franquisme Archives - OCC InCom-UAB

L’inqüestionable paper de la premsa clandestina durant la dictadura franquista

Autora: Ana Augusto Arenas El dret a la llibertat d’expressió i d’informació és un principi fix en els nostres dies, el qual es troba recollit en l’article 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000). Aquest paràgraf reconeix “la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres”. O, almenys, hauria de ser inqüestionable. Ara bé, tenim proves de la seva feblesa. A Europa, va haver-hi un temps en què això era impensable. Concretament, entre el 1922 i el 1974, quan …

Llegir més

Barcelona 70’s. Antifranquisme et contreculture. Jacques Terrasa, Monica Guell et Nancy Berthier (dir.) (2020)

+ info: Sorbonne Université  Ouvrage collectif, sous la direction de Jacques Terrasa, Monica Guell et Nancy Berthier Capitale de la Catalogne, certes, mais aussi l’une des villes espagnoles où l’effervescence et la créativité sont toujours allées de pair avec un côté rebelle, frondeur et ouvert sur le reste du monde, Barcelone a vécu, des années soixante jusqu’à la fin des années soixante-dix du siècle dernier, une intense vie culturelle et associative, malgré la pression exercée jusqu’au bout par le régime dictatorial de Franco. Ce livre, fruit d’un colloque international qui s’est tenu à Sorbonne Université, réunit des contributions autour des …

Llegir més

De mentiras y franquistas. Juan Antonio Ríos Carratalá (2020)

+ info: Editorial Renacimiento  La mentira es una constante universal, pero durante el franquismo tuvo un protagonismo peculiar y destacado gracias a la omnipresente propaganda, la falta de transparencia y el silencio cómplice u obligatorio. El volumen recopila varias historias cuyo denominador común es la mentira, con sus múltiples variantes y su capacidad de construir hechos alternativos para el beneficio, el disimulo, la gloria… de quienes divulgaron embustes sin renunciar al arte de los fabuladores. Desenmascarados mediante dosis de investigación y humor, sus mentiras ayudan a comprender la mentalidad del franquismo más allá de las historias y los personajes habitualmente …

Llegir més

“En totes direccions (1971) de Ràdio Barcelona. Resistència de la llengua catalana en la radiodifusió del tardofranquisme”, Daniel Casals i Martorell (2009)

+ info: Publicacions UAB Aquest llibre s’emmarca en la línia de recuperació dels espais radiofònics emesos durant el franquisme que van fer ús del català per posar-se en antena. En aquesta ocasió, el programa recuperat és En totes direccions, que Jaume Picas va dirigir i presentar a Ràdio Barcelona entre el febrer i el juny de 1971. En aquest llibre s’inclou un estudi historicofilològic dels guions esmentats i una taula classificatòria dels personatges vinculats a la cultura catalana que hi van aparèixer. El lector també hi trobarà l’edició facsímil dels guions, que s’ofereixen a la comunitat científica per estudiar-los des …

Llegir més

“Periodistes, malgrat tot. La dificultat d’informar sota el franquisme a Barcelona”, Jaume Fabre (2017)

+ info: barcelona.cat Aquest llibre és un relat d’un temps en què ser periodista no era fàcil. El relat, que transcorre de la Guerra Civil a l’aparició de la Llei de premsa (1939-1966), ens endinsa en aquest moment en què cada professional va prendre una actitud diversa davant la seva professió: la resistència, l’exili, la continuïtat en la professió amb temes intranscendents, aprofitar escletxes per defensar valors ètics o drets humans… Un estudi que ens apropa a una generació de periodistes que van ser exemple ètic per a les generacions posteriors.

“Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme”, Francesc Foguet i Sharon G. Feldman (2016)

+ info: Publicacions de l’Abadia de Montserrat La censura franquista s’acarnissà implacablement amb el teatre català. Sense defallir, durant més de quaranta anys, en determinà els límits entre allò permès, un cop passat pel seu sedàs, i allò prohibit, que condemnava al silenci. El present assaig és la primera aproximació genèrica a l’efecte de la censura en el teatre català durant el franquisme. Planteja, d’entrada, un acostament teòric al fenomen censori dins d’un context internacional, especialment en l’àmbit de l’escena europea. Estudia, després, la institucionalització i la pràctica censòries durant la dictadura amb la descripció de l’organigrama administratiu, l’aparat legislatiu …

Llegir més

“Diccionari de llargmetratges. El cinema a Catalunya després del franquisme (1975-2003)”, Àngel Comas (2003)

+ info: Cossetània edicions El cinema que es fa a Catalunya és quantitativament més important del que pot semblar a primera vista. Aquest llibre, dissenyat en forma de diccionari, comença el dia després de la mort de Franco i acaba l’1 d’octubre de 2003. Durant aquest període de temps, 228 directors catalans o formats a Catalunya i 172 directors de fora del nostre país han realitzat 795 llargmetratges cinematogràfics. 234 empreses catalanes els han produït (o coproduït). Les xifres són més significatives que les paraules: més de vint produccions cada any i, el que és encara més important, amb una …

Llegir més

“Diccionari de llargmetratges. El cinema a Catalunya durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme (1930-1975)”, Àngel Comas (2005)

Entre el naixement del cinema sonor a Catalunya (1930) i la fi del franquisme (1975), empreses ubicades a Catalunya i directors catalans arreu del món van fer 883 llargmetratges cinematogràfics. Aquest període, que abraça no només el canvi tan important que va representar l’adopció del sonor, fou afectat pels fets històrics més decisius de la història d’Espanya dels darrers anys: la República, la Guerra Civil i el franquisme. La cinematografia catalana gairebé mai no va poder reflectir la cultura ni la civilització del país a causa de la seva supeditació a la cinematografia espanyola, seguint la lògica de la dependència …

Llegir més