Participació a una obra col·lectiva sobre com tractar la desinformación a les xarxes digitals

Amparo Huertas Bailén i Luiz Peres Neto firmen el capítuol “Racismo en redes. El discurso de odio contra la comunidad china durante la pandemia de covid-19” a l’obra coordinada per María Isabel Míguez-González i Alberto Dafonte-Gómez “Narrativas digitales contra la desinformación. Verificación de datos y alfabetización en la sociedad digital”, que acaba de ser publicada per Comunicación Social Ediciones. Aquest llibre és resultat del projecte desenvolupat pels coordinadors de l’obra entre juny de 2020 i maig de 2023 amb el títol «Fact-checkers: estudio de redes, temas y formatos en los fact-checkers iberoamericanos», finançat per l’Agencia Estatal de Investigación.

El capítol firmat pels dos membres del nostre centre d’investigació sorgeix, alhora, d’altre projecte:  La comunidad china ante el discurso de odio durante la pandemia de la Covid-19 (ICI01521_00001/2021), finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i realitzat durant l’any 2022 al marc de la Cátedra UNESCO de Comunicació, amb seu a l’InCom-UAB.

Referència: Huertas Bailén, Amparo y Peres-Neto, Luiz (2023). “Racismo en redes. El discurso de odio contra la comunidad china durante la pandemia de la covid-19”. En Míguez-González, M.I y Dafonte-Gómez, A. (coord.). Narrativas digitales contra la desinformación. Verificación de datos y alfabetización en la sociedad de la información. Salamanca: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. ISBN: 978-84-17600-85-3  /Huertas-Bailén, A., & Peres-Neto , L. (2023). Capítulo 12. Racismo en redes. El discurso de odio contra la comunidad china durante la pandemia de la covid-19. Espejo De Monografías De Comunicación Social, (19), 161–171.  https://doi.org/10.52495/c12.emcs.19.p105

Resum: La pandèmia de la covid-19, declarada el 11 de març de 2020 per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), no només va ser una crisi sanitària sinó que també va desencadenar una onada racista contra la comunitat xines en ser assenyalada com a responsable de l’aparició del virus. L’OMS va prohibir l’associació del virus amb un espai geogràfic concret en juny de 2021, però a les xarxes socials ja circulava el discurs d’odi, en gran part pel comportament de determinats polítics i la posada en marxa de bots. El nostre treball de camp, realitzat sobre una mostra de 20 persones d’origen xinès (migrants, descendents i estudiants universitaris) residents a l’àrea metropolitana de Barcelona, ens va permetre identificar que aquesta comunitat està molt acostumada a evitar situacions que poden provocar reaccions racistes. En relació amb el discurs d’odi en línia, la seva presència provoca normalment l’abandonament de l’activitat digital. La joventut, por ser la principal usuària, és la que té més probabilitats de patir aquests atacs.  A més, el treball de camp va tornar a reflectir la dificultat d’abordar el racisme des de la mirada de les persones afectades, doncs acostumen a minimitzar les agressions rebudes.

Palabras clave: Racismo, migración, sinofobia, redes sociales, discurso de odio, covid-19

Más información: Narrativas digitales contra la desinformación. Verificación de datos y alfabetización en la sociedad digital – Comunicación Social Ediciones y Publicaciones (comunicacionsocial.es)