Llengua Catalana Archives - OCC InCom-UAB

Aliances estratègiques entre les televisions públiques de les Illes Balears, València i Catalunya

Autora: Ana Augusto Arenas La presentació de la 46a sessió del Fòrum de la Comunicació va tenir lloc el passat dijous 30 de setembre a la Pedrera de Barcelona. La ponència, centrada en el debat sobre el present i futur del servei públic audiovisual a les Illes Balears, València i Catalunya, va comptar amb les intervencions d’Andreu Manresa, director general de Radiotelevisió de les Illes Balears (ib3tv); Alfred Costa, director general d’À Punt Mèdia i Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya (TVC). El col·loqui, moderat per Roger Loppacher, president del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), pretenia ser “un espai …

Llegir més

Historia del doblaje catalán de los Clásicos de Walt Disney. Jorge Pérez de la Torre (2019)

+ info: TDX Aquest treball vol ser una eina de consulta amb tota la informació tècnica del doblatge al català dels Clàssics de Walt Disney. Mitjançant el testimoni de professionals en la direcció, traducció i ajust de les pel•lícules, es dibuixa la seva trajectòria històrica començant pels antecedents musicals dels anys seixanta fins a l’estrena de l’últim Clàssic en català de l’actualitat –juliol del 2019–. L’estudi de camp inclou l’elaboració de dues taules on hi figuren totes les dades tècniques recollides fins avui dia, i se n’afegeixen algunes d’interès. La recerca es centra també en vessar llum sobre els orígens del …

Llegir més

Breu història de la llengua als Països Catalans. Bernat Joan i Esperança Marí (2019)

+ info: Pagès editors En aquest volum s’analitza, bàsicament, la història de la llengua catalana, des dels orígens fins a l’actualitat: la disgregació del llatí anomenat vulgar, la constitució de les diferents llengües romàniques, el paper de Ramon Llull com a primer cohesionador de la llengua, l’expansió medieval, les contradiccions del final de l’edat mitjana, l’etapa de gradual pèrdua de poder polític de la Corona catalanoaragonesa, l’ocupació del país (segle XVII, Catalunya Nord; segle XVIII, la major part del territori), la tasca ingent per la consolidació de la llengua també als àmbits formals, les sotragades del segle XX i la …

Llegir més

Corregir mata. Pau Vidal (2020)

+ info: Editorial Viena Les autoritats lingüístiques adverteixen que la llengua encarcarada i l’hiperpurisme poden perjudicar greument la salut dels parlants i de la gent del voltant La llengua catalana està amenaçada per dues forces tan poderoses com són el castellà de la repressió i l’anglès de la globalització i la revolució digital. El temor pel futur de la llengua ha fet revifar un purisme lingüístic antiacadèmic que sembra el desconcert entre els parlants.

Llengua i nacionalisme en el discurs mediatitzat català i espanyol produït arran de l’elaboració de l’Estatut de Catalunya del 2006. Anna Pi Vilà (2019)

+ info: Tesis Doctorals en Xarxa La redacció de l’Estatut de Catalunya de 2006 introduïa l’obligació de conèixer la llengua catalana, tal com fa la Constitució espanyola de 1978 amb el castellà. Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que l’intens debat sobre política lingüística generat als mitjans per la redacció de l’Estatut ja contenia representacions nacionalistes, dins de dos àmbits de referència confrontats, i que el paper de la llengua és central als debats de caràcter nacionalista que configuren l’opinió pública espanyola. Hem analitzat, des de l’Anàlisi Crítica del Discurs, un corpus de 46 articles d’opinió sobre la qüestió lingüística, escrits …

Llegir més

Andreu González Castro (2019): Manual d’autoajuda per a catalanoparlants

+ info: Cossetània Edicions Quina és la salut actual de la llengua catalana? Aquesta és una qüestió controvertida que es podria resumir amb una imatge: el català és a la Lliga de Campions de les llengües minoritzades. Això fa que comparteixi algunes característiques pròpies de les llengües plenament normalitzades i algunes que són pròpies de llengües en perill. Manual d’autoajuda per a catalanoparlants és una crida a la mobilització dels catalanoparlants en relació a l’ús de la seva llengua, tant als iniciats o aprenents com a aquells que la tenen com a llengua pròpia assumida. Perquè, en les societats actuals, les llengües …

Llegir més

Josep Maria Figueres (2019): Resistència. La premsa en català, censura i repressió

+ info: Editorial Base L’historiador Josep M. Figueres fa un recorregut per la història de tres segles de persecució del periodisme català. L’obra compta amb un pròleg de Carles Puigdemont, «Periodisme i poder», que incideix en la ceguesa dels mecanismes de l’Estat per afrontar el que encara avui anomenen el «problema catalán». Resistència. Periodisme en català davant la persecució espanyola s’endinsa en dues concepcions oposades de fer periodisme al llarg dels darrers tres-cents anys. Un Madrid hegemònic, unitari i centralista, davant una Barcelona identitària i a la recerca de la llibertat en una trajectòria que comença amb la Dictadura de …

Llegir més

El periodista Joaquim Maria Puyal, “honoris causa” per la UAB

Per Marta Civil i Serra (OCC InCom-UAB)   Joaquim Maria Puyal: “el més important és voler ser entès i voler entendre”   El periodista Joaquim Maria Puyal amb el fundador i primer director de l’InCom-UAB, Miquel de Moragas i Spà, que va exercir de padrí (© Marta Civil i Serra, OCC InCom-UAB)   El periodista i comunicador Joaquim Maria Puyal va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 7 de maig passat, en una cerimònia que es va convertir en una lliçó magistral sobre el valor de la paraula, el periodisme i el saber …

Llegir més

La terminologia esportiva en català, marcada per l’anglès

Redacció OCC InCom-UAB Lingüistes i comunicadors van reflexionar sobre l’evolució i els reptes del vocabulari esportiu català a la XV Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (Scaterm), celebrada el passat 31 de maig de 2018 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. L’estudiós de la vida i l’obra de Pompeu Fabra i guardonat amb  la Creu de Sant Jordi (2000) Jordi Mir va donar inici a la jornada organitzada per la Scaterm “La terminologia de l’esport” amb una exposició sobre les aportacions de Fabra a la vida i la nomenclatura esportiva a Catalunya. Mir, també assessor cultural i lingüístic …

Llegir més

Magí Camps: “Els canvis en la llengua són molt lents i s’haurien de fer amb menys complexos, sense por”

Per Marta Civil i Serra (InCom-UAB) / Fotografies: Kim Manresa (cedides)   El periodista i filòleg Magí Camps (Barcelona, 1961) és redactor en cap d’Edició de La Vanguardia. Coordina l’equip format per periodistes, correctors i traductors que, des de l’any 2011, treballa per a l’edició en català i en castellà del diari líder d’audiència i més antic de Catalunya. És també el coordinador del nou Llibre d’estil ‘La Vanguardia’ (Barcelona: Libros de Vanguardia, 2018), que recull més de vuit anys de feina. Hem quedat amb ell per parlar d’aquesta novetat editorial i aprofundir sobre l’evolució de la llengua a través …

Llegir més

“El català, llengua mitjana d’Europa Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística”, Albert Bastardas i Boada, Emili Boix-Fuster, Rosa Maria Torrens Guerrini (2018)

+ info: Octaedro La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d’això s’ocupen cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l’ús del català en la criança dels fills. Fins i tot s’observen casos de castellanoparlants d’origen que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família, alhora que s’hi manté …

Llegir més