La revista digital AulaMèdia organitza cada any una trobada per reflexionar i debatre sobre l’Educació en Comunicació a les aules d’Educació Primària i de Secundària. A l’edició del 2022, celebrada els dies 11 i 12 de novembre, va participar Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB i responsable de la Càtedra UNESCO de Comunicació.
En aquesta edició els temes tractats van ser: la tecnologia educativa, les televisions locals i l’educació i el cinema i el documental amb finalitats educatives. Amparo Huertas va participar a la taula sobre televisions locals i educació, amb Sílvia Ferrer (Tècnica de comunicació i producció audiovisual. Cugat Mèdia) i Gemma Paricio (Cap d’estudis Institut Euclides. Pineda de Mar).
La directora de l’InCom-UAB va defensar la col·laboració entre centres educatius i mitjans de comunicació local apuntat cinc camins que es poden explorar a partir de la participació de l’alumnat:
- treballar els processos de sociabilitat: les relacions online guanyen pes i les trobades s’estan reduint al temps de lleure; per tant, resulta interessant crear espais de relació i, fins i tot, es pot pensar en com contribuir a la millora de la relació en futurs entorns laborals;
- debatre sobre el bé comú: generar continguts a un mitjà de comunicació local pot permetre sortir dels interessos individuals i pensar allò que és útil per a tothom. Cal generar contra-narratives per equilibrar el creixement de les identitats essencialistes que semblen ofegar el desenvolupament de l’empatia;
- apropar-se a l’entorn: un mitjà de proximitat és un espai ideal per poder generar vincles amb la teva ciutat, poble, barri,… Un exemple seria treballar continguts històrics, recuperar la història. D’alguna manera, això també contribuiria a enfortir el respecte als espais públics i, en conseqüència, afavorir la convivència;
- treballar implica assumir una responsabilitat: adquirir el compromís de realitzar un contingut en equip implica no només assumir una responsabilitat, sinó que també és un procés que permet descobrir les pròpies capacitats i habilitats i, inclús, treballar com gestionar el fracàs i experimentar el treball en equip;
- I, per últim, entendre de prop les rutines productives d’un mitjà (selecció de noticies, verificació, pluralisme,…) pot ajudar també a fer a l’alumnat més conscient de la seva responsabilitat com a creadors de continguts. Ja no es tracta només d’una educació mediàtica adreçada als espectadors sinó que també cal treballar sobre els hàbits de consum que s’han generat arran les plataformes, molt especialment sobre com gestionar un llenguatge cada vegada més agressiu i que afavoreix la pèrdua de control sobre què mirem i el temps que els hi dediquem.
Finalitzada la taula, després d’escoltar les experiències pràctiques a Cugat Mèdia i a l’institut Euclides (Pineda de Mar), Francesc-Josep Deó, director d’Aula Mèdia, va fer una pregunta clau: si aquest tàndem escoles-mitjans pot ser tan útil, per què és tan difícil que es produeixi? Cal pensar, doncs, com fer-ho.
Huertas Bailén, Amparo (2022): “Centres docents i mitjans de comunicació local: Cinc camins per explorar com treballar conjuntament” (Aula Mèdia)
