comunicació política Archives - Pàgina 2 de 3 - OCC InCom-UAB

La representació iconogràfica dels imaginaris simbòlics: nacionalismes i republicanismes al segle XIX. Gemma Peralta (2017)

+ info: TDR En aquesta tesi s’analitzen els imaginaris simbòlics a través de la iconografia de premsa durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya a través d’una triple vessant: la història política i social, la història de la premsa i la història de l’art. Els imaginaris dels republicanismes i de les relacions entre Catalunya i Espanya són els que aquesta tesi intenta desvetllar. Les cultures polítiques configuren corpus simbòlics formats per banderes, himnes, monuments i símbols, entre tants d’altres. La codificació d’un imaginari simbòlic compartit és necessària i evident en qualsevol cultura política, i en aquest cas es …

Llegir més

A. Capdevila; C. Pont; R. Besalú; C. Moragas (2018): Eleccions de to plebiscitari. Documenta Universitaria

+ info: Documenta Universitaria El president de la Generalitat, Artur Mas, va convocar eleccions anticipades al Parlament de Catalunya el dia 27 de setembre de 2015. Es repetia un escenari semblant als comicis del 2012, aquesta vegada després de la negativa del Govern d’Espanya d’autoritzar un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya. Aquest rebuig va ser l’argument esgrimit per tal que es convoquessin eleccions i també va generar que aquestes esdevinguessin un plebiscit entre els partidaris i els detractors de la independència. En aquest escenari, el treball que es presenta té diversos punts d’interès des del punt de vista …

Llegir més

Josep Gifreu (2018): El quart poder i la independència: La batalla mediàtica per l’1 d’octubre. Angle Editorial

+ info: Angle Editorial El referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre i totes les actuacions que se n’han derivat continuen marcant la vida política i la història actual de Catalunya i la seva relació amb Espanya. Els mitjans de comunicació han fet la narració i valoració dels esdeveniments i, alhora, han estat vehiculadors d’opinions i relats. En aquest assaig, Josep Gifreu parteix de la crònica dels fets mentre va revelant la responsabilitat, el posicionament i el compromís dels diferents mitjans de comunicació en l’evolució del conflicte Catalunya-Espanya. Diu Xavier Antich al pròleg: «Gifreu, amb aquest assaig esclaridor i lúcid …

Llegir més

Els Mitjans de comunicació com a legitimadors o deslegitimadors d’un projecte polític per mitjà dels frames i les estructures narratives: el cas del procés català en el període 2006-2015. Ricard Gili Ferré (2017)

+ info: UPF Aquesta recerca es focalitza en el tractament periodístic que els mitjans de comunicació realitzen d’un determinat projecte polític i com, de retruc, aquest tractament contribueix a legitimar-lo o deslegitimar-lo. I és que es parteix de la base que els mitjans tenen un paper privilegiat en el procés de construcció social i d’objectivació social del sentit. El projecte polític que s’analitza és l’anomenat Procés català, un moviment sociopolític iniciat l’any 2006 que reclama el dret a decidir o dret a l’autodeterminació de Catalunya per aconseguir la seva independència. La recerca abasta el període 2006-2015 –una dècada completa– i …

Llegir més

“Els cartells de “La frase quincenal””, Alfred Pérez-Bastardas (2013)

+ info: Editorial Base La present obra és fruit de la investigació portada a terme per l’historiador Alfred Pérez-Bastardas sobre els cartells publicats a Barcelona per Falange entre els anys 1940 i 1951, i que fins ara havien estat molt poc coneguts. El llibre Els cartells de «La Frase Quincenal». Feixisme, totalitarisme, cabdillatge i autarquia en la propaganda de FET y de las JONS analitza la propaganda franquista a través d’aquests cartells que anaven destinats a tallers, fàbriques, oficines, obradors, centres culturals, caixes d’estalvis, bancs i escoles de formació professional, per donar a conèixer, mitjançant frases extretes, els discursos que …

