna, il volume ricostruisce analiticamente la produzione cinematografica del regista catalano, evidenziandone l’intima coerenza di fondo e i temi ricorrenti (la pulsione erotica e trasgressiva, la voluttà del cibo, l’ambiguità della seduzione), che trovano nello stile lucidamente visionario di questo cineasta amante della fotografia un perfetto riscontro in termini di immagini e di atmosfere.

Literatura catalana i cinema mut demostra per primera vegada fins a quin punt prosistes i narradors catalans de primer ordre van inspirar-se en les grans produccions cinematogràfiques europees i de Hollywood. L’estudi proposa una lectura inèdita, des del punt de vista fílmic, d’obres d’Alexandre Plana, Josep Pla, Carles Soldevila i Francesc Trabal. Així, llibres com ara A l’ombra de Santa Maria del Mar, Coses vistes, Llanterna màgica, Fanny i Quo vadis, Sànchez? són interpretats a la llum de l’art de les ombres. + info: http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/Literatura-catalana-i-cinema-mut.html

“Si no nos dejan ser Víctor Hugo, seremos Mallarmé”. Esta frase pronunciada por Joaquín Jordá en el año 1967 en la Mostra Internazionale del Nuevo Cinema de Pesaro, inspira el título del presente ensayo. La sentencia de Jordá ofrece la definición sintética de un movimiento cinematográfico activo entre los años 1966 y 1972 y conocido bajo el nombre de Escuela de Barcelona. Este estudio versa sobre la renovación del lenguaje cinematográfico que pretendieron realizar, bajo los auspicios de Mallarmé, directores como Vicente Aranda, Joaquín Jordá, Jacinto Esteva, Gonzalo Suárez, José María Nunes, Pere Portabella, Ricardo Bofill, Jorge Grau y Carlos …

Llegir més

Des dels estudis culturals i els estudis fílmics, la problemàtica sobre la identitat ha establert una línia molt fecunda de recerca acadèmica que analitza, per exemple, els processos identitaris referits a minories ètniques, racials o sexuals, o explora les dinàmiques d’aquelles cinematografies que puguin serassimilades a un determinat context cultural o a certes delimitacions nacionals o transnacionals. Des d’un posicionament crític i amb una mirada ampliada sobre el concepte d’identitat, aquest compendi de textos aborda qüestions com la idea relliscosa d’identitat nacional, la recuperació de la memòria (històrica), la constitució d’identitats urbanes i les tensions amb la subcultura o el …

Llegir més

Testigo de excepción y artista rebelde frente a los cambios culturales y políticos en Cataluña, Ventura Pons ha registrado en sus filmes muchos de esos cambios, siempre con un ojo agudo y provocador. Desde Ocaña, retrat intermitente (1978) hasta Ignasi M. (2013), la calidad de sus películas consagran a Pons (Barcelona, 1945) como un referente inevitable del cine catalán. Para Cataluña y para las naciones más allá del mundo ibérico, llegaba la hora de editar una publicación académica especializada en el estudio en detalle de este autor, promoviendo diálogos y discusiones posteriores. Y todo ello en razón del valor humano …

Llegir més