Jordi Torremadé, un atleta trans perseguit pel franquisme

La carrera esportiva del corredor català, reconegut com un dels millors esportistes del país en atletisme, bàsquet i hoquei herba durant els anys de la postguerra civil, es va veure estroncada quan les institucions franquistes van descobrir que havia iniciat la transició de gènere com a home. El seu cas va obrir una etapa de criminalització de l’esport femení, posat permanentment sota sospita, i que va suposar la introducció de controls de gènere i sexe en molts casos dissuasius per a les esportistes, moltes pràctiques fossin vetades per a les dones perquè s’associaven als valors masculins, i que altres (com l’atletisme) les competicions femenines quedessin en suspens durant vora dues dècades.

Tot i que al llarg del segle XX es va democratitzar la pràctica esportiva arreu de Catalunya i de l’Estat, la concepció altament sexuada i masculinitzada de l’esport seguia dificultant-hi l’accés a les dones i les persones intersexuals i transsexuals.

Seguir leyendo: Clara Basiana (Directa) 

 

 

Les persones trans, a la premsa

+ info: Media.cat (Víctor Yustres) 

No fer de la condició trans l’únic motiu per tenir-les en compte a l’hora d’informar és encara un repte per incorporar la diversitat de gènere als mitjans. 

Amparo Huertas, coordinadora del Màster en Comunicació LGTBI+ de la Universitat Autònoma de Barcelona:

“En la majoria de mitjans generalistes hi ha una visió molt binària i estereotipada del que significa ser home o dona, i també molt determinada per una mirada masculina i heterosexual. És a dir, és més probable que surtin als mitjans dones trans que responen a un model estereotipat de bellesa marcat per la societat patriarcal”

» Si només parlen correctament d’aquests temes els mitjans queer… (tenim un problema)»

Pol Galofre reivindica como un «acto político» el haber hecho público su embarazo

«No soy el primer hombre o persona masculina que se queda embarazado».

Pol Galofre, badalonés de 33 años, luce una barriga de ocho meses y habla con la ilusión de quien está a punto de adentrarse en la aventura de la crianza. Este joven trans siempre tuvo claro que quería gestar, explica, y cuando se quedó preñado decidió anunciarlo a los cuatro vientos. «Como sociedad tenemos que empezar a entender que esta es una realidad», defiende.

La existencia en Catalunya del Servei Trànsit, de atención a la salud de las personas trans, le han facilitado las cosas.

Seguir leyendo en el diario.es (Pau Rodríguez)

Entrevista a Pol Galofre a Obrim fil (rtve)