Es compleixen 25 anys de la pel·lícula de Marta Balletbò-Coll, ‘Costa Brava (Family Album)’, la primera pel·lícula peninsular que va tractar obertament el tema del lesbianisme.
He tornat a veure Costa Brava (Family Album) vint-i-cinc anys després que s’estrenés l’estiu del 1995. Humor, tendresa, pors, desitjos, Barcelona, la Costa Brava i el color del mar i els penya-segats i els pins que s’hi aboquen; veus en off, fotografies en blanc i negre, roba que s’estén i es desestén, mirades que s’esquiven i converses que s’entretallen, el·lipsis, els carrers vells de la Girona jueva… i una història d’amor, una història d’amor entre dues dones. Una història amb un final feliç que ens pot recordar els happy endings a què Woody Allen ens té acostumats en bona part de les seves pel·lícules. Perquè el cine també ens ha de servir a vegades per somiar i per fer-nos creure que malgrat les neurosis que patim i que potser no ens confessem, podem ser feliços a estones.
Continua llegint: Núvol (Alba Sabaté)
