Cinema Archives - Pàgina 4 de 4 - OCC InCom-UAB

“Josep Maria Forn L’aventura del cinema (Pròleg de Román Gubern)”, Àngel Comas (2012)

+ info: Cossetània Edicions Josep Maria Forn, un dels directors en actiu més veterans del cinema català, és l’autor de pellícules tan emblemàtiques com La piel quemada i Companys, procés a Catalunya. Ha esta el màxim impulsor d’un cinema català diferenciat i independent per recuperar la nostra memòria històrica arran de la caiguda del franquisme. Des de la seva productora, P. C. Teide, dóna l’oportunitat de fer cinema a joves realitzadors i estableix les bases per al seu futur en càrrecs de l’Administració. Productor de la llegendària La ciutat cremada, ha passat a la història la seva aferrissada lluita de …

Llegir més

“Diccionari de llargmetratges. El cinema a Catalunya després del franquisme (1975-2003)”, Àngel Comas (2003)

+ info: Cossetània edicions El cinema que es fa a Catalunya és quantitativament més important del que pot semblar a primera vista. Aquest llibre, dissenyat en forma de diccionari, comença el dia després de la mort de Franco i acaba l’1 d’octubre de 2003. Durant aquest període de temps, 228 directors catalans o formats a Catalunya i 172 directors de fora del nostre país han realitzat 795 llargmetratges cinematogràfics. 234 empreses catalanes els han produït (o coproduït). Les xifres són més significatives que les paraules: més de vint produccions cada any i, el que és encara més important, amb una …

Llegir més

“Joan Bosch. El cine i la vida”, Àngel Comas (2006)

+ info: Cossetània Edicions Joan Bosch, nascut a Valls (Tarragona) el 31 de maig de 1925, figura a la història del cinema europeu com a director de films populars de gènere, alguns dels quals han passat a la categoria de pel·lícules de culte. A més de sis guions escrits per a altres directors al començament de la seva carrera, i de tres curtmetratges, Bosch ha signat com a director vint-i-nou llargmetratges: cinc de gènere criminal, tres comèdies romàntiques (les denominades “de platja”), deu comèdies de tot tipus (principalment d’embolics al servei de còmics acreditats com ara Cassen), una comèdia musical, …

Llegir més

“Bigas Luna”, Maurizio Fantoni Minnella (2001)

+ info: Internet Bookshop Italia Primo saggio pubblicato in Italia su tutto il cinema di Bigas Luna, il volume ricostruisce analiticamente la produzione cinematografica del regista catalano, evidenziandone l’intima coerenza di fondo e i temi ricorrenti (la pulsione erotica e trasgressiva, la voluttà del cibo, l’ambiguità della seduzione), che trovano nello stile lucidamente visionario di questo cineasta amante della fotografia un perfetto riscontro in termini di immagini e di atmosfere.

“Literatura catalana i cinema mut per Iribarren”, Teresa Donadeu (2012)

Literatura catalana i cinema mut demostra per primera vegada fins a quin punt prosistes i narradors catalans de primer ordre van inspirar-se en les grans produccions cinematogràfiques europees i de Hollywood. L’estudi proposa una lectura inèdita, des del punt de vista fílmic, d’obres d’Alexandre Plana, Josep Pla, Carles Soldevila i Francesc Trabal. Així, llibres com ara A l’ombra de Santa Maria del Mar, Coses vistes, Llanterna màgica, Fanny i Quo vadis, Sànchez? són interpretats a la llum de l’art de les ombres. + info: http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/Literatura-catalana-i-cinema-mut.html

“Diccionari de llargmetratges. El cinema a Catalunya durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme (1930-1975)”, Àngel Comas (2005)

Entre el naixement del cinema sonor a Catalunya (1930) i la fi del franquisme (1975), empreses ubicades a Catalunya i directors catalans arreu del món van fer 883 llargmetratges cinematogràfics. Aquest període, que abraça no només el canvi tan important que va representar l’adopció del sonor, fou afectat pels fets històrics més decisius de la història d’Espanya dels darrers anys: la República, la Guerra Civil i el franquisme. La cinematografia catalana gairebé mai no va poder reflectir la cultura ni la civilització del país a causa de la seva supeditació a la cinematografia espanyola, seguint la lògica de la dependència …

Llegir més

“SEREMOS MALLARMÉ. La escuela de Barcelona: una apuesta modernista”, Jean-Paul Aubert (2016)

“Si no nos dejan ser Víctor Hugo, seremos Mallarmé”. Esta frase pronunciada por Joaquín Jordá en el año 1967 en la Mostra Internazionale del Nuevo Cinema de Pesaro, inspira el título del presente ensayo. La sentencia de Jordá ofrece la definición sintética de un movimiento cinematográfico activo entre los años 1966 y 1972 y conocido bajo el nombre de Escuela de Barcelona. Este estudio versa sobre la renovación del lenguaje cinematográfico que pretendieron realizar, bajo los auspicios de Mallarmé, directores como Vicente Aranda, Joaquín Jordá, Jacinto Esteva, Gonzalo Suárez, José María Nunes, Pere Portabella, Ricardo Bofill, Jorge Grau y Carlos …

Llegir més

Ana Rodríguez Granell (coord.) (2016): Identitats en conflicte en el cinema català

Des dels estudis culturals i els estudis fílmics, la problemàtica sobre la identitat ha establert una línia molt fecunda de recerca acadèmica que analitza, per exemple, els processos identitaris referits a minories ètniques, racials o sexuals, o explora les dinàmiques d’aquelles cinematografies que puguin serassimilades a un determinat context cultural o a certes delimitacions nacionals o transnacionals. Des d’un posicionament crític i amb una mirada ampliada sobre el concepte d’identitat, aquest compendi de textos aborda qüestions com la idea relliscosa d’identitat nacional, la recuperació de la memòria (històrica), la constitució d’identitats urbanes i les tensions amb la subcultura o el …

Llegir més

“Ventura Pons. Una mirada excepcional desde el cine catalán”, Andrés Lema-Hincapié, Conxita Domènech (eds.) (2015)

Testigo de excepción y artista rebelde frente a los cambios culturales y políticos en Cataluña, Ventura Pons ha registrado en sus filmes muchos de esos cambios, siempre con un ojo agudo y provocador. Desde Ocaña, retrat intermitente (1978) hasta Ignasi M. (2013), la calidad de sus películas consagran a Pons (Barcelona, 1945) como un referente inevitable del cine catalán. Para Cataluña y para las naciones más allá del mundo ibérico, llegaba la hora de editar una publicación académica especializada en el estudio en detalle de este autor, promoviendo diálogos y discusiones posteriores. Y todo ello en razón del valor humano …

Llegir més

La difícil relació entre negoci i cultura

Per Amparo Huertas Bailén (InCom-UAB) El Clúster Audiovisual de Catalunya, en el marc del Festival de Cinema Independent Nord-Americà de Barcelona, va organitzar la taula rodona Model Audiovisual Nord-Americà. Experiències catalanes als USA el passat 2 de març a Barcelona, a la Seu SGAE-Catalunya. L’objectiu de la trobada era compartir l’experiència de productores catalanes que han treballat als Estats Units i que, per tant, han hagut d’adaptarse a la manera de fer nord-americana. Noemí Cuní (Grupo Broadcaster) va ser la moderadora del debat. David Matamoros (Zentropa Spain), Sergio Moreno (Lastor Media), Felix Balbas (Minimo VFX) i el productor nord-americà Kyle …

Llegir més