Surrealismo queer: ¿Quiénes fueron Claude Cahun y Marcel Moore?

Quizá la primera pareja de artistas e intelectuales queer de la historia, surrealistas y antifascistas.

“¿Masculino? ¿Femenino? Depende de la situación. El neutro es el único género que siempre me sienta bien”. Esto declaró Lucy Schwob en Aveux non avenus (1930) —una colección de ensayos, sueños y collages—. Mejor conocida por su pseudónimo, Claude Cahun, exploró el abanico del género y la identidad queer por medio de la escritura, la actuación, la fotografía y el fotomontaje.

Marcel Moore fue el pseudónimo que utilizó Suzanne, nacida en 1892. Para 1916 Moore se estableció como artista gráfica. Sus ilustraciones fueron un trabajo típico de la escena emergente de moda en el París de su época, donde se integraban influencias de culturas no occidentales, en especial la japonesa.

Moore hizo una vida con Cahun como su hermanastra, amante y colega durante más de cuarenta años.

Leer completo: Replicante (Santiago Díaz)

 

 

Bob Pop: “Hi ha temes que es resolen millor a la ficció. Segurament, la realitat em decebria”

“Maricón perdido” és la nova sèrie original de TNT, produïda per El Terrat (THE MEDIAPRO STUDIO) per a WarnerMedia. El seu protagonista és Roberto Enríquez, nom real de Bob Pop (Madrid, 1971), el creador d’aquesta sèrie de sis capítols de mitja hora.  Parlem amb Bob Pop sobre aquesta història: la d’un jove que deixa el poble, es desenganxa de la seva estrafolària i poc sensible mare (Candela Peña), i descobreix, emocionat, els encants i desencants de la gran ciutat. I també troba i dona curs a la seva pròpia veu com a escriptor, mirant el passat sense ira, i amb humor, fantasia i cançons. Perquè “Maricón perdido”, que s’estrena el 18 de juny, no és una revenja, sinó tot el contrari: és una carta d’amor als qui, com Roberto, es van trobar, es troben o es trobaran amb moltes dificultats per ser feliç i poder sortir de les tenebres. Però que, igual que Bob Pop, ho aconseguiran.

Continuar llegint:  Pere Vall (Inside)

 

Queer Media in China (Hongwei Bao, 2021)

This book examines different forms and practices of queer media, that is, the films, websites, zines, and film festivals produced by, for, and about lesbian, gay, bisexual, transgender, and queer (LGBTQ) people in China in the first two decades of the twenty-first century.

It traces how queer communities have emerged in urban China and identifies the pivotal role that community media have played in the process. It also explores how these media shape community cultures and perform the role of social and cultural activism in a country where queer identities have only recently emerged and explicit forms of social activism are under serious political constraints.

Importantly, because queer media is ‘niche’ and ‘narrowcasting’ rather than ‘broadcasting’ and ‘mass communication,’ the subject compels a rethinking of some often-taken-for-granted assumptions about how media relates to the state, the market, and individuals.

+ info: TaylorFrancis