Amb el títol ‘Agustí Centelles i Ossó (1909-1985), de la jove promesa del fotoperiodisme als anys trenta fins al mite unívoc del fotògraf de la Guerra Civil construït durant la Transició’, la tesi doctoral va ser defensada el passat 11 de desembre, i va obtenir la màxima qualificació d’excel·lent ‘cum laude’. El tribunal va estar format per Borja de Riquer (UAB), Jorge Pedro Sousa (Universidade Fernando Pessoa, Portugal), i Jaume Guillamet (UPF).
Bellaterra, 21-01-2021. El passat 11 de desembre la professora associada del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB) Teresa Ferré defensà la tesi doctoral Agustí Centelles i Ossó (1909-1985), de la jove promesa del fotoperiodisme als anys trenta fins al mite unívoc del fotògraf de la Guerra Civil construït durant la Transició. Sota la direcció del l’investigador de l’InCom-UAB i professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura (UAB), doctor Enric Marín, la tesi elaborada per Teresa Ferré és la culminació d’una recerca de llarg recorregut al voltant d’una figura central de la història del fotoperiodisme i de la cultura. La tesina (treball previ a la tesi doctoral i que ja tenia la dimensió i el rigor propis d’una tesi doctoral) ja estava dedicada a la figura de Agustí Centelles, però els anys transcorreguts entre la lectura de la tesina i la culminació de la tesi han permès completar un estudi exhaustiu i sistemàtic de la figura d’Agustí Centelles.
El tribunal —format pels doctors Borja de Riquer (UAB), president; Jorge Pedro Sousa (Universidade Fernando Pessoa, Portugal), vocal; i Jaume Guillamet (UPF), secretari— va valorar amb un excel·lent cum laude la recerca de Teresa Ferré. Els tres membres del tribunal van coincidir en el fet que la tesi realitzada per Teresa Ferré reuneix unes característiques que la fan excepcional: la recerca feta desborda els marges del que avui es considera el format estàndard d’una tesi doctoral. El temps de maduració i el format fan pensar més en el que en la tradició acadèmica francesa és o era una “tesi d’Estat”. Un treball definitiu que marca la maduresa d’una investigadora amb una sòlida trajectòria de vint anys. Les raons argüides pel tribunal per sustentar aquesta valoració singularment positiva es poden resumir en quatre línies d’argumentació:
- La singularitat del personatge analitzat permet una aproximació multidimensional a la història en la qual es combina la Historia del fotoperiodisme local i internacional amb una aproximació a la Segona República, el franquisme i la Transició… La investigació està concebuda d’una manera que permet establir un interesant vincle d’anada i tornada entre la “microhistòria” —a partir de la reconstrucció biogràfica del personatge estudiat-— i la “macrohistòria” —interpretació de la societat i de la cultura periodística del segle XX des de la perspectiva catalana en el context hispànic, europeu i mundial—. Una aproximació d’aquest tipus només és possible després d’anys d’investigació i amb un bon domini de les tècniques de recerca.
- L’accés exhaustiu a fonts primàries d’extraordinari valor documental. L’autora ha pogut treballar amb egodocuments del mateix Agustí Centelles que proporcionen informació molt valuosa sobre la seva trajectòria vital. Això, combinat amb el sistemàtic treball sobre arxius, hemeroteques i d’altres fonts documentals, proporciona una base fàctica extraordinàriament consistent. Amb aquesta recerca es fixa d’una manera sòlida la imatge i la interpretació històrica d’una de les figures més importants del periodisme i de la cultura catalana del segle XX.
- La recerca assumeix la complexitat de combinar la reconstrucció biogràfica d’Agustí Centelles amb la interpretació crítica de la seva obra. Qualsevol d’aquestes dues aproximacions hauria estat base suficient per a donar forma a una tesi perfectament completa i justificada. La tesi de Teresa Ferré conté aquestes dues tesis, però no són dues tesis en juxtaposició. Són dues aproximacions en diàleg: la reconstrucció biogràfica permet entendre l’obra d’una manera més profunda, i la interpretació de l’obra enriqueix la comprensió de la trajectòria vital del personatge.
- El descobriment (o redescobriment) d’Agustí Centelles fou un dels episodis culturals més rellevants dels anys de la Transició política a Catalunya i Espanya. L’emergència d’una figura com Centelles es va produir en un moment molt oportú. Ajudava a reconstruir part de la memòria històrica que el franquisme havia segrestat. En aquell context va prendre forma el mite del “Robert Capa català”. La recerca sistemàtica de Teresa Ferré desmunta una part del mite i, a canvi, presenta una realitat molt més interessant: desfà el tòpic del talent únic sorgit pràcticament del no res, mostrant-lo, més aviat, com la culminació d’un intens procés de modernització del periodisme català que abasta les quatre primeres dècades del segle passat. Un procés que fou abruptament avortat amb l’establiment de la Dictadura franquista. Però en el cas específic de Centelles, l’exili va significar una oportunitat magníficament aprofitada per continuar produint testimoni gràfic de la repressió i l’horror del camp de concentració de Bram. I, més tard, un cop retornat de l’exili, reinventar-se professionalment com a fotògraf de referència en l’emergent indústria de la comunicació publicitària a la Catalunya dels 50, 60 i 70 del segle passat.
Fetes aquestes consideracions, el tribunal va coincidir en considerar la tesi de Teresa Ferré com una recerca singularment complexa i molt ben plantejada en què l’autora demostra un coneixement extraordinari de l’objecte d’estudi (personatge i època), de les fonts documentals i de les tècniques de recerca. Des del punt de vista de l’estudi d’Agustí Centelles, és una tesi pràcticament conclusiva, però des del punt de vista de la història del fotoperiodisme o de la interpretació segle XX a Catalunya i Espanya (República, guerra, franquisme…) una tesi que obre moltes vies de recerca.
Peu de fotografia (d’esquerra a dreta): Enric Marín, Borja de Riquer, Jorge Pedro Sousa (que va fer la intervenció telemàticament), Teresa Ferré i Jaume Guillamet. Font: arxiu personal Teresa Ferré. Copyright: Montse Bonet.