Llegir més

El llibre Sobirania.cat, en obert a la xarxa

+ info: saul.cat El llibre Sobirania.cat, publicat el juliol de 2014, queda alliberat a la xarxa. El trobareu en aquest document d’Issuu. ‘Sobirania.cat. 10 anys de la revolta política catalana a Internet’ és una crònica de l’impacte dels mitjans digitals i les xarxes socials en el procés sobiranista i com sʼinterrelacionen. El relat comença el març del 2004, amb els atemptats de l’11-M a Madrid i la victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero, que va arribar a La Moncloa amb la promesa d’acceptar la reforma estatutària del Parlament de Catalunya. L’autor analitza el paper dels blogs, dels diaris digitals …

Llegir més

Comunicació i periodisme a les corporacions locals: de les primeres eleccions democràtiques al retiment de comptes. Permanències i canvis a les notícies, del paper als recursos digitals. Marta Corcoy (2016)

+ info: TDR Aquesta tesi representa el fruit de la meva experiència d’anys d’exercici del periodisme en l’àmbit públic local. Els anys 80 del segle XX començo a treballar com a periodista de fonts, primer en un gabinet d’una institució privada i després a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, com a cap de premsa. La vida política i social als pobles i ciutats de Catalunya era intensa i rica: s’estrenava democràcia després de 40 anys de dictadura. Tot estava per fer, la il·lusió i el compromís col·lectiu per millorar les condicions de vida de la ciutadania es respirava arreu. …

Llegir més

“Inventar la nació. Cultura i discursos nacionals a l’Espanya contemporània”, Ferran Archilés Cardona (2017)

+ info: Editorial Afers Inventar la nació. Cultura i discursos nacionals a l’Espanya contemporània es una compilación de trabajos realizados por especialistas de seis universidades y campos académicos diversos como la historia política, cultural, del turismo o la comunicación audiovisual. Se trata de investigaciones basadas en tesis doctorales y trabajos académicos, donde participan un buen nombre de jóvenes investigadores. Desde la construcción nacional en el siglo XIX hasta la esfera televisiva del siglo XXI, el libro aspira a abrir vías de reflexión y análisis sobre la invención de España como nación y sus problemas todavía no resueltos. ¿Es posible hablar …

Llegir més

“Premsa catalana clandestina i d’exili, 1917-1938”, Joan Crexell (1987)

+ info: El Llamp Amb aquest nou llibre d’investigació, Crexell ens mostra l’acció nacional catalana d’uns anys força ignorats. Una per una analitza totes les publicacions, portant veus dels diferents grups i partits de l’ample ventall del catalanisme polític. Molts aspectes obscurs o inconeguts apareixen amb nova llum gràcies a l’esforça i a la paciència de l’autor el qual, a més, ens aporta una bibliografia catalana d’exili dels períodes 1923-1930 i 1934-1935. Bàsic per a independentistes militants.

“Narracions mediàtiques del catalanisme. De l’Estatut del 1979 al procés sobiranista”, Joaquim Capdevila Capdevila i Mariona Lladonosa Latorre (2016)(eds.)

+ info: UOC Els mitjans de comunicació són dispositius narratius fonamentals per comprendre les representacions socials de la nació en l’esfera pública. Aquest llibre ens endinsa en l’estudi pràctic i analític d’una temàtica d’actualitat com són les narratives mediàtiques del catalanisme, i ho fa amb relació a dos processos històrics: l’Estatut d’Autonomia del 79 i, principalment, l’actual procés sobiranista. És així que Cristina Perales aborda com és tractat el tema de l’autodeterminació en la premsa de l’Estat espanyol de la Transició; Carles Pont estudia la incidència del procés en els mitjans internacionals; Frederic Guerrero-Solé, la repercussió de les campanyes de …

Llegir més

“La CUP. El poder de ser antisistema”, Gerard De Josep (2017)

Nadie se imaginaba que la izquierda independentista y anticapitalista llegaría a tener nunca tanto peso como para forzar a un presidente de la Generalitat de Catalunya como Artur Mas, heredero político de Jordi Pujol, a dar un paso al lado. Después de treinta años trabajando en el ámbito municipalista, la Candidatura de Unidad Popular (CUP) ha llegado al primer plano de la política catalana. Se define por su carácter asambleario, pancatalanista, ecologista, socialista y feminista; por estar a favor de la nacionalización de los bancos y en contra de la Unión Europea y de la OTAN, y está formada por …

Llegir més