Aquest llibre fa un interessant exercici de fer història del periodisme casteller, n’analitza l’evolució i dibuixa una situació que queda molt clar que no és un final d’etapa, sinó un pas cap a una evolució tendent a «normalitzar» el periodisme casteller. (Del pròleg de Francesc Domènech) + info: http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=8496366219
Aquest llibre vol donar unes breus pinzellades sobre el que ha estat la implantació de diferents emissores al terme municipal de Tarragona i es complementa amb els fets principals succeïts a Tarragona en les principals etapes històriques que l’han caracteritzat. + info: http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=8495985098
Filmar a pie de aula. Quince años de una experiencia docente en la universidad analiza de cerca casi quince años de existencia del máster en Documental de Creación de la Universitat Pompeu Fabra, desde su nacimiento en 1998 hasta la actualidad, tanto desde dentro (la docencia, la visión de coordinadoras, profesores y alumnos) como a partir de la visión externa de la crítica. Además, compara estos estudios de posgrado con otros existentes en la ciudad de Barcelona y en otros lugares del mundo, algunos de los cuales los toman como modelo reconocido. Por otra parte, desgrana los frutos que el …
Nadie se imaginaba que la izquierda independentista y anticapitalista llegaría a tener nunca tanto peso como para forzar a un presidente de la Generalitat de Catalunya como Artur Mas, heredero político de Jordi Pujol, a dar un paso al lado. Después de treinta años trabajando en el ámbito municipalista, la Candidatura de Unidad Popular (CUP) ha llegado al primer plano de la política catalana. Se define por su carácter asambleario, pancatalanista, ecologista, socialista y feminista; por estar a favor de la nacionalización de los bancos y en contra de la Unión Europea y de la OTAN, y está formada por …
Mestres de l’entrevista és un llibre d’autoajuda, de creixement personal i també professional. Quan ja hem estudiat totes les branques de la comunicació, un dia ens adonem que ningú no ens ha ensenyat com es fa una entrevista. Aquí, periodistes, comunicadors i aspirants a ser-ho poden aprendre de l’experiència de dotze dels professionals que més han excel·lit en aquest gènere de l’art audiovisual: Puyal, Otero, Griso, Fuentes, Bassas, Terribas, Basté, Cuní, Heredia, Mejide, Om i Casas. Comença els estudis de comunicació observant què han fet ells, quins són els seus referents, el seu itinerari professional, els seus dubtes, les seves …
Literatura catalana i cinema mut demostra per primera vegada fins a quin punt prosistes i narradors catalans de primer ordre van inspirar-se en les grans produccions cinematogràfiques europees i de Hollywood. L’estudi proposa una lectura inèdita, des del punt de vista fílmic, d’obres d’Alexandre Plana, Josep Pla, Carles Soldevila i Francesc Trabal. Així, llibres com ara A l’ombra de Santa Maria del Mar, Coses vistes, Llanterna màgica, Fanny i Quo vadis, Sànchez? són interpretats a la llum de l’art de les ombres. + info: http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/Literatura-catalana-i-cinema-mut.html
Entre el naixement del cinema sonor a Catalunya (1930) i la fi del franquisme (1975), empreses ubicades a Catalunya i directors catalans arreu del món van fer 883 llargmetratges cinematogràfics. Aquest període, que abraça no només el canvi tan important que va representar l’adopció del sonor, fou afectat pels fets històrics més decisius de la història d’Espanya dels darrers anys: la República, la Guerra Civil i el franquisme. La cinematografia catalana gairebé mai no va poder reflectir la cultura ni la civilització del país a causa de la seva supeditació a la cinematografia espanyola, seguint la lògica de la dependència …
Si durant els últims anys s’ha aconseguit revaloritzar el periodisme català dels anys trenta, ara proposem la reivindicació del periodisme dels anys seixanta, quan els nous aires internacionals començaven a flexibilitzar el franquisme. El títol de La corda fluixa fa referència als equilibris que suposava exercir el periodisme en temps de censura. Això és el que feia Manuel Ibáñez Escofet a El Correo Catalán. Els articles d’aquella època van ser recollits l’any 1971 en un llibre que ara reeditem, en ocasió del centenari del seu autor, un dels grans periodistes catalans de la segona meitat del segle XX. Els textos …
Periodistes indòmits reuneix deu biografies de significatius periodistes catalans, en una bona part exiliats després de la Guerra Civil. Es presenten, com a precedents, dos dels grans periodistes del segle XIX: Valentí Almirall i Enric Prat de la Riba. El gruix dedicat a l’exili ofereix l’aportació d’aquella generació que els anys trenta assumí el protagonisme cultural i la renovació del periodisme. Àdhuc, Josep Carner, del qual s’inclou com a primícia l’aportació periodística a Costa Rica els anys vint, i dels grans noms representatius del periodisme polític, revolucionari i cultural com Rovira i Virgili, Pere Foix, Lluís Capdevila i Pere Calders. …
” Escriure una columna és sempre una aventura…..exigeix, de fet, un llarg entrenament: un pòsit de lectures,una recerca de temes,un procés de maduració d’idees.” ( N.J.Aragó) Aquest llibre serà el primer d’una nova col·lecció de la Biblioteca Valvi que portarà el nom de N.J. Aragó i que s’anirà engruixint amb l’aportació d’estudis sobre el fons documental que l’escriptor va donar a l’arxiu municipal gironí. Cada una d’aquestes antologies es faran a través de la càtedra de Patrimoni Literari de la UdG dirigida per la Dra. Mariàngela Vilallonga. Aquests nous estudis se sufragaran amb una Beca de la Fundació Valvi a …
+ info: https://www.llibres.cat/products/403682-lentorn-comunicatiu-dandorra.html Aquest volum posa a l’abast del públic els coneixements essencials sobre l’entorn comunicatiu del Principat d’Andorra, fent un èmfasi especial en les línies principals de la històra i l’estructura dels mitjans de comunicació de masses al país pirinenc, però sense descuidar l’ús distintiu de la llengua catalana ni els contextos jurídics i polítics que han determinat la seva configuració actual. Des d’aquesta perspectiva, s’hi poden identificar els canvis del marc polític i legal, social i cultural, que han envoltat l’evolució pròpia del sistema de comunicació andorrà. Es tracta d’una aproximació general que permet conèixer el sector de …
Observatori de la Comunicació a Catalunya InCom-UAB, 2017 info@incom.uab.cat
Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons