OCC InCom-UAB - Pàgina 54 de 57 - Observatori de la Comunicació a Catalunya InCom-UAB

“Vint i Ramon Barnils”, Laia Altarriba (2013)

Ramon Barnils (1940-2001), periodista i professor, va escriure i col·laborar a Tele/eXpres, El Noticiero Universal, La Vanguardia, El be negre amb potes rosses, Ajoblanco, Solidaridad Obrera i El Temps, entre molts d’altres, i va participar a Catalunya Ràdio, en programes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. El llibre que teniu a les mans aplega una sèrie d’entrevistes a vint persones que el van conèixer, i s’hi s’explica la seva vida i la seva aproximació al periodisme, la influència que va exercir entre molts dels seus companys d’ofici i el seus plantejaments polítics.Vint i …

Llegir més

“La música i nosaltres. Una mirada als anys de la Transició”, Vicenç Pagès Jordà (2017)

Des de la mort del dictador Francisco Franco fins a la consagració de la música ballable als vuitanta van transcórrer uns quants anys que van coincidir amb l’adolescència de Vicenç Pagès Jordà, una edat en què la música es grava a la ment com en els solcs d’un vinil. A la primera part de La música i nosaltres hi apareixen grups tan oposats i tan influents com Abba, AC/DC i The Clash. La segona part està dedicada als grups nostrats, de Ramon Muntaner a Manel. Lluny de la malenconia, La música i nosaltres restitueix el que significava escoltar música durant …

Llegir més

El talent català, també en els videojocs

Per Redacció OCC InCom-UAB En el marc de les IX Jornades Tecnològiques, organitzades pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC),  s’ha analitzat l’abast i la importància econòmica de la indústria dels videojocs, un sector del panorama audiovisual en creixement. Els experts han coincidit en apuntar que Catalunya té talent, emprenedoria i formació específica però els falta professionalització, capacitat de gestió i finançament per a poder ser competents a nivell internacional. En la Jornada s’han presentat dades que constaten l’impacte i el creixement del sector del videojoc a Catalunya. Segons el Llibre Blanc de la Indústria Catalana, en el 2016 consten …

Llegir més

“100 años de TBO”, Antoni Guiral (2017)

En marzo de 2017 se cumplen cien años de la aparición de TBO, la revista de historietas que dio nombre a los tebeos. En ella colaboraron algunos de los más destacados ilustradores e historietistas del país, y en sus páginas se publicaron series tan populares y emblemáticas como Los grandes inventos de TBO o La familia Ulises. Este libro, aprovechando el centenario de su aparición, pretende ser un homenaje tan sentido como merecido. En él se repasa su historia, sus autores de referencia, las series más conocidas, todo ello trufado de anécdotas e información exhaustiva. En definitiva, este es el …

Llegir més

“Comunicación de riesgo y estudio de caso. Los polígonos químicos españoles”, Encarnación Rodríguez Perea (2016)

La sociedad actual nos somete a situaciones que se podrían considerar de incertidumbre; así, aprendemos a convivir con un nuevo elemento, el riesgo, que condiciona y modifica nuestra percepción de la realidad. El planteamiento fundamental de este proyecto parte de la trascendencia de una adecuada atención a la dimensión comunicativa en determinados entornos de riesgo. + info: http://www.editorialuoc.com/comunicacion-de-riesgo-y-estudio-de-caso

“SEREMOS MALLARMÉ. La escuela de Barcelona: una apuesta modernista”, Jean-Paul Aubert (2016)

“Si no nos dejan ser Víctor Hugo, seremos Mallarmé”. Esta frase pronunciada por Joaquín Jordá en el año 1967 en la Mostra Internazionale del Nuevo Cinema de Pesaro, inspira el título del presente ensayo. La sentencia de Jordá ofrece la definición sintética de un movimiento cinematográfico activo entre los años 1966 y 1972 y conocido bajo el nombre de Escuela de Barcelona. Este estudio versa sobre la renovación del lenguaje cinematográfico que pretendieron realizar, bajo los auspicios de Mallarmé, directores como Vicente Aranda, Joaquín Jordá, Jacinto Esteva, Gonzalo Suárez, José María Nunes, Pere Portabella, Ricardo Bofill, Jorge Grau y Carlos …

Llegir més

“Invitación a la discrepancia. Poca teoría y mucha práctica sobre el articulismo breve”, Josep Lluís Micó (2016)

Los periodistas nunca deben renunciar al dato preciso y al rigor en la interpretación de las causas y consecuencias. Ni siquiera si se adentran en los géneros de opinión o se someten a las limitaciones de espacio y tiempo que imponen las circunstancias de los medios actuales. Su obligación siempre es trascender la obviedad para ser útiles y propiciar un diálogo enriquecedor. Porque, por muy exigente que sea el formato explorado, no hay justificación para lo vacuo. He aquí la motivación principal de este libro: invitar al público a reflexionar sobre la construcción colectiva de un marco de convivencia a …

Llegir més

“El teatre en català a TVE (1964-2005)”, Ferran González Monge (2015)

El 27 d’octubre de 1964 la televisió franquista emetia el primer espai en llengua catalana. Es tractava d’una obra de teatre: La ferida lluminosa de Josep M. de Sagarra. Aquesta aparent contradicció va resultar l’espai pioner d’una llarga trajectòria que arriba als nostres dies. Pel que fa als espais dramàtics en català, durant 41 anys TVE a Catalunya va emetre un miler de títols. I ho va fer en temps de dictadura, de transició i ja de democràcia, gràcies al compromís dels homes i dones que hi treballaven i que van aprofitar les escletxes de llibertat que la situació política …

Llegir més

Ana Rodríguez Granell (coord.) (2016): Identitats en conflicte en el cinema català

Des dels estudis culturals i els estudis fílmics, la problemàtica sobre la identitat ha establert una línia molt fecunda de recerca acadèmica que analitza, per exemple, els processos identitaris referits a minories ètniques, racials o sexuals, o explora les dinàmiques d’aquelles cinematografies que puguin serassimilades a un determinat context cultural o a certes delimitacions nacionals o transnacionals. Des d’un posicionament crític i amb una mirada ampliada sobre el concepte d’identitat, aquest compendi de textos aborda qüestions com la idea relliscosa d’identitat nacional, la recuperació de la memòria (històrica), la constitució d’identitats urbanes i les tensions amb la subcultura o el …

Llegir més

“De La Publicidad a La Publicitat. Del republicanisme històric al catalanisme intel·lectual”, Albert Suñé YSamat (2015)

Va ser un salt considerable. Perquè passar de fer un diari en castellà a editar-lo en català —canviant-ne només dues lletres del títol—, no va ser fàcil. Encara que ho semblés. I es passà d’un republicanisme històric al catalanisme intel·lectual mercès a la il·lusió que el 1922 va menar tota aquella gent de La Publicitat a inflar les veles i a aixoplugarhi els millors escriptors de Catalunya, València, les Illes i el Rosselló. El resultat fou un diari que, segons Carles Sentís, “era el més ben fet de tots”. Aquesta és la seva història. + info: http://www.pageseditors.cat/index.php/de-la-publicidad-a-la-publicitat.html

Observatori de la Comunicació a Catalunya InCom-UAB, 2017 info@incom.uab.cat

Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons