Segons l’estudi desenvolupat a l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB) «La comunitat xinesa davant el discurs d’odi durant la pandèmia de la COVID-19» (ICI01521_00001/2021), finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), la vida diària de la comunitat migrant xinesa està fortament condicionada pel racisme. Aquest col·lectiu té molt interioritzada la necessitat d’evitar qualsevol activitat a les xarxes socials i qualsevol comportament en general que puguin donar peu a patir actituds racistes. La pandèmia, a més, va afavorir l’aparició de noves expressions i actituds racistes.
La comunitat migrant xinesa està acostumada a patir microagressions, és a dir, manifestacions verbals directes, conscients i deliberades, que tenen com a propòsit ofendre. Els espais públics, sobretot els mitjans de transport, en són escenaris habituals. Però també cal parar atenció als llocs de treball, sobretot a aquells que impliquen el contacte amb el públic, i les escoles. Una de les persones entrevistades en el treball de camp justificava que el seu fill no era víctima d’aquests atacs dient això: «No, perquè tampoc sembla gaire xinès de cara. A més, durant el virus, no anava a escola ni sortia de casa». Pel que fa a l’exposició al discurs d’odi (en línia), els més joves tenen més risc, però, en realitat, la reacció més habitual és abandonar les xarxes quan això succeeix.
Des del punt de vista de la comunitat migrant xinesa, la covid va marcar un punt d’inflexió, amb l’aparició de noves expressions racistes que assenyalen aquesta població com a responsable de l’aparició del virus i de nous comportaments que afavoreixen actituds racistes, com ara quan, a l’inici de la pandèmia, l’ús de la mascareta només era una pràctica habitual per a la comunitat xinesa, coneixedora de la greu situació que s’acostava pels seus contactes familiars transnacionals. Segons aquest estudi, no s’ha produït un increment de les agressions, però a l’hora d’interpretar aquest resultat també cal tenir present que ha estat una etapa marcada pels períodes de confinament i l’anomenada «distància social».
Aquesta recerca també ha ajudat a comprovar, de nou, les dificultats que presenta estudiar el racisme. En el cas de la comunitat xinesa, tendeix a minimitzar les microagressions i tampoc no li agrada assumir el paper de víctima. Se’ls fa difícil parlar sobre racisme, especialment a les generacions més grans.
El treball de camp s’ha basat en vint entrevistes presencials i semiestructurades dutes a terme durant l’any 2022. La mostra recull tres perfils diferents: migrants de primera generació (fluxos migratoris tradicionals procedents de zones rurals i urbanes), descendents de migrants (socialitzats en contextos transnacionals variats i nascuts a Espanya) i estudiants de doctorat, un grup creixent en els darrers anys.
L’equip investigador ha estat format per Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB i coordinadora del projecte; Luiz Peres-Neto, professor de l’Àrea de Periodisme que ja havia desenvolupat juntament amb Huertas diversos treballs anteriors sobre migracions i discurs d’odi, i tres professors de l’Àrea d’Àsia Oriental especialistes en la diàspora xinesa: Joaquín Beltrán, Amelia Sáiz i Irene Masdeu.
