Redacció OCC InCom-UAB, Author at OCC InCom-UAB - Pàgina 31 de 36

Els mateixos problemes, però ara més grans

Per Redacció OCC InCom-UAB La tasca periodística ha de respondre al nou món creat arran de l’expansió de la Tecnologia Digital. Per una banda, s’ha ampliat el ventall de formes de produir continguts i d’accedir a fonts d’informació i, per l’altra, ha arribat el moment de reflexionar sobre com gestionar les relacions, ara sociodigitals, amb els públics. Amb el títol “Nous Formats del Periodisme”, dins del cicle de conferències Rastres de Futur. La cultura catalana del segle XXI, organitzat per la Fundació Josep Irla i la Revista Mirall, van debatre sobre el tema  Karma Peiró (directora de Nació Digital), Jofre …

Llegir més

“La comunicació de la cultura als municipis”, F. Benlliure, C. Roca, M. Julià, L. Gargallo (2016)

La irrupció de les tecnologies de la comunicació i, sobretot, de les anomenades tecnologies socials està transformant substancialment la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i amb la cultura. S’estan produint canvis en els nostres patrons d’accés a la informació, en les dinàmiques de consum cultural, en els criteris per a la presa de decisions, etc. Fruit de tot plegat, les estratègies de comunicació dels ajuntaments amb els ciutadans estan immerses en un procés de transformació que està capgirant les dinàmiques establertes, pràcticament no queden ajuntaments que no tinguin diversos comptes a les xarxes socials, les aplicacions mòbils s’han …

Llegir més

“El periodisme casteller: un cas d’identitat”, Guillermo Soler (2004)

Aquest llibre fa un interessant exercici de fer història del periodisme casteller, n’analitza l’evolució i dibuixa una situació que queda molt clar que no és un final d’etapa, sinó un pas cap a una evolució tendent a «normalitzar» el periodisme casteller. (Del pròleg de Francesc Domènech) + info: http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=8496366219  

“Filmar a pie de aula: Quince años de una experiencia docente en la universidad”, Beatriz Comella Dorda (2013)

Filmar a pie de aula. Quince años de una experiencia docente en la universidad analiza de cerca casi quince años de existencia del máster en Documental de Creación de la Universitat Pompeu Fabra, desde su nacimiento en 1998 hasta la actualidad, tanto desde dentro (la docencia, la visión de coordinadoras, profesores y alumnos) como a partir de la visión externa de la crítica. Además, compara estos estudios de posgrado con otros existentes en la ciudad de Barcelona y en otros lugares del mundo, algunos de los cuales los toman como modelo reconocido. Por otra parte, desgrana los frutos que el …

Llegir més

La realitat virtual arriba al món de la música

Per Redacció OCC InCom-UAB En el marc del Primavera Pro On-Screen, el punt de trobada internacional per a la indústria musical actual, s’ha constatat que la tecnologia de la realitat virtual ha irromput en els sectors audiovisual i musical com un nou motor de canvi. En la sessió Música, vídeo i realitat virtual. Nous reptes i possibilitats, organitzada pel Clúster Audiovisual de Catalunya al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), els experts han coincidit en l’experiència d’immersió interactiva que representa la realitat virtual en el panorama musical i n’han descrit les seves possibilitats. A la sessió, moderada per Félix …

Llegir més

“La CUP. El poder de ser antisistema”, Gerard De Josep (2017)

Nadie se imaginaba que la izquierda independentista y anticapitalista llegaría a tener nunca tanto peso como para forzar a un presidente de la Generalitat de Catalunya como Artur Mas, heredero político de Jordi Pujol, a dar un paso al lado. Después de treinta años trabajando en el ámbito municipalista, la Candidatura de Unidad Popular (CUP) ha llegado al primer plano de la política catalana. Se define por su carácter asambleario, pancatalanista, ecologista, socialista y feminista; por estar a favor de la nacionalización de los bancos y en contra de la Unión Europea y de la OTAN, y está formada por …

Llegir més

“Mestres de l’entrevista”, Antoni d’Armengol (2017)

Mestres de l’entrevista és un llibre d’autoajuda, de creixement personal i també professional. Quan ja hem estudiat totes les branques de la comunicació, un dia ens adonem que ningú no ens ha ensenyat com es fa una entrevista. Aquí, periodistes, comunicadors i aspirants a ser-ho poden aprendre de l’experiència de dotze dels professionals que més han excel·lit en aquest gènere de l’art audiovisual: Puyal, Otero, Griso, Fuentes, Bassas, Terribas, Basté, Cuní, Heredia, Mejide, Om i Casas. Comença els estudis de comunicació observant què han fet ells, quins són els seus referents, el seu itinerari professional, els seus dubtes, les seves …

Llegir més

“Literatura catalana i cinema mut per Iribarren”, Teresa Donadeu (2012)

Literatura catalana i cinema mut demostra per primera vegada fins a quin punt prosistes i narradors catalans de primer ordre van inspirar-se en les grans produccions cinematogràfiques europees i de Hollywood. L’estudi proposa una lectura inèdita, des del punt de vista fílmic, d’obres d’Alexandre Plana, Josep Pla, Carles Soldevila i Francesc Trabal. Així, llibres com ara A l’ombra de Santa Maria del Mar, Coses vistes, Llanterna màgica, Fanny i Quo vadis, Sànchez? són interpretats a la llum de l’art de les ombres. + info: http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/Literatura-catalana-i-cinema-mut.html

“Diccionari de llargmetratges. El cinema a Catalunya durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme (1930-1975)”, Àngel Comas (2005)

Entre el naixement del cinema sonor a Catalunya (1930) i la fi del franquisme (1975), empreses ubicades a Catalunya i directors catalans arreu del món van fer 883 llargmetratges cinematogràfics. Aquest període, que abraça no només el canvi tan important que va representar l’adopció del sonor, fou afectat pels fets històrics més decisius de la història d’Espanya dels darrers anys: la República, la Guerra Civil i el franquisme. La cinematografia catalana gairebé mai no va poder reflectir la cultura ni la civilització del país a causa de la seva supeditació a la cinematografia espanyola, seguint la lògica de la dependència …

Llegir més

“La corda fluixa”, Manuel Ibáñez Escofet (2017)

Si durant els últims anys s’ha aconseguit revaloritzar el periodisme català dels anys trenta, ara proposem la reivindicació del periodisme dels anys seixanta, quan els nous aires internacionals començaven a flexibilitzar el franquisme. El títol de La corda fluixa fa referència als equilibris que suposava exercir el periodisme en temps de censura. Això és el que feia Manuel Ibáñez Escofet a El Correo Catalán. Els articles d’aquella època van ser recollits l’any 1971 en un llibre que ara reeditem, en ocasió del centenari del seu autor, un dels grans periodistes catalans de la segona meitat del segle XX. Els textos …

Llegir més

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils. Veure avís Legal i politica de cookies