El passat dilluns 30 de març va morir Ramón Zallo Elgezabal a l’edat de 77 anys. Juntament amb el també traspassat Enrique Bustamante, Ramón Zallo va ser pioner i referent de la recerca en el camp de les indústries de la comunicació i la cultura. Expert en estructures i polítiques de la comunicació, Ramón era llicenciat en Dret i en Economia i doctor en Ciències de la Informació. El 1980, va començar a fer classes a la Unitat de Ciències de la Informació de Leioa. Catedràtic de Comunicació Audiovisual de l’EHU, va exercir com a professor emèrit des del 2019. Ramón Zallo va resumir la perspectiva de les seves aportacions als estudis d’economia i política de la comunicació amb aquestes paraules: “vam haver de transcendir en aquells primers anys, en clau crítica, la sociologia funcionalista i l’economia micro”, per aportar “una perspectiva teòrica, estructural, geogràfica i sectorial, formalitzant una economia de la comunicació i la cultura amb accent a les estructures, agents i fluxos”.
Ramon ha estat un professor brillant que ha sabut combinar l’exigència i el rigor acadèmics amb una ferma actitud de compromís cívic. Fins al final dels seus dies, ha estat un exemple de coherència vital. El darrer tram de la seva vida va estar marcat per la malaltia que, finalment, se’l va endur. Abans de morir, però, va deixar constància de la seva trajectòria al llibre “Retrovisor y bisturí”, text que va presentar
com “les memòries que vaig dir que mai no escriuria”, i en el que va diferenciar clarament dos moments de la seva trajectòria pública. La primera etapa (del 1965 al 1985) va coincidir amb la darrera etapa de la Dictadura franquista i els anys de la Transició democràtica i definició del “règim del 78”. Aquelles dues dècades van estar caracteritzades per una intensa combinació d’activisme organitzat i esforç formatiu intel·lectual. Va viure la clandestinitat i va patir detencions. L’etapa següent (del 1985 fins que la malaltia li va segar la vida) té a veure amb un altre tipus de compromís cívic més general, però tant o més generós i fèrtil. “Encara que els 20 primers anys van ser més durs i em van marcar més, els 40 següents van ser més fructífers”, resumeix Ramón. I conclou: “he tingut una vida rica, moralment gratificant, he fet el que havia de fer i la meva llibertat de pensament ha estat allò que més he protegit”. És precisament aquesta actitud la que, a la manera gramsciana, va fer de Ramón Zallo la veu potent i serena d’una intel·ligència col·lectiva.
Autor de nombrosos llibres, ha publicat també molts articles sobre economia de la comunicació, cultura i comunicació, o polítiques culturals i comunicatives. També d’altres d’enfocament més sociopolític. El punt de partida de la seva extensa i fecunda aportació científica el podem situar l’any 1987, en que va defensar la seva brillant tesi “Los fundamentos de la economía crítica de las industrias culturales. Trabajo y procesos de valorización”. L’any següent, Akal va publicar una versió abreujada amb el títol “Economia de la comunicació i la cultura”, una obra pionera en els estudis econòmics de la cultura i la comunicació, tant a l’Estat espanyol com a Llatinoamèrica. Un clàssic.
Des de la publicació de la seva tesi, i al llarg de 40 anys, Ramón Zallo ha sabut combinar magistralment la recerca bàsica, la recerca aplicada i la transferència de coneixement. Un intel·lectual total compromès amb la gestió pública sempre que ha calgut: va exercir d’assessor de la consellera de Cultura del Govern basc per a assumptes de comunicació, audiovisual i cultura del 2002 al 2009. Va ser redactor principal del Pla Basc de la Cultura (2004-2015). També va participar al Llibre Blanc de l’Audiovisual d’Euskadi, o en la preparació de la legislació basca relativa a FM de ràdio, Televisió Digital Local. També va assessorar en l’elaboració de dos dels contractes-programa de EiTB, la radiotelevisió pública basca.
El 2020 l’Associació Espanyola d’Investigadors en Comunicació (AE-IC) li va atorgar l’Homenatge nacional a tota una vida de recerca en comunicació. En la justificació de la distinció, l’organització va destacar la seva obra prolífica i “les aportacions fonamentals a l’economia, l’economia política de la comunicació i les indústries culturals,
amb estudis que se situen entre els dels grans autors internacionals en aquest camp”. Així mateix, També va destacar “el seu compromís amb la comunicació i la cultura democràtiques, incloent-hi el paper d’assessor i gestor de polítiques públiques al País Basc”.
No es tractava d’un elogi desmesurat o desproporcionat. Des de la UAB, la Complutense o l’EHU, el català Miquel de Moragas, l’andalús Enrique Bustamante i el basc Ramón Zallo han estat els investigadors i teòrics en l’àmbit de la comunicació més renovadors i influents a l’Estat espanyol i Amèrica.
Ramón sempre va ser un observador molt atent de la realitat catalana. Prova d’això la tenim en el llibre d’entrevistes en profunditat que va publicar amb Txema García Paredes l’any 2018: “Mirades en torno al Procés. Del tablero catalán a la encrucijada vasca” (“Mirades sobre el Procés. Del tauler català a la cruïlla basca”, en la versió catalana). Llibre pel que va demanar la col·laboració del company Joan Manuel Tresserras. Un any més tard, el mateix Joan Manuel Tresserras el convidaria des de la Fundació Josep Irla per impartir la “Lliçó Irla” amb la conferència “La democràcia i la diversitat davant el canvi digital”: https://youtu.be/ztumHxj8xcE?si=OGA1wo8BnEpjRNkP
La darrera col·laboració intel·lectual que vaig tenir amb el Ramón va ser la tardor del 2021 a compte de l’anàlisi crítica del Proyecto de Ley General de Comunicación Audiovisual. Amb en Jordi Fortuny havíem estat treballant un esborrany de possibles esmenes que vam compartir amb el Ramón. Finalment, va ser el Ramón el que va acabar de donar forma a un text articulat titulat “Algunas líneas de enmiendas al Proyecto de Ley General De Comunicación Audiovisual” (3-12-2021). Aquest text desenvolupava les idees generals contingudes en un article acadèmic publicat a “CIC. Cuadernos de información y Comunicación” ( https://dx.doi.org/10.5209/ciyc.76070).
Els treball d’anàlisi crítica que Ramón va fer del Proyecto de Ley General de Comunicación Audiovisual va ser la darrera mostra de mestratge acadèmic i del compromís cívic d’una figura insubstituïble. D’un col·lega excepcional. D’un amic que ja trobem a faltar, encara que ens acompanyin la seva imponent obra i el testimoni d’una vida plena. Com el poeta, Ramón també ha pogut dir “Confieso que he vivido”.
Enric Marín i Otto, 1 d’abril del 2026.