La dotzena edició de l’Informe de la comunicació a Catalunya, coordinat des de l’Institut de la Comunicació de la UAB, ha estat presentada el 17 de novembre en un acte a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona. Aquest informe analitza la situació del sector durant el bienni 2021-2022, un període marcat per la recuperació de les conseqüències de la pandèmia de COVD-19, que no va afectar de la mateixa manera tots el subsectors.
Entre d’altres dades, es detecta una contracció dels ingressos per publicitat als mitjans de comunicació tradicionals, alhora que es consolida el consum de mitjans digitals -s’escolta més ràdio per internet, augmenten les subscripcions a plataformes de streaming, etc.- i les despeses publicitàries s’enfoquen conseqüentment cap a l’entorn digital. Emmarcat dins de l’Observatori de la Comunicació a Catalunya (OCC InCom-UAB), aquest projecte és una de les obres del Grup Internacional d’Estudis sobre Comunicació i Cultura, liderat per Amparo Huertas, directora de l’Institut de Comunicació de la UAB. A més de Huertas, figuren com a editors de l’informe Bernat López i Luiz Peres-Neto.
El document estudia en els seus diferents capítols la situació de la premsa escrita, la ràdio, la televisió i les plataformes audiovisuals, el cinema, el llibre, la música i el videojoc. Òbviament, la digitalització és un procés transversal comú a tots els subsectors; per exemple, l’informe explica que “l’escolta de ràdio per internet comptava amb uns 783.000 oients a Catalunya l’any 2022, fet que suposa un increment del 25% respecte de l’any 2021”. A més, la situació del període 2021-2022 descrita per aquest darrer Informe de la comunicació a Catalunya ve marcada per la recuperació de les conseqüències econòmiques de la pandèmia de COVID-19, que “no va afectar d’igual manera tots els subsectors”.
Els ingressos publicitaris són un factor clau en aquest sentit. Per exemple, “la inversió publicitària de la ràdio encara no s’ha recuperat després de la pandèmia”. Segons s’explica a l’epíleg de l’informe, “la contracció dels ingressos publicitaris dels mitjans tradicionals es deu a una ràpida redirecció de les inversions publicitàries cap a les modalitats digitals”. A més, s’està observant un “domini creixent de determinades plataformes digitals i globals”. Concretament, Alphabet, Amazon i Meta estan “concentrant la inversió publicitària a escala planetària”. D’altra banda, pel que fa als mitjans escrits, l’informe destaca que “la implantació de murs de pagament no està generant el volum de subscripcions esperat, tampoc entre els nadius digitals”.
Auge de la televisió de pagament
Entre els fenòmens creixents, destaca el fet que “la televisió de pagament va guanyant pes de forma segura”, com demostra el fet que “el 24’5% de les llars catalanes eren clients de Movistar+ el 2022 i, per contra, l’audiència de la televisió linear va perdent força, ara ja a tots els grups d’edat”. Segons l’informe, “sèries i pel·lícules han esdevingut continguts pels quals l’audiència està disposada a pagar fins al punt que ja no funciona la lògica de fidelització a una cadena, plataforma o servei sinó que cada vegada és més habitual que una llar estigui subscrita a diferents catàlegs”. Com a conseqüència d’això, “mentre les quotes de la televisió de pagament i de serveis de vídeo a la carta pe subscripció augmenten, els ingressos publicitaris televisius tendeixen a la baixa des de 2018”.
En altres sectors, com ara la música, la pandèmia “ha permès demostrar la seva capacitat de transformació” i es constata, per exemple, “un augment d’un 13% de la facturació de la indústria discogràfica catalana l’any 2021”. La indústria cultural mostra altres símptomes positius, com el fet que, “durant el bienni 2021-2022, ha seguit creixent el percentatge de població lectora de llibres, alhora que s’ha incrementat la lectura en suports i canals digitals (webs, blocs, xarxes socials, etc.)”.
Quant al sector dels videojocs, l’informe reflecteix la seva importància creixent: “Catalunya acull el nombre més gran d’empreses i estudis de videojocs d’Espanya, amb un 27’4%”, i el sector aplega 200 centres de producció i 3.966 professionals que “van generar 552 milions d’euros de facturació l’any 2021”.
El català als mitjans
L’informe dedica també un apartat a la dimensió lingüística de l’entorn comunicatiu català, destacant per exemple que “la ràdio analògica en FM és un dels pocs àmbits comunicatius en què s’ha consolidat la normalització de la llengua catalana”, atès que “el 71’8% dels oients escolten la ràdio en català”. En aquest sentit, és clau el lideratge de les emissores generalistes RAC1 i Catalunya Ràdio i el paper de les desconnexions en català de les emissores d’àmbit estatal i de les emissores municipals. En canvi, el català mostra una posició molt més feble en el sector dels videojocs: “el 2021, només el 6’2% dels usuaris jugaven en aquesta llengua i només el 54% de les produccions de videojocs van incorporar el català com un dels idiomes disponibles”.
Finalment, aquesta darrera edició de l’informe planteja alguns reptes de futur, com ara la necessitat d’una “educació mediàtica que vagi més enllà de les habilitats digitals i del desenvolupament d’una mirada crítica” i estigui relacionada “amb la salut, atès l’alt component addictiu de molts continguts digitals”. Es parla també del tractament del tema del canvi climàtic, tot arribant a la conclusió que “els mitjans apliquen les recomanacions apuntades per grups d’experts, els quals assenyalen que cal abordar les causes, la transversalitat dels efectes i la gran diversitat de mesures d’adaptació i mitigació que es poden implementar”.
