Per Redacció OCC InCom-UAB
Sota el lema “Innovació Periodística i Observatoris de Comunicació” es va organitzar la II Jornada CUVICOM en format online el 25 de juny. El seu objectiu era presentar resultats i debatre sobre temes vinculats amb la innovació periodística i l’activitat dels observatoris de comunicació actius. Les narratives interactives del periodisme més innovador va ser un dels temes. Pere Freixa, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va donar la benvinguda i va conduir la jornada acadèmica.
CUVICOM és el resultat del projecte “Parámetros y estrategias para incrementar la relevancia de los medios y la comunicación digital en la sociedad: curación, visualización y visibilidad (CUVICOM)” (PID2021-123579OB-I00), dirigit pe Javier Guallar i Mari Vállez, de la Universitat de Barcelona (UB).
Noves narratives periodístiques: interactivitat i feta en equip
José Alberto García-Avilés, de la UMH (Universitat Miguel Hernández d’Elx), va arrancar la jornada presentant “Les narratives interactives en el periodisme més innovador”. “L’èxit de la narrativa està molt connectat amb qui és el teu públic, què és el que necessita i per què vols explicar-li aquesta història en aquest format”. García-Avilés va il·lustrar la seva presentació amb tres propostes interactives innovadores.
La jove Akihito, 26 anys, és la protagonista de la primera. L’Akihito es va aventurar a sortir només amb la cara coberta Aquest és el títol d’un reportatge interactiu: un equip es va desplaçar a Japó per documentar l’aïllament social, un fenomen a l’alça a aquell país que afecta molts joves. Aquest interactiu és una fórmula innovadora que ha usat la IA per clonar la veu i on també es pot explorar l’habitació on Akihito passava el temps.
El segon és un projecte del diari El Confidencial, la publicació d’un reportatge interactiu amb el títol Com han canviat els números 1 a Espanya des de 1980. El document explica com ha evolucionat la música i com hem evolucionat nosaltres, la societat. Els autors de la proposta van seleccionar tots els número 1 dels últims 40 anys per triar les cançons més representatives de cada període.
I, com a tercer exemple, l’investigador de la UMH mostra el reportatge interactiu d’elDiario.es L’Espanya inundable: més d’un milió d’habitatges s’aixequen a zones de risc. Després d’analitzar 12 milions d’immobles, mitjançant un mapa interactiu es poden constatar les comunitats autònomes amb risc d’inundacions així com els pobles que estan dins del perímetre de possibles riuades i quilòmetres de noves urbanitzacions sota l’amenaça d’inundació.
García-Avilés descriu que “aquestes tres narratives comparteixen una forma innovadora d’explicar la realitat”. Segons aquest investigador, els trets de les narratives interactives són la hipertextualitat, donar visibilitat a les diferents perspectives, la utilitat, l’adaptació al mòbil, la navegació no lineal, la creativitat (una nova manera d’explicar), l’autoria col·lectiva (equips multidisciplinars), la interactivitat, la immersió, la participació d’usuaris, la possibilitat de compartir i la gamificació. A més, García-Avilés destaca la diversitat de formats: fotografia, vídeo, infografia, fil, gif, webdoc, vinyeta, newsgame, podcast i transmèdia.
Segons García-Avilés, aquesta manera de treballar és innovadora per la seva eficàcia narrativa, per la connexió que aconsegueix amb l’audiència i per oferir resultats quantificables. Tot plegat incrementa la reputació del mitjà i ajuda a captar més subscriptors. Però és un tipus de treball que exigeix planificació: comprendre, idear, col·laborar (treball col·lectiu amb mirades múltiples), experimentar i valorar, i millorar.
Pensar les audiències: Reputació, visibilitat i fidelització
Llúcia Castells, de la UPF, amb la ponència “Reputació, visibilitat i fidelització d’audiències: una proposta pel seu anàlisis i activació”, va posar de manifest “la necessitat de clarificació i importància de les mètriques”, així com “una visió de la indústria en forma de recomanacions”.
Per Castells, la rellevància i l’engagement són conceptes lligats a la sostenibilitat dels mitjans de comunicació. Llúcia Castells explica que l’objectiu de la seva recerca és proposar un model d’activació de la reputació, visibilitat i fidelització d’audiències que permeti als mitjans conèixer la seva situació i, a partir d’aquí, definir una metodologia de priorització de les activacions a realitzar en funció del seu impacte a les dimensions analitzades. Com a principals resultats de l’estudi destaca el paràmetre d’acció consistent en maximitzar la presència del mitjà a l’entorn digital i millorar la identificació i reconeixement de la marca.
Castells també va comentar que cal resoldre com baixar l’índex d’abandonament dels usuaris en el moment de pagament (o renovació de subscripció). Per Castells, és fonamental focalitzar en l’usuari l’activitat del mitjà.
Castells va parlar de desenvolupament organitzacional i de transparència i aplicació del codi ètic -oferint, per exemple, eines de verificació-. D’alguna manera, l’objectiu és oferir un “valor diferencial”. Per acabar la seva participació amb recuperar una cita de René Descartes que apuntat tot allò que és complex es pot dividir-se en parts simples. Pensar en reputació és pensar en ciutadania, pensar en visibilitat és pensar en mercat i pensar en fidelització és pensar en públic.
Un rànquing a partir de la Reputació Digital
Per la seva part, Magda Trillo, de la Universitat de Granada (UGR), va exposar una anàlisi de la plataforma SCImago Media Rankings (SMR), un pseudomitjà que ofereix un servei a la investigació i els professionals de la comunicació. Per començar, Trillo va explicar el seu origen i evolució. SCImago Media Rankings (SMR) arranca el 2022 com un pilot d’avaluació digital, esdevenint així la primera mostra de diaris digitals a escala global; el 2023 es publiquen tres onades de rànquing millorant la selecció de la mostra i la seva representativitat global i, al 2024, s’amplia la mostra amb mitjans especialitzats econòmics i esportius.
Els dos principals objectius del SMR, explica Trillo, són, en primer lloc, proporcionar una classificació transparent i exhaustiva dels mitjans de comunicació i, en segon lloc, facilitar la investigació acadèmica i professional entorn els mitjans informatius i observatoris. Es com una mena de tercera via en l’avaluació de mitjans, que complementa els estudis d’audiències tradicionals i més actuals orientats a les xarxes socials.
El top 5 d’aquest rànquing global de mitjans està protagonitzat per The New York Times, seguit per USA Today, The Guardian, Forbes i El País. Al rànquing d’Espanya, apareixen 2 diaris esportius. Després de El País, el primer, apareixen: As, El Mundo, Marca i ABC. Aquest rànquing es realitza a parir de l’Indicador de Reputació Digital (IRD), que es basa en el nivell de citació (citació per part d’altres llocs web), de confiança (qualitat dels llocs web que enllacen amb els mitjans) i puntuació de l’autoritat associada al domini.
Segons Magda Trillo, el futur del SMR passa per la inclusió de més tipus de mitjans, la combinació del SMR amb el SJR (Scientific Journal Rankings) i obrir espais innovadors per avaluar el tauler digital i millorar la interfície d’usuari més accessible i fàcil d’usar.
Establir aliances, a favor de la qualitat periodística i com a remei a la precarietat laboral
José Antonio González Alba, de SembraMedia, va explicar el treball que fan “a favor de la innovació i l’emprenedoria de les empreses periodístiques”. A SembraMedia, volen potenciar veus diferents de parla hispana a Llatinoamèrica, Estats Units i Espanya. L’objectiu general és sostenir la seva independència, qualitat periodística i impacte positiu a la ciutadania.
SembraMedia ajuda a mitjans independents digitals hispans, a trobar i desenvolupar models de negoci sostenibles, defugint així de la precarietat laboral. En paraules de Mijal Iastrebner, cofundadora de SembraMedia, “la sostenibilitat és la capacitat de planificar, amb recursos i lideratge, els propers passos de l’organització perquè pugui ser independent i servir a la comunitat”.
Per ser part de la comunitat, els requeriments són: ser natius digitals; aportar contingut original en espanyol; oferir contingut de servei públic, no partidari i no corporatiu; i aplicar la transparència. L’objectiu, recalca González Alba, és construir una comunitat de periodistes emprenedors.
Es va aprofitar aquesta segona jornada de CUVICOM per presentar en primícia el Global Project Oasis. Amb el suport de Google News Initiative (GNI), SembramMedia ha posat en marxa aquest directori amb els mitjans digitals nadius independents com a protagonistes, tenint en compte Amèrica Llatina, Brasil, Canadà, Estats Units i Europa. S’han registrat i analitzat més de 3000 organitzacions de notícies de 68 països. Des de SembraMedia pensen que “la clau de la sostenibilitat i la independència és diversificar les fonts d’ingressos” i que “enfocar-se no significa necessàriament menys clients, significa millors clients”.
González Alba té clar què implica ser emprenedor: “per emprendre s’han de transformar les idees en accions” o “menys aprovar i més provar”.
Informe de la Comunicació a Catalunya, un projecte viu amb 25 anys d’història
Amparo Huertas, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va tancar aquesta segona jornada CUVICOM 2024. Huertas va parlar sobre l’Observatori de la Comunicació, l’espai digital gestionat per l’InCom-UAB pel qual s’ha redactat la crònica que vostè està llegint. És tracta d’un espai que té com objectiu reportar la realitat comunicativa de la societat catalana, va explicar Huertas.
L’InCom-UAB és un dels 19 centres d’investigació que té actualment la UAB, amb 9 persones inscrites oficialment i unes 25 persones col·laboradores. La seva activitat es centra en la investigació i la transferència. Un dels seus projectes emblemàtics és precisament l’OCC, l’Observatori de la Comunicació de Catalunya, que va aparèixer al 2017 i on l’Informe de la comunicació a Catalunya n’és la peça clau. Aquest és un informe biennal: el primer número es va publicar el 2000 i l’últim, el 2023. S’han editat 12 edicions i aquesta longevitat és possible gràcies a l’ajuda econòmica de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Naturgy.
“Mantenir a l’acadèmia un projecte durant 25 anys és un gran repte. Ara ja s’està gestant el nou informe que veurà la llum a finals del 2025”, va declarar Huertas.
“Intentem que a l’equip editor hi hagi gent de diferents universitats i departaments, a més de respectar la paritat de gènere. No obstant, l’equip editor varia poc d’una edició a l’altra per garantir la seva continuïtat”, va explicar la directora de l’InCom-UAB. A més de l’equip editor, hi ha tres equips col·laboradors externs de correcció lingüística, de maquetació i de suport de coordinació. Però, com no podia ser majoritari, el major nombre de col·laboracions es dona a l’equip d’autores i autors, format per 16 autors/es a la darrera edició.
El procés de treball de l’Informe dura 16 mesos, sense comptar la gestió de les ajuts i el període de justificacions econòmiques. Una de les principals dificultats és aconseguir la participació d’autors/es especialistes en les temàtiques a tractar. Però Huertas també va remarcar la seva preocupació per fer servir sempre fonts fiables, que no sempre permeten l’accés públic a la informació detallada. A cada informe, es té com a finalitat no només garantir l’ús de fonts fiables sinó també trobar la màxima coherència interna i alhora permetre una lectura transversal de totes les edicions. També destaca la preocupació per un ús correcte del llenguatge inclusiu i l’aplicació de la perspectiva de gènere. L’Informe ha d’aportar informació útil per a la definició i l’avaluació de polítiques públiques, va explicar Huertas. Tots els informes es poden consultar gratuïtament al depòsit digital de documents de la UAB. Les consultes de l’últim Informe, disponible des de finals del 2023, superen les 2000.
A més de l’Informe, al marc de l’OCC InCom-UAB també s’elaboren cròniques -com la que ara està llegint- i entrevistes. Des de la seva creació, al 2017, s’han publicat ja 200 cròniques i 45 entrevistes. La finalitat és recollir un resum dels debats i jornades més destacades a l’àmbit català, organitzades per la major varietat d’entitats possible. Huertas apunta que, amb el pas del temps, l’OCC InCom-UAB pot esdevenir un arxiu interessant on es podran consultar els temes emergents de cada any.
El futur dels mitjans de comunicació. Cap a on van?
Per acabar la Jornada acadèmica CUVICOM es va llençar una pregunta a l’aire. Una “pregunta fàcil”, va dir Lluis Codina (UPF) amb la seva ironia habitual: “com seran els mitjans de comunicació en cinc anys?” i va donar la paraula a Amparo Huertas.
Huertas va respondre pensant en el futur dels pseudo-mitjans. “No sé quin serà el futur dels mitjans, però espero que estigui clar què tipus de mitjà és cada projecte, si no han desaparegut els que no ho són”. Huertas es disculpa de respondre amb més preguntes: “Seguiran existint els pseudo-mitjans? Els mitjans tindran la manera ser identificats diferenciant-se dels pseudo-mitjans?”
Trillo apunta que “tots els moments de crisi són punts d’inflexió perquè des del periodisme i els mitjans professionals es faci un millor periodisme. I amb el desafiament de la IA generativa, aquesta hauria de servir per fer millor el periodisme i perquè la gent se n’adoni que no tot val i que no tots els mitjans que diuen que són mitjans, ho són”. Ara, segons Trillo, és un moment d’oportunitat, perquè la gent està molt preocupada per la mala informació i la manipulació. Per Trillo, les fake news posen de relleu que “és important la marca, és important l’autoritat i és important qui està darrera de la informació”.
González Alba pensa que “d’aquí a 5 anys es veuran més nous mitjans emprenedors. I potser això sigui una possible sortida laboral pels estudiants que surten de les Facultats. Si volen tenir un model sostenible, hauran de treballar a través de continguts de nínxol, molt focalitzats, molt segmentats, atenent comunitats petites amb interessos comuns i aportant contingut de molt valor”.
García-Avilés acaba la ronda de respostes afirmant que “és molt difícil preveure que passarà amb els mitjans d’aquí a cinc anys, però hi ha un denominador comú que és la preocupació per la qualitat. La IA augmentarà la bretxa entre els que treballen de forma responsable i els que treuen profit d’aquesta eina. Molts mitjans apostaran pel barat i pel massificat. La IA serà una altra forma d’incrementar la diferència entre mitjans de qualitat que seguiran sent referents i altres que cauran en un periodisme ‘escombraria’”.
Imagen de Alana Jordan en Pixabay
